Sílvia Sánchez: “Els escacs et fan valorar més les prioritats en la vida”

· 80 anys en són molts! Com va anar la celebració?
Va ser una festa molt familiar, amb la participació de diverses autoritats com l’alcaldessa, Yolanda Rivera, o el regidor d’Esports, Nakor Bueno. Va ser molt maca!

· Els escacs són esport o cultura? 
És un debat que existeix en les plataformes dels escacs. Depèn dels paràmetres que agafis per definir-ho. Estem asseguts jugant i es pensa que no és esport, però està comprovat que en un torneig es perd pes, per exemple, en el de Viswanathan Anand contra Magnus Carlsen el primer va perdre 15 kg. Jo mateixa he arribat a perdre 700 grams en partides de cinc hores, un pes que no perdo quan pujo a la Mola o al Puig de la Creu. Ara es controla molt, i el desgast quan es juga és molt fort. S’ha vist qui té pitjor ritme cardíac i estrès en els últims moments de la partida és qui va guanyant. Quan ho veus, se’t disparen totes les constants.

· De fet, és una competició.
És una competició asseguda i només per això hi ha qui diu que no és esport. En partides per equips, la pressió és tanta que acabes esgotat.

· Potser que no sigui esport olímpic és el gran hàndicap.
Això segurament és una qüestió merament política. Quan parlem de grans institucions hi ha grans rerefons que ens costa poder entendre als qui estem a un nivell menor.

· Quins aspectes es potencien amb la pràctica dels escacs? 
La planificació. Crec que un jugador que es dedica a estudiar estratègies, tàctiques, obertures i plans, marca una pauta de com s’ha de desenvolupar les peces i et fas una rutina del pas a pas. Una partida té tres parts: l’obertura, el mig joc i el final. Sense adonar-te’n actues igual en la teva vida normal. Et fa valorar més les prioritats. A un principiant sempre li marquen com ha de començar i això ho traspasses al dia a dia i et marca les prioritats a la feina o a casa. En l’àmbit escolar, s’ha vist que qui juga als escacs té millors resultats acadèmics, ja que tot ho ordenen millor en els estudis. Entrenes el cervell.

 · El desenvolupament cognitiu és sempre el que més es destaca dels escacs. 
Tots els joves que conec i juguen a escacs tenen bons resultats acadèmics. Saben separar les coses de més importància de les que en tenen menys.

· Potser l’estigma és que la societat el veu com a un esport de setciències. 
En els escacs has d’esforçar-te. La societat actual busca un plaer molt ràpid, i els escacs demanen dedicació. Puc ensenyar-te a moure les peces i jugaràs en dos dies, però serà difícil que guanyis. A la gent no li agrada perdre i si perds durant dos o tres dies seguits, ho abandonaràs. S’ha de tenir fortalesa per aprendre estratègia i no tothom està preparat per fer-ho.

· S’han d’adaptar els escacs a la societat en alguns aspectes, com el tema dels texans de Carlsen? 
En aquest tema estic a favor d’ell, però en el tema de l’adaptació, no gaire. No sé si s’ha d’adaptar o s’ha de dir que vas per un camí erroni. La immediatesa et porta a la mediocritat, i en els escacs per millorar has de dedicar hores estudiant moviments i partides. L’autocrítica ens fa millors, i hi ha molts aspectes de la societat actual que ens estan portant a la mediocritat.

· En l’àmbit de clubs, com us veieu pel que fa als practicants?
Avui dia els escacs s’han tornat més solitaris. A les xarxes pots fer classes en línia amb l’altra punta del món, sense moure’t de casa, i als clubs, sobretot després de la pandèmia, s’ha notat molt. 

· La tecnologia, però, ha obert altres vies de joc. 
Les màquines ens han descobert amb el seu càlcul coses que donàvem per impossible en partides. Posicions que abans eren molt complicades i que no sabíem solucionar, les màquines han aconseguit fer-ho!