El 'Quilòmetre llançat' de la Penya Rhin

La Penya Rhin va sorgir a principis del segle XX al conegut cafè Rhin ubicat al numero 2 de la Plaça Catalunya de Barcelona. Del grup de joves tertulians que s'ajuntaven al cafè-restaurant per parlar de motor va esdevenir en un dels més importants grups organitzadors de curses de la història nacional i van ser els instigadors de l'arribada de la Fórmula 1 a Barcelona.
En els anys en què els automòbils estaven reservats als milionaris i als valents, l'afició a Catalunya per les proves organitzades per la 'Rhin' anava en augment i, fins i tot, a l'any 1923, Catalunya estrenava un dels primers circuits permanents del món a Sant Pere de Ribes: l'Autòdrom de Terramar, que després de Brooklands (1907, Anglaterra) i Monza (1922, Itàlia) és avui dia el tercer més antic d'Europa i el quart del món, si afegim Indianapolis (1909, Estats Units), un traçat oval avui dia encara molt desconegut i que manté el seu traçat intacte.
Aquesta bogeria pel motor de principis de segle, juntament amb la Penya Rhin va propiciar les primeres curses de Cyclecars, sense deixar de banda les curses del 'Moto Club Deportivo Barcelona' que organitzava carreres de motos des de ja feia un temps.

Començant per les curses de circuit com les del Baix Penedés (del 1916 al 1919), passant pel circuit de Cardedeu (1920), el de Vilafranca (del 1921 al 1923) o les de Terramar, la Penya Rhin també organitzava curses en carreteres obertes i una de les primeres organitzades per aquesta societat va ser el 'Quilòmetre llançat Sabadell-Castellar'.
El 28 de desembre de 1924, tota la afició motorista de Catalunya estava pendent d'aquesta prova, consistent en creuar el tram del quilòmetre 5 al 8 de la carretera de Sabadell a Castellar, l'únic en bon estat i totalment recte.
En un "matí típic de desembre amb el sol esblaimat i un ambient gèlid", tal i com remarca Joan Blanquer al llibre 'Castellar en el meu record', la gent s'aplegava a la tribuna del quilòmetre 6,300 on les autoritats es disposaven a presenciar l'espectacle motorista i preparats per veure córrer a l'as de la velocitat, Fernando de Vizcaya, el pilot basc que participava amb Bugatti 'Typ 35', amb carrosseria 'torpedo' de competició. Aquest 'Typ 35' era un dels tres Bugatti que l'importador oficial de la marca francesa a Barcelona, 'Bertrand i Serra', va inscriure a la cursa. El mateix Manuel Bertrand, a la vegada membre de la Penya Rhin, va participar amb un dels seus cotxes a la cursa.

Tal i com descrivien les cròniques periodístiques de l'època, "pel camí de la Rabassada, anaven en processó des de les set del matí un crescut numero de cotxes, motos i cicles, e inclús autocars. Els trens de la línia dels elèctrics van transportar un bon contingent d'afeccionats del motor" (La Vanguardia, 30 de desembre de 1924).
Un total de 48 participants inscrits amb noms tan il·lustres com els ja esmentats De Vizcaya o Bertrand, als que feien costat joves promeses del motor, com un tal Wilfredo Ricart, un jove enginyer de Barcelona, que anys després provocaria la sortida d'Enzo Ferrari de l'Scuderia Alfa Romeo i que més tard també dissenyaria els superesportius Pegaso Z-102 a la fabrica de La Sagrera que la marca del cavall alat tenia a Barcelona.

La Penya Rhin no deixava res a l'atzar i s'anunciaven més de 100 controls per assegurar el cronometratge de la cursa i la presència d'una ambulància de la Creu Roja amb el Doctor Solé i Roig al front.
Tot i la bona organització, amb gairebé un hora de retard -la cursa devia començar a les 11 del matí- les primeres motos prenien la sortida en direcció a Castellar i la gent veia passar les andròmines amb admiració: com ho descrivien els castellarencs de l'època 'bicicletes amb motor'. Seguidament torn pels 'side-cars', motocicletes amb un seient al costat i dos ocupants i per últim els esperats cotxes.

Després de l'aparició dels primers cotxes, i citant de nou a Blanquer, "el pas del segon cotxe i el tercer i el quart es va produir davant la més absoluta indiferència de la gent que deia que no corrien pas gaire més del que ho feien els Hispano Suiza de 'La Vallesana'. El públic, defraudat, cansat i glaçat acabava d'iniciar una desbandada". Una curiosa anècdota de com veien els castellarencs de l'època els vehicles participants.

La festa de motor però continuava i començava a veure els primers vencedors de la prova: Ignacio Macaya s'imposava en motos de carrera fins a 1.000cc amb la seva Indian i Joaquin Vidal ho feia en la categoria del mig litre amb la seva Norton. Florencio Fuertes s'imposava en 'side-cars' amb la seva Harley Davidson.
Un altre de les fites més esperades del dia va ser el debut en competició de la moto 'Patria' una motocicleta fabricada a Badalona i que va tenir una gran actuació, quedant segona a la categoria 'motos sport fins a 350cc' pilotada per Antonio Riba.

Però el plat fort encara no havia arribat i tots els castellarencs que encara hi eren al Pla de la Bruguera esperaven a Fernando de Vizcaya i el seu flamant Bugatti. Va ser l'últim en sortir i com no es podia esperar menys, es proclamava vencedor absolut amb una mitjana de velocitat de 138,97 km/h. Els tres Bugatti guanyaven sense pal·liatius en les seves respectives categories: Manuel Bertrand en 'automòbils sport fins a 1.500cc' i Arturo Gastón en 'automòbils sport fins a 2.000cc