Rafael Serra: "És bo que s’omplin camins i muntanyes"

Sense poder fer esport federat, ni poder fer ús d’instal·lacions esportives, la muntanya s’ha convertit en la sortida que han triat molts castellarencs que omplen camins, senders i corriols per a la pràctica de diferents disciplines. L’augment en el nombre de rescats i la recent mort de l’alpinista Sergi Mingote, ens ha de donar un toc d’atenció per a respectar el medi i visitar-lo amb els mitjans més adients. Parlem amb Rafael Serra, president del Centre Excursionista Castellar.

· Quins són els perills més desconeguts a la muntanya?
Són aquells més difícils de preveure. Això em fa recordar una entrevista a l’Alex Hoover, un gran escalador que escala sense corda parets de 400 metres. Li van preguntar per què portava casc i va contestar que ell no pot preveure que li caigui una pedra al cap. Sent previsors, minimitzem els perills que trobem a la muntanya.

· En els últims mesos s’estan veient més rescats a la muntanya.
Hi ha més rescats a la muntanya degut a un major nombre de gent que practica activitats a l’aire lliure. Practicar trekking sense anar ben preparat pot crear problemes. Hem vist pujar gent a l’Aneto amb sabatilles i normalment no passa res. Pugen, baixen i tot queda bé, però arriba el dia on es gira el temps i amb l’equipament lleuger tenen problemes. A la muntanya s’ha d’anar ben equipat!

· Quin és l’equipament necessari? 
S’ha d’anar ben equipat, adequant-se a l’activitat. Un bon calçat, amb roba d’abrigar adaptada a l’època de l’any. Roba impermeable a la motxilla,  ens pararà l’aigua o el vent. Consultar la previsió meteorològica abans de sortir i no oblidar mai el menjar i l’aigua suficients per a completar l’activitat que ens proposem fer.

· Es menyspreen els perills?
La muntanya per si sola no és perillosa. El perill el generem les persones quan volem fer les coses sense la preparació adequada o sense l’equipament adequat, que és quan les coses poden sortir malament. Això és extrapolable a la vida en general, ja quan les coses no es fan bé, generem perill.

· Amb el confinament, els camins i muntanyes estan plens de gent a diari. Quins efectes pot tenir a llarg termini?
Els camins i les muntanyes s’han omplert de gent que ha descobert els entorns més propers i nous indrets que els envolten. Aquestes persones seguiran fent l’activitat i a la llarga serà molt bo a nivell de salut i per a l’entorn, ja que si som conscients i respectuosos deixarem la muntanya millor que la trobem i a la llarga serà un benefici per a tothom. 

· L’Himàlaia ha estat el major repte dels muntanyencs professionals, però en els últims anys s’està massificant. Com afecta tot plegat al muntanyisme?
Són muntanyes increïblement espectaculars, a més de les més altes del món. Pels alpinistes és un repte molt important i necessari, però hi ha massificació, ja que s’ha convertit en un gran negoci. Aquest és el moment quan tot comença a anar malament. Hem vist cues per pujar a l’Everest i gent morint-se fent aquestes cues. Podem fer muntanya, però fins on el teu cos et pugui portar. Si necessites oxigen per pujar a dalt, vol dir que allà no has de ser-hi. L’Himàlaia s’ha convertit en una font de riquesa, però s’ha de canviar la política per evitar que es deteriori en molt poc temps.

^{Sergi Mingote va visitar el 2018 la seu de Centre Excursionista per presentar la seva darrera pel·licula. || Arxiu}

· Sergi Mingote va passar pel CEC el 2018. Com va ser l’experiència?
Va presentar una pel·lícula que havia preparat. Era una persona entranyable, un líder natural amb una força mental i física extraordinària. La seva pèrdua ha estat un daltabaix, després de liderar l’ascens al K2, on malauradament, baixant va relliscar i va caure. Era una persona amb molta empenta i que tenia una carrera pel davant extraordinària. Des del CEC volem fer sentir l’escalf a la seva família, en aquests moments difícils.

· A finals del 2019 vau presentar el projecte de l’Ama Dablam pel 2020. Com està a hores d’ara?
El projecte va quedar en stand-by, però no anul·lat, ja que ho tenim tot lligat per tirar-ho endavant sempre que la pandèmia ens ho permeti. No podem dir quan anirem, però el projecte i la il·lusió encara segueix viva per pujar aquesta magnífica muntanya, que ens va enamorar i captivar quan vam estar el 2016.