Les veus d'Aspàsia
‘Les veus d’Aspàsia’ és un pòdcast de divulgació cultural amb perspectiva feminista i LGTBIQA+. El programa neix “amb l’objectiu de posar en valor històries i protagonismes sovint invisibilitzats als mitjans tradicionals, tot fomentant la reflexió crítica i la creació de comunitat al voltant de la cultura amb mirada feminista i queer”, expliquen des del col·lectiu Aspàsia. El pòdcast està conduït per Gina Rocher, Maria Bedson i Mireya Menchén
El còmic i la novel·la gràfica han estat durant anys considerats un gènere menor, però justament per això s’han convertit en un espai clau per a les veus feministes, queer i dissidents. En aquest capítol parlem dels seus orígens, de les autores invisibilitzades i de com les vinyetes poden explicar allò que sovint queda fora del relat dominant. A més, comentem el club de lectura i compartim recomanacions per llegir comic amb mirada crítica.
En aquest episodi de explorem el món dels éssers fantàstics i com la fantasia, lluny de ser una simple evasió, parla de les nostres pors, desitjos i desigualtats molt reals. Viatgem dels vampirs de Carmilla i True Blood als dracs de Terramar, passant pels zombies del folklore haitià i la seva transformació en icones pop. També comentem barrejes d’éssers com Anihilation o Delicious in Dungeon, i compartim recomanacions de la comunitat. Un episodi per gaudir del fantàstic, però també per repensar-lo amb mirada crítica i feminista.
En aquest episodi en directe dins de l'acte reivindicatiu pel 25N de Les veus amagades, explorem la criptogínia: l’esborrament sistemàtic de les dones de la història, la cultura i el coneixement. Parlem d’exemples, dades i genealogies oblidades, presentem les nostres obres especials del 25N i conversem amb la historiadora de l’art Maria Garganté sobre memòria, patrimoni i referents femenins. Un episodi reivindicatiu, emocionant i ple de veus que tornen a emergir.
En aquest episodi ens preguntem què fa que un llibre sigui un clàssic: l’antiguitat, la qualitat literària o simplement qui decideix què val la pena recordar. Revisem el cànon amb ulleres feministes i interseccionals per descobrir quines veus han quedat fora i quines haurien de ser-hi. Parlem d’Homer i Dante, però també de Mary Shelley o Christine de Pizan. Entre riures, mandres i ganes de llegir, fem una tria col·lectiva dels nostres clàssics possibles. Perquè revisar els clàssics és, també, una manera de reescriure la història.
Les festes majors són molt més que gresca i tradició: també reflecteixen qui té veu, qui queda fora i quins imaginaris seguim reproduint. En aquest episodi revisem festes populars que encara exclouen dones o persones dissidents, i rituals que amaguen racisme o islamofòbia sota la bandera del “patrimoni”.
Però també reflexionem i posem exemples de com fer que les nostres festes siguin realment populars: igualitàries, segures, respectuoses i obertes a totes les diversitats. Perquè celebrar també pot ser resistir.
