Segona victòria consecutiva de l’HC Castellar, que redueix la distància dels llocs de promoció a 10 punts
L’equip grana s’aferra a la categoria esgarrapant amb les urpes ben afilades. Com van fer els últims espartans, els de Ramón Bassols no volen perdre la categoria i segueixen en una lluita a mort, aconseguint una victòria a la pista del CP Jonquerenc (3-4), sumant el gol de la victòria a 30 segons del final.
L’HC Castellar ja no deixa que cap equip els menyspreï i en les últimes jornades s’està guanyant un respecte que no ha tingut durant tota la temporada. L’arribada de Ramón Bassols n’és la causa: ha aconseguit capgirar una dinàmica derrotista per una guanyadora amb els mateixos jugadors, canviant el deplorable estat físic de la plantilla i fent-los conscients que són capaços de guanyar.
La trajectòria en les últimes set jornades de lliga –vuit si tenim en compte el partit pendent amb el CP Roda- ha estat molt diferent de l’inici de temporada. L’equip ha necessitat un temps d’adaptació al nou sistema, però en aquests set partits ha aconseguit sumar tres victòries i un empat -quelcom que no va aconseguir en les primeres 18 jornades on l’equip no va puntuar- i sortir del fanalet vermell, mostrant una imatge totalment diferent i una mentalitat guanyadora que no s’havia vist aquest any.
A hores d’ara, la imatge de l’equip senzillament s’assembla a la d’un equip i s’estan assolint conceptes tècnics que feia temporades no es veien sobre el terratzo del Dani Pedrosa i que eren una de les principals mancances del primer equip del club. Bassols ha aconseguit un estat físic i mental sensacional, tornant a valoritzar a jugadors com el porter Sergio Ruiz, que torna a ser peça clau en la plantilla castellarenca i l’estrella que feia temporades que no es veia a Can Grana.
L’excel·lència a la qual estan arribant en les últimes jornades fan dels germans Plans –Armand i Guillem- de l’ànima i l’empenta d’un conjunt comandant pel trio format per Marcel Montllor, Jordi Vegas i Gerard Tantinyà, amb l’aportació de la resta de jugadors i els nous talents del club com Joel Margall.
Després de tocar fons amb una derrota enfront del CH Arenys de Mar a casa (2-7) que els deixava amb gairebé els dos peus a Segona Catalana, els jugadors castellarencs, conscients de viure una situació on ho havien perdut tot, van reaccionar contra l’HP Tona, quart classificat, amb una victòria èpica (4-3) que marca un punt i a part en la consecució del miracle de lluitar per la promoció de descens, únic objectiu possible a hores d’ara.
A La Jonquera, un dels desplaçaments més difícils, els jugadors tornaven a arribar sense auquesta pressió i eren capaços de col·locar-se amb un 0-2 favorable amb gols d’Armand Plans. Els locals però, aconseguien empatar abans del descans, per capgirar a la represa.
Amb el 3-2 i amb només minut i mig pel davant, Xavi Vernet va empatar el partit i a 50 segons del final els locals feien la 10a falta, amb una directa per a Guillem Plans, que no aconseguia anotar.
Amb només 30 segons al lluminós, una contra ben orquestrada dels granes significava el 3-4 definitiu i el ‘hattrick’ del petit dels Plans, sumant la tercera victòria de la temporada i segona consecutiva.
Armand Plans va aconseguir un 'hattrick' a La Jonquera. || A. San Andrés
“Hem fet un partit molt seriós. Els errors defensius que normalment fèiem, ja els estem aconseguint corregir i aquest equip s’està guanyant un respecte que no tenia a la categoria” va opinar un satisfet Bassols després del partit. “Els jugadors ja no ho poden fer millor i estan arribant a un nivell d’implicació i excel·lència espectacular en les últimes jornades” on ja han assimilat el nou sistema. “No puc estar més orgullós d’ells, però tot i això, ara només ens val sumar de tres en tres per aconseguir l’objectiu” afegeix.
Una victòria que deixa a l’equip encara viu en la lluita per aquest objectiu, però que els obliga a guanyar un mínim de quatre partits i esperar que els rivals directes no ho facin. Sigui com sigui, un objectiu que encara roman viu quan resten 21 punts per jugar i que deixa als granes a només 10 del seu predecessor, l’Arenys de Mar i amb un calendari força assequible.
La feina feta pel club durant els últims anys fa que haver-se mantingut durant les últimes cinc temporades hagi estat un repte, tot i les dificultats per fitxar i la constant marxa de jugadors.
El primer equip no vol ni escoltar aquesta paraula, ja que aquests espartans seguiran deixant-se la pell a la pista fins a l’últim moment, per evitar caure.
Jugadors granes, quin és el vostre ofici?
