Ral·li Dakar: del somni a la realitat

· Com vas començar amb la fotografia esportiva?
Va començar com un hobby: fent fotos a alguna prova de bicicletes, fotos com a espectador dels ral·lis, etc. A poc a poc va anar picant-me més la curiositat, fins a dedicar-me professionalment.  

· Per què has triat el món de la competició?
El motor sempre ha estat present a casa. He crescut veient ral·lis, competicions de motor i seguint any rere any el Dakar amb el meu pare. Amb els anys he vist que necessito l’adrenalina que desprèn la competició per donar el màxim. 

· Treballes a l’empresa Unlimited. Com es crea aquest projecte?
A l’inici del confinament vaig començar a donar voltes a com podia invertir el temps tancat a casa. Vaig parlar amb un altre company fotògraf, vam traçar les primeres línies del projecte, vam veure que teníem un forat en el mercat i ens hi vam llançar. 

· L’any passat vas debutar al Dakar. Com va ser l’experiència?
Impressionant. N’ets conscient quan et veus envoltat dels pilots que sempre has vist per la televisió. Quan estàs al mig del desert, tens el cotxe a un quilòmetre, només hi ha silenci i dunes i sents venir el primer participant... la pell se’t posa de gallina!

· Quins van ser els millors moments del Dakar de l’any passat?
Veure que la teva feina surt publicada en diferents llocs, la sensació de gaudir de la teva feina, conèixer pilots i equips amb qui avui tinc amistat i sobretot l’adrenalina de veure cotxes, motos, quads i camions saltant dunes i derrapant.

· I els pitjors?
Perdre Paulo Gonçalves. Recordo anar de copilot al cotxe editant fotos i quan ens ho van comunicar se’m va gelar tot el cos, vaig tancar l’ordinador i em van venir a la ment la Laia, el Joan, el Jaume... Va ser un dia molt molt trist. 

· El Dakar és dur com a participant, però també com a premsa.
Molt. Més enllà de la pressió de generar un bon contingut, com a qualsevol competició hi has d’afegir que has de navegar, solucionar inconvenients, recórrer cada dia 700-800 km, editar dins del cotxe, menjar quan pots i descansar el màxim possible perquè l’endemà sona el despertador a les tres del matí per tornar a començar de nou una nova jornada.

· Què fa el Dakar diferent?
És una realitat paral·lela. El nivell es altíssim en tots els aspectes, és sinònim d’aventura, història...  La clau es la combinació de duresa, espectacle, una organització perfecta i uns recorreguts impressionants. 

· Aquest any tornes per segona vegada. Què esperes?
A la presentació ja es va dir que serà un Dakar diferent, però realment el que espero és la mateixa exigència que l’any passat, probablement més feina però amb l’afegit que aquest any ho farem tot sota el maleït paraigua de la Covid. És un bon repte.

· Ha estat un any difícil per al món del ‘motorsport’. Com has capejat el temporal?
Al principi ho veia tot molt negre però quan te n’adones que no depèn de tu es quan vaig començar a obrir una mica més la ment i començar a traçar l’esbós d’Unlimited Media, veure com ens podíem adaptar a la situació, fer contactes, etc.

· Què és el que més has trobat a faltar durant el tancament?
A nivell professional he trobat moltíssim a faltar l’adrenalina del motor. Revisava les fotos del 2019 i deia: Necessito això! I òbviament la part humana del motor, veure els coneguts, pilots amics, equips... ho he enyorat molt.

· Què esperes del futur amb la teva feina?
Espero seguir cuidant les idees que pugui tenir i no donar cap per perduda. Innovar, mantenir el nivell, i sobretot espero que em segueixi aportant tot el que m’aporta actualment.