“He unit la feina a la meva passió”

Miguel Ángel Rodríguez és l’encarnació del somni americà... a Sabadell. Amb un marcat passat castellarenc, l’ara delegat del CE Sabadell ha passat de ser un aficionat més a tenir un treball al club dels seus somnis. Un camí que tot i ser idíl·lic, li ha costat molt esforç i moltes tardes pels camps de futbol de tota la nostra geografia. Autor del llibre Nova Creu Alta: 50 años de pasión arlequinada, Rodríguez es va doctorar com a arlequinat el 2017, després de diverses temporades escrivint en blocs d’internet en què seguia diàriament l’actualitat del Centre d’Esports, on també va entrar com a delegat del filial de Segona Catalana durant dues temporades. A mitjans del 2019, la seva feina es veia recompensada i acceptava l’oferta per ser el delegat del primer equip a 2a B. Ara s’estrenarà a 2a A aquest dissabte a Vallecas i podrà viure dos derbis catalans en la categoria. El somni d’una nit d’estiu al Municipal Antonio Lorenzo Cuevas de Marbella.

· Quant temps fa que treballes per al CE Sabadell? Com vas començar?
Col·laborant en diferents àmbits ja fa uns anys, però el que és treballar aquesta és la segona temporada com a delegat del primer equip ara ja de forma professional. 

· Vas fer el salt de bloguer a delegat del club. Com és treballar en el teu somni?
Un somni, com molt bé dius. És unir feina amb la teva passió, que és el futbol, i difícilment es pot millorar. Són d’aquelles feines que pots estar moltes hores i ho fas amb gust i després si l’equip guanya, molt millor. El problema és que el futbol no sempre és bonic i s’ha de compaginar amb mals resultats que fan que tot sigui una mica més complicat en el dia a dia.

· Com arribes al primer equip?
Vaig entrar de delegat al filial el 2017 perquè m’ho va oferir Jordi Bransuela, assistent del
primer equip. Al filial vaig estar dues temporades i el 2019 es va obrir aquesta oportunitat d’entrar al primer equip perquè hi va haver un canvi de delegat i no vaig dubtar-ho gaire, ja que era l’oportunitat de la meva vida professionalment. Possiblement no hauria tornat a tenir-la en un futur i l’havia d’agafar.

· Ets el millor estadístic del Sabadell, fins i tot amb un llibre escrit. Us han ajudat els teus números en algun partit?
Això de millor... Els números estadístics en els partits setmanals ens poden ajudar o guiar sobre alguns temes, però en cap cas és definitiu i menys en un esport tan imprevisible com el futbol. Per exemple, si un àrbitre treu moltes targetes, pots intuir que és un àrbitre que a la mínima protesta ja tindrà la groga a la mà. I això et serveix per anar amb compte amb les protestes o en com dirigir-t’hi.

· Després d’una temporada estranya, aconseguiu l’ascens. Com ho has viscut, tot plegat?
És el final més atípic de la història. Dos mesos sense poder entrenar i competir i després, un mes i mig per preparar tres partits en el millor dels casos. Es va fer llarg, però l’experiència va ser increïble. Dotze dies a Marbella amb la tensió dels partits, el fet de jugar sense públic i la teva afició en un play-off d’ascens. Tan estrany com inoblidable per tot plegat.

· Atlètic B, Cultural i Barça B, un ascens molt complicat.
Sobretot els dos primers van ser molt tensos i de molts nervis. Dos partits amb pròrroga i tanda de penals, la calor que feia a Andalusia... Els jugadors van tenir un mèrit increïble per superar totes les adversitats. I després la final amb el Barça B va ser el partit que menys vaig patir, i això que vam començar perdent.

· I ara fas el salt de camps semiprofessionals a professionals. En quins aspectes canvia la teva feina de delegat?
Logísticament entre la Segona B i la Segona A hi ha un món. És un altre escenari totalment diferent. La Lliga t’exigeix molts requisits per començar a competir i t’has d’adaptar ràpidament, perquè si no no arribes a tot. I més aquest any que nosaltres vam acabar la temporada a finals de juliol i l’endemà pràcticament ja ens estàvem preparant per a la nova categoria.

· La Covid-19 ha deixat sense gent els camps de futbol, però en què us ha complicat a vosaltres la feina?
És un problema afegit molt gran. Els protocols de sanitat i de seguretat de LaLiga són molt exigents. Des de passar proves PCR un parell de cops per setmana a preparar viatges en vols xàrter. A banda, moltes normes que s’han de complir per evitar al màxim el risc de contagi. Es nota que hi ha un gran negoci al darrere que ha de continuar funcionant amb la màxima normalitat possible.

· Vas crèixer a Castellar. Quins lligams et queden amb la ciutat?
Vaig viure-hi fins als vint-i-cinc anys. Tota la meva família és aquí, i tot i viure a Sabadell em segueixo considerant castellarenc, evidentment.

· Encara segueixes l’actualitat de la UE Castellar?
Sí, i tant! De fet vam coincidir quan jo estava al Sabadell B en les dues temporades. Molta gent coneguda de fa molts anys. Està en bones mans amb Antonio Roldán, Comas o l’Antonio Matraca. Faran una bona temporada segur.

· A Castellar hi ha molts seguidors del CE Sabadell. Què els diries de cara a aquesta temporada?
Primer que intentin renovar el carnet de soci, encara que sigui complicat anar als estadis de futbol a curt termini. Tot ajuda per tenir un millor equip.

· La temporada 20-21 serà una temporada diferent. T’imagines un ascens a primera in extremis del Sabadell?
En el futbol mai se sap, però crec que avui dia i venim d’on venim, tothom signaríem la permanència amb sang, si fes falta. És bàsic per continuar fent créixer el club i poder aspirar en anys futurs a coses més importants.