Xavi Calm: “A Anglaterra el futbol és una religió”

El tècnic castellarenc Xavi Calm, s’ha convertit en una de les peces fonamentals en l’staff tècnic del Birmingham City FC de la Championship, la segona divisió anglesa, on ocupa el càrrec d’assistant-coach.
Aquest rol és el d’una mena de segon entrenador que fa tasques que en la lliga espanyola estan més definides pel tècnic principal, ja que a Anglaterra, el mànager o primer entrenador, a banda de dirigir l’equip també és l’encarregat de decidir els fitxatges i de tasques més a l’ombra.

Calm va arribar a l’estiu a Birmingham, un dels clubs amb més tradició de l’illa, per a entrenar l’equip sub-23, fent també tasques de scouting pel conjunt comandat per l’igualadí Pep Clotet. Però la seva experiència en banquetes com la del Rubí, Sant Andreu, L’Hospitalet o Cornellà -on va quallar una excel·lent temporada passada- el van catapultar al costat de Clotet en la banqueta de l’estadi del barri de Bordesley.

Fa dues setmanes, el tècnic va poder tornar a Castellar per a viure la situació de confinament juntament amb la seva família, després de la cancel·lació de les competicions angleses.
L’Actual el va poder entrevistar aquest dimarts per Instagram Live, en la nova sèrie d’entrevistes en viu que aquest mitjà farà cada dimarts i dijous a les 17:00 h, mentre duri el confinament pel virus.

· Pregunta obligada, com estàs passant el confinament?
Doncs suposo que com tothom. Distraient-me veient partits dels quals hem jugat últimament, una mica de Netflix, fent trucades multipantalla i sortint l’imprescindible per a comprar els productes bàsics.

· Com et va agafar la notícia del confinament?
Preparant el partit enfront del West Bromwich. Era divendres i ja es parlava que Espanya i Catalunya podia  quedar confinada. Allà tot seguia normal, tothom anava als pubs, als cines, als centres comercials, sense cap variació de la vida diària. Jo anava seguint tots amb els amics i la família, una mica com podia. El mateix divendres van cancel·lar el partit i les següents tres jornades, però vam seguir entrenant fins dimarts que va ser quan es van suspendre els entrenaments. En aquell moment vaig decidir que feia més feina aquí que allà.

· Vas tenir la possibilitat de tornar sense problemes?
El mateix dimarts el club va emetre un comunicat explicant que no es podia sortir del país, però ens van donar permís per venir i dimecres vaig agafar un vol de tornada. Va ser un vol una mica estrany, amb només 12 persones a l’avió. Vaig venir una mica al límit, però sense cap problema.

· Anglaterra va ser dels últims països a suspendre les competicions i els actes multitudinaris.
El president Boris Johnson va dir que ens havíem d’immunitzar, que hi haurien pèrdues i morts, però que immunitzar-se i seguir amb la vida normal era el més important. Allà la gent feia vida normal. El futbol és una religió i per cancel·lar un partit ha de passar quelcom molt fort.

· Des de 1888, Anglaterra només ha suspès la lliga 11 temporades i va ser per dues guerres mundials...
Va costar molt. Estàvem preparant el partit i va ser a última hora del dia, posant data pel 4 d’abril, enfrontant-nos contra el Fulham. La setmana passada ho van prorrogar fins al 30 d’abril i encara no sabem si entrenarem dies abans o es posposarà sense data com la lliga espanyola.

· I el dos de maig ús hauríeu d’enfrontar al Derby County, sense gaire entrenament.
La gent suposo que només pensa en els jugadors, però als clubs hi ha molta gent treballant, cos tècnic, gent d’administració, premsa... els clubs depenen dels ingressos televisius i s’ha de reprendre l’activitat com més aviat millor. Es diu que serà a porta tancada, però no se sap res, ja que el govern està cancel·lant els actes i estem a l’expectativa.

· Heu tingut cap cas de malaltia al club?
De moment està tothom bé. Als jugadors els han portat material a casa per a entrenar. És una situació nova per a tothom i suposo que amb calma i sent positiu tot començarà a ser de nou normal.

· Com està sent aquesta aventura anglesa?
Molt bona! És una cultura diferent, un futbol diferent. Allà vas a viure un espectacle, a diferència d’aquí que el vas a veure. És un altre món, amb estadis plens i gent que viu pel futbol. Personalment l’experiència és molt bona en l’àmbit personal i professional. Ho estic gaudint molt.

· Un exemple és el vostre camp, que omple els 30.000 seients cada setmana.
S’omple cada setmana, però és que la resta també, el Leeds, el Notingham Forrest, el West Brom, el Fulham... són camps espectaculars. Molt diferents que aquí, que costa molt omplir els camps. La gent està pensant tota la setmana aa anar al camp, van amb la família a les 10 del matí i marxen a les sis de la tarda. És una altra cultura.

· Aquí lluny del Barça, el Madrid i algun més no acostuma a passar...
La segona anglesa podria estar entre els equips potents espanyols. Molts equips de primera d’aquí voldrien tenir els recursos de la segona anglesa. Hi ha molts recursos i es prenen el futbol com la seva vida.

· Esteu a nou punts de la promoció d’ascens, principal objectiu.
Ho tenim molt complicat i queda poc. L’objectiu és intentar sumar el màxim possible per ser-hi, però és molt complicat. El nivell està molt igualat. Qualsevol partit et canvia en res. Els equips ataquen en comptes de controlar el partit, sobretot als últims minuts que és una bogeria. Això ho porto malament perquè sempre tracto de tenir-lo tot controlat.