‘L’Actual’ ha recollit l’opinió dels pintors locals Enric Aguilar i Neus Segalés
Les galeries d’art de Catalunya i de la resta de l’Estat van abaixar la persiana la setmana passada per reclamar de manera urgent la reducció de l’IVA aplicat a la venda d’obres d’art, que actualment és del 21%. La protesta, convocada pel Consorci de Galeries d’Art Contemporani, va comptar amb l’adhesió d’ArtBarcelona i del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya (GAC), per denunciar una situació d’inferioritat competitiva respecte a altres països europeus.
A l’Estat, mentre que sectors com el teatre o el cinema gaudeixen d’un IVA reduït del 10% i el llibre d’un tipus superreduït del 4%, l’art continua gravat amb el 21%. Des del 2022 una directiva europea permet aplicar tipus reduïts a les obres d’art, i diversos estats ja ho han fet.
A L’Actual hem volgut saber què en pensen alguns artistes castellarencs relacionats directament amb la vida de les galeries al nostre país. “És molt més econòmic comprar una obra d’un artista català a través d’una galeria de París que no pas aquí”, apunta la pintora castellarenca Neus Segalés.
No és la primera vegada que el sector es mobilitza. Cal remuntar-se als anys noranta per trobar una vaga similar. “És una reivindicació que arrosseguem des de fa més de 30 anys”, diu el pintor castellarenc Enric Aguilar. Ell gestiona una de les poques galeries que han sobreviscut el pas del temps a Castellar.
Molts galeristes no només han optat pel tancament temporal dels espais, sinó que també han anunciat que durant tres mesos no cediran obres en préstec a museus i institucions, una mesura que pot afectar la programació expositiva.
Actualment, els artistes professionals, quan facturen a una galeria, apliquen un 10% d’IVA i suporten una retenció del 15% d’IRPF, a més de la quota d’autònoms. La galeria fixa el preu de venda al públic i hi ha d’afegir el 21% d’IVA. A això s’hi suma el percentatge que es queda la galeria, entre el 50% i el 60%, o fins al 70% en el cas de participació en fires internacionals, per cobrir despeses.
Aguilar diu que l’art s’està tractant com un bé de luxe i no com un bé cultural. “Crec que aquí hi ha la gran diferència, perquè l’obra de grans subhastes o xifres milionàries es podria entendre com a luxe, però l’obra que es ven en galeria forma part del patrimoni cultural”. Tot i donar suport a la reivindicació, també subratlla que “s’ha de reclamar, però també s’ha de treballar per vendre més i millor”.
Segalés alerta dels efectes col·laterals del model actual. “Les galeries estan arribant a un punt insostenible; si cada cop és més difícil col·locar peces, això genera problemes econòmics i, al final, acaben tancant espais”. A Castellar del Vallès, recorda, han desaparegut diverses galeries. Per a Segalés, la reducció de l’IVA ajudaria a recuperar competitivitat a escala europea, però no seria l’única solució. “Cal un canvi estructural en la manera com ens relacionem amb l’art. Pensem que les galeries fan pedagogia, funcionen gairebé com museus privats, i sovint la gent no hi entra perquè té la sensació que hi ha d’anar a comprar”.
La pintora insisteix que el tancament de galeries no només afecta una suposada elit compradora. “Hi ha molta gent que viu al voltant d’una galeria: artistes, comissaris, gestors culturals, i si perdem aquests espais, ens estem limitant les oportunitats”.
Aguilar, que durant anys va formar part del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya, defensa la importància de fer front comú i recorda que “en el passat els artistes ja vam aconseguir revertir una pujada de l’IVA del 10% al 21% gràcies a la mobilització col·lectiva”.
