Tres responsables d’entitats amb molt volum de socis reflexionen sobre el moment que travessa l’esport en pandèmia
La gran majoria de clubs esportius fora de l’òrbita professional han de fer malabarismes econòmics per continuar sobrevivint, després de mesos de restriccions que han obligat a suspendre la seva activitat. Però de la situació actual, una de les circumstàncies que més pesa a les entitats és no poder continuar inculcant a infants i joves els valors inherents a l’esport.
Eva Ballesteros (Club Rítmica Clau de Sol), Miki Vilanova (Unió Esportiva Castellar) i Francesc Gallardo (Futbol Sala Castellar) reflexionen sobre el moment que travessa l’esport. Com a responsables de clubs esportius de la vila amb molt de pes, han hagut de fer un esforç extraordinari per mantenir el rumb de les seves entitats.
Qüestió de salut
Les competicions han quedat interrompudes. El que més preocupa als responsables dels clubs, però, no són els resultats, sinó que els infants i joves deixin de percebre durant mesos els beneficis socials i per la salut de l’activitat fisicoesportiva.
“L’esport genera una dinàmica en l’organisme que et fa estar més ben preparat per resistir”, argumenta Gallardo, president del club Futbol Sala Castellar. La continuïtat dels entrenaments, exposa, passa factura: “El panorama actual està provocant que alguns joves es desenganxin de l’esport, i moltes vegades les alternatives no són saludables. Després de 10 mesos, apareixen substitutius”.
Miki Vilanova, secretari general de la Unió Esportiva Castellar, és un ferm defensor de créixer lligat a les dinàmiques d’esforç de l’esport: “Aporta una tasca molt valuosa, és un aprenentatge de cara al futur, pel que s’afronta a la vida, pel que et pots trobar. A mi, de petit, em va salvar de moltes coses. Els resultats personals dels nanos que practiquen esport quan arriben a grans, en sàpiguen més o menys, són millors que els que no n’han fet mai”, defensa.
Hi ha perfils de jovent per als quals l’activitat esportiva és una qüestió de necessitat: “Hi ha qui necessita explotar a dins d’una pista. Aquests joves, ara mateix, estan lligats, perquè la pandèmia s’està allargant massa”, diu Vilanova
Ballesteros, coordinadora del Club Rítmica Clau de Sol, pateix, sobretot, perquè no es desenganxin de l’esport els adolescents. “Dels 12 als 14 anys, estan en una època de canvi. Es comença l’institut i el fet d’estar més hores tancats a casa els pot fer estar més temps amb el mòbil, que gaire bo per a la salut no és”, sosté.
L’economia
Clubs esportius i famílies han hagut de trobar fórmules per mantenir un cert equilibri econòmic que permeti respirar a les entitats. Mentrestant, reclamen ajudes de la Generalitat, sense saber si acabaran arribant.
En el cas del Club Rítmica, la Unió Esportiva i el Futbol Sala Castellar, han optat per cobrar només en cas que es desenvolupi l’activitat. Les quotes que s’hagin avançat, en principi es retornaran.
“Vam decidir no fer classes en línia, perquè fem un esport presencial. Requereix treball físic que no es pot fer a casa, es necessiten uns aparells i unes instal·lacions determinades”, comenta Ballesteros. Tanmateix, assegura que els pressupostos anuals “no s’aguanten per enlloc”.
Gallardo assenyala que la pandèmia, des d’un punt de vista administratiu, “ha generat una feina extra que ha superat les capacitats dels clubs”. Vilanova vol recalcar la “política dels anys anteriors de la Junta de la Unió Esportiva, que ha salvat el club”.
Les famílies imprescindibles
Darrere de les entitats esportives, no només hi ha els responsables, monitors i entrenadors. Hi ha, sobretot, les famílies: “Sense elles, un club no es fa. Cal esperar que vinguin temps millors, que segur que vindran”, diu, optimista, Ballesteros.
El president de Futbol Sala Castellar conclou, orgullós de qui forma part del seu club: “Em trec el barret davant de les famílies. Per l’actitud, la paciència, la comprensió i l’esforç”.
Miki Vilanova, a banda de reconèixer i lloar el paper de les famílies, també vol agrair especialment els altres representants de les entitats esportives de Castellar, “perquè treballen un munt i cuiden dels nostres nens i joves”.
