Com a casa, enlloc

Avui dia és molt complicat trobar un one club man en qualsevol disciplina esportiva, ja que en l’esport modern tothom vol provar fortuna lluny del club que l’ha vist néixer. Això també passa en les disciplines amateurs, en què tothom vol viure experiències i deixar enrere el club que l’ha vist progressar des de la base.

Marxar a un altre club és sempre una decisió exòtica: per als més petits normalment és per intentar fer un pas endavant i progressar encara més, i per als sèniors, omplir la motxilla amb un nou bagatge, fer currículum o, fins i tot, buscar un rendiment econòmic de l’esport.

Avui dia, però, en els clubs de base, com en el cas de tots els castellarencs, existeix suficient nivell en els seus respectius planters per no haver-los d’abandonar fins a l’etapa amateur, ja que han demostrat sobradament la qualitat que aporten. És cert que mai es podran comparar amb clubs professionals, però l’abisme entre ells no és tan gran i un club de poble mai es desfarà d’un jugador de base pel seu rendiment.
Sigui o no una decisió equivocada –en la major part dels casos queda palès que ho és– en els últims anys l’FS Castellar ha demostrat ser un dels millors planters del futsal vallesà, amb un primer equip que va ser capaç de plantar-se a la ‘Final4’ de la Copa Catalunya amb un equip ple de jugadors i cos tècnic de casa o que no ha deixat d’ascendir equips i exportar jugadors a altres clubs.

Sempre s’ha dit que com a casa, enlloc, i aquesta temporada 2021-22 era un moment crític per al primer equip taronja. La marxa de Rubén Jiménez de la banqueta ha donat pas al retorn de Darío Martínez, exjugador i tècnic de la casa, que després d’una aventura al Grups Arrahona sabadellenc de 3a Divisió torna al club del seu cor.

Amb ell han retornat diversos jugadors, alguns consolidats com Francesc Tarruell, el mític Txec que va dirigir la batuta al camp de l’equip més gloriós de la història, que va aconseguir l’ascens a 3a Nacional i que després d’unes temporades enrolat en diferents cossos tècnics tornarà a trepitjar el parquet. A Txec l’han acompanyat en el retorn noms com el d’Àlex Martínez, Marc Mas, Pol Pérez, Sergi Aymerich, Guillem Ramiro o Marc Gómez, tots formats a les categories inferiors del club i que per diversos motius van marxar lluny del Blume.

Amb el retorn de jugadors i cos tècnic i els jugadors que s’han mantingut de la temporada passada, en què el veterà capità Rubén Vidigal seguirà al comandament de la nau castellarenca, l’equip vol consolidar-se definitivament en la categoria i mirar cap a les posicions capdavanteres, un potencial que la temporada passada no va poder explotar per diferents motius.

L’arribada de setembre ha significat la tornada de l’equip a la feina i el cap de setmana passat ja van disputar els dos primers partits amistosos, en què els de Martínez van superar per 4-3 el Sant Cugat i per 9-2 el juvenil de nacional del Montcada. “Aquest és un equip molt jove i amb moltíssimes ganes. Tenen una intensitat molt alta als entrenaments i als partits”, destaca el tècnic, que tindrà en el Montseny (11/9), el Monistrol (18/9), el Caldes (23/9) i l’FS Gràcia (25/9), els pròxims compromisos de preparació.

Pel que s’ha vist fins ara, és previsible que la tornada sigui dolça, però els taronges hauran de treballar encara per acoblar-se de nou. Com diu la dita, com a casa, enlloc. Ben tornats a Castellar!  || a. san andrés