Els dos castellarencs, Ian i Sergio Morillo, són dues de les grans promeses nacionals del BMX
La California BH, Rabassa BMX, Orbea Campeón, Torrot Dakota o la GAC Akimoto eren les reines del carrer i l’anhel de molts nens als anys 80 i principis dels 90. Qui no va somiar tenir una bici BMX?
Tot i no gaudir d’un gran renom i no ser la disciplina més estesa al nostre país, el BMX sempre ha tingut molts adeptes entre els més joves. El nord-americà Al Fritz va saber desenvolupar una bicicleta amb una estructura semblant a una moto de cros, d’ençà que Scot Breithaupt fes servir la seva en un circuit de motocròs el 1969, cosa que va iniciar la història d’aquesta modalitat.
En l’actualitat, però, practicar BMX no és gaire senzill, tot i la inclusió a Pequín 2008 de la modalitat com a esport olímpic. L’impuls en el nostre país encara és petit i la falta de ressò i les poques instal·lacions per poder-lo practicar marquen un estil que, malgrat tot, ha crescut en els últims anys gràcies a la variant freestyle.
D’entre les aproximadament 1.500 llicències federatives que trobem a Espanya –unes 500 d’aquestes a Catalunya– trobem dos castellarencs de renom dins d’aquest món: Ian i Sergio Morillo, dos germans que des de ben petits van quedar enganxats al bicicròs.
L’Ian amb només 16 anys ha estat cinc vegades medallista en els campionats d’Espanya, amb un or, una plata i tres bronzes, a més d’un parell d’ors en el català. El segueix de prop el seu germà petit, el Sergio, que amb 12 anys ja llueix un palmarès important: una plata i tres bronzes nacionals i dos ors a Catalunya.
Nascuts en una família amb el pare aficionat al motocròs, l’Ian es va aficionar a les bicis després de veure alguns entrenaments de moto al circuit dels Saulons de Castellar. Allà, on sempre anava amb una BMX, va trobar-se amb el periodista Jesús Valenzuela, que li va proposar iniciar-se: “va preguntar-me si m’agradaven les bicis i em va donar una targeta del circuit de Terrassa” explica l’Ian, que amb només set anys va fer el primer pas en aquest esport.
El circuit de BMX de Terrassa és un dels més importants del país i la proximitat amb Castellar ha permès als dos germans ser habituals i convertir-se en dos dels pilots més competitius a escala nacional.
El Sergio, actualment en categoria aleví, va seguir els passos del seu germà, una “referència” a qui vol batre en algun moment. El petit dels Morillo va començar amb sis anys i també forma part dels 300 corredors del club terrassenc.
Tot i el baix nombre de llicències, les dues disciplines del BMX han crescut en els últims anys, amb les curses com a referència i el freestyle com a marcador, que enlluerna molts dels que es volen iniciar en aquest esport. Com passa en les dues disciplines de moto, els tricks són la part espectacular d’un esport molt explosiu.
“Pel que fa a les pistes podem anar variant. Existeixen diversos circuits per la zona i tenim la sort de tenir a prop França, on el BMX és gairebé una religió”, assenyala l’Ian, mentre afegeix que “si aquí hi ha 150 corredors, allà en són 500”. I és que la zona d’influència francòfona, així com els Països Baixos i la zona d’Europa Central, són on s’acumulen el nombre més gran de practicants d’un esport que defineix les curses entre els 35 i els 40 segons.
“Ser un esport olímpic li ha donat un gran impuls, però a Espanya els recursos encara són mínims per a una disciplina com aquesta”, opinen els dos pilots de la selecció catalana, que descarten la participació olímpica a curt termini: “És molt difícil arribar a marcar els temps i superar les proves per arribar. Espanya encara no ha participat en cap dels jocs olímpics disputats”.
Dedicar-s’hi professionalment és molt difícil –actualment només es coneixen dos que ho facin: Ángel Daniel i Griselda Artigas– i els Morillo només tenen l’ambició de superar-se dia a dia i gaudir de l’esport. El Sergio té com a referència el seu germà, a qui promet superar algun dia, mentre l’Ian es fixa en el campió d’Europa, Miquel Hernández, a qui ja ha superat en alguna ocasió.
“Potser es podria construir un ‘pump track’ a Castellar, ja que són pistes petites i ideals per a entrenar”, reivindica el Sergio sense cap complex. Aquest tipus de circuit low cost permet gaudir del BMX en un espai reduït, a més de ser ideal per a la iniciació i que en el cas de Castellar, es complementaria amb el bike park.
