“S’està consolidant un grup nombrós de sub-16 a sub-20”

· Com qualificaríeu aquesta temporada?
Molt bona, malgrat la situació tan complicada que estem passant.

· En l’atletisme s’ha pogut salvar la temporada millor que en altres esports.
L’atletisme no és un esport de contacte i l’entrenament es fa a l’aire lliure i, aplicant totes les mesures necessàries i el sentit comú, s’ha pogut entrenar i competir. Cal dir, però, que ha suposat un gran esforç per a l’entitat.

· Com ha afectat la pandèmia el CA Castellar? Hi ha hagut molta davallada de socis i practicants?
Tot i que és un esport molt individual també es fa treball de grup i la pandèmia en aquest sentit ens ha perjudicat, hem hagut d’incrementar el nombre de monitors per complir les noves ràtios i resoldre substitucions per quarantenes puntuals que han anat apareixent. L’escola d’atletisme ha tingut un lleuger augment. Pel que fa a persones sòcies,  hi ha estabilitat. També volem destacar que malgrat les dificultats s’ha pogut consolidar la secció inclusiva, que també està augmentant.

· Què ha sigut el més difícil de gestionar durant la pandèmia?
La manca de calendari de competicions, sobretot els primers mesos. Va fer més difícil mantenir la motivació dels i de les atletes. Els entrenaments anuals es fan tenint en compte competicions importants i campionats, i aquí els entrenadors han tingut una feina afegida tant a l’hora de programar la temporada com de tenir els i les atletes motivats i amb ganes d’anar a entrenar cada dia. Cal felicitar-los per la tasca que han fet i que estan fent. Els canvis constants i sovint confusos en les mesures de seguretat també han estat un hàndicap (aforament, ús de gimnàs, vestidors...). Pel que fa a l’organització de campionats, en aquesta situació s’han hagut d’aplicar mesures extraordinàries i hem hagut de disposar de més persones voluntàries.

· Tot i el panorama, els més joves han començat a aconseguir grans resultats i s’albira un gran futur.
S’està consolidant un grup nombrós de sub-16 a sub-20, per això aquest any s’ha pogut competir a la Lliga comptant amb ells i elles. Aquest any hi ha hagut molta participació en els campionats de Catalunya i cinc han anat a campionats d’Espanya.

· I els veterans han mantingut el nivell d’anteriors temporades.
No només han participat en les seves proves en campionats individuals i aconseguint pòdiums i grans fites, sinó que també ho han fet a la Lliga absoluta omplint moltes proves i al campionat de Catalunya de clubs màster en categoria masculina en què es van poder presentar com a equip.

· A més, el CA Castellar és l’enveja dels voltants per la infraestructura del club i les instal·lacions.
És cert que el fet que a Castellar disposi d’un equipament com aquest és una sort, però no oblidem que és el fruit d’una gent que creia fermament en  l’atletisme i que va lluitar fort per aconseguir-lo. Cal dir, però, que l’equipament té mancances: manca il·luminació al circuit de cros, arranjar la corda i el sistema de drenatge de la pista, resoldre greus humitats de la part més antiga, les plaques solars tèrmiques no funcionen, els banys necessiten algun repàs, cal una millor gestió dels residus i calen més espais d’ombra. Aquest equipament ofereix unes possibilitats d’enjardinament i paisatge que el farien molt més agradable i atractiu. En general cal una millor gestió del manteniment. També esperem que quan es calmi tot plegat es pugui dur a terme la construcció d’un gimnàs més gran, ja que és una necessitat que fa temps que es reclama. 

· Com veieu l’estat de salut actual del club?
La salut social, força bona. En aquests moments, hi ha molt jovent amb moltes ganes i il·lusió que s’impliquen al màxim com atletes, monitors, ajudant en les competicions. La categoria més petita de l’escola és força nombrosa, i participen en els entrenaments amb moltes ganes. També tenim un grup de màsters que han aconseguit grans èxits en aquesta temporada. Tot això és també fruit de la bona tasca que es du a terme per part dels entrenadors i tècnics. També gaudim d’una aparent salut econòmica, però només per fer el que fem, si volem dur a terme nous projectes, adquirir nou material, remunerar millor als tècnics i monitors/es, ens trobem totalment limitats. Creiem que les entitats sense ànim de lucre mereixen un reconeixement millor per part de l’administració. Des de les entitats esportives s’educa, es formen persones, es promou la salut, la inclusió i bons hàbits... des del 2011 les aportacions municipals s’han reduït més d’un 50% i la situació econòmica actual no facilita trobar empreses que vulguin esponsoritzar. Les entitats no podem augmentar constantment les quotes, cal que l’esport sigui accessible al màxim de gent possible, no som una empresa, som una entitat sense ànim de lucre, els membres de la junta, lògicament, no cobrem per gestionar-la.

· Quina ha de ser la direcció per seguir creixent?
Hi ha molta gent que corre pels carrers i entorns, potser desconeixen que en aquest equipament hi ha la possibilitat de disposar de persones tècniques que et poden ajudar a millorar la forma física, la salut i a fer millor aquest esport. Hem de treballar per apropar més l’entitat i l’atletisme a tothom i seguir treballant perquè els que formem part de l’entitat seguim creixent en valors de superació, respecte i integració. També ens agradaria augmentar el nombre d’atletes de categoria màster (+35 anys), sobretot en categoria femenina. Estem treballant perquè les pistes estiguin obertes matí i tarda.