Després d’un 2020 perdut, l’esport ha revifat amb força el 2021, tot i començar amb molts dubtes i incerteses
Amb gairebé dos anys seguits de pandèmia, el món de l’esport es va veure molt tocat en tots els aspectes a principis de 2021, quan les competicions van tornar a començar progressivament després de la segona aturada de l’octubre de 2020. Una arrencada que de moment ha estat l’última i que ha deixat un bon sabor de boca en la major part de l’esport castellarenc, que va reprendre l’activitat amb il·lusions renovades i amb molta força.
L’exemple més clar d’aquesta nova arrencada va ser la UE Castellar. Tot i quedar-se sense jugar la lliga -Segona Catalana va ser l’única categoria que no va competir- va poder mesurar les seves forces amb l’única edició de la ja coneguda com a Copa de Segona Catalana, on va ser subcampió de Catalunya.
Els de Juan Antonio Roldán van establir les bases d’un projecte de futur en el retorn a 2a Catalana, on l’equip es va imposar en la lligueta prèvia i va superar tres complicades eliminatòries, plantant-se en la fase final de Vic com a principal favorit. Amb un contundent 3-0 al Quart, els blanc-i-vermells es van plantar en la final contra un dels clàssics del futbol català, el Balaguer. Amb 2-2 al terme dels 90 minuts, l’equip va caure als penals (3-4), un final molt injust per a una temporada on l’equip no va perdre cap partit i només va empatar un. Tot i això, el resultat va omplir -encara més- d’il·lusió a una entitat que al maig va canviar de directiva. Joan Homet va tancar una etapa de dotze anys al capdavant del club, donant pas a Miquel Vilanova i un nou projecte pel club amb més practicants adscrits de Castellar.
La 21-22 va començar a l’octubre amb certa normalitat i l’equip va tornar a recuperar el volum de practicants d’abans de la pandèmia, estant els resultats del primer equip en continuació als de la temporada anterior: al tancament d’any, l’equip ocupa la tercera posició del grup 4 de 2a Catalana, amb perspectives de poder lluitar per l’ascens a Primera, quatre anys després.
El FS Castellar també va lluitar per acabar amb dignitat la temporada de futbol sala, on es va retallar a només una volta la lliga. L’equip de Rubén Jiménez va acabar en novena plaça en la zona tranquil·la de la taula, tot i que a només dos punts de les posicions de descens, que van ser cinc de les 16 existents. Sense saber-ho, l’equip també va assentar les bases per a un futur esplèndid en competició: el retorn a l’estiu del tècnic Darío Martínez i de diversos jugadors sorgits de la pedrera com Álex Martínez, Sergi Aymerich o Txec Tarruell entre d’altres, han revitalitzat un conjunt que a hores d’ara lluita pel liderat de la categoria i pel retorn a 3a divisió nacional. La continuació de la creació d’un producte marca de la casa -on Marc Mas és el màxim exponent- ha estat el major èxit del club dirigit durant sis anys per Francesc Gallardo, que a principis de desembre cedia la presidència en mans de Jorge Barbero, membre actiu del club i que ja formava part de la directiva.
La secció de vòlei també segueix creixent a passos de gegant, amb el sènior masculí jugant la promoció d’ascens a Primera Catalana i el sènior femení a Segona. No es va poder complir l’objectiu, però en la 21-22 els equips segueixen en la part més alta de les respectives classificacions per tractar d’apuntalar la fita més buscada. El club taronja també va crear la tercera secció esportiva, amb un grup de pàdel.
En bàsquet tampoc va ser gaire normal la temporada 2020-21, o el que va quedar d’ella. La FCB es va treure de la màniga una solució semblant a la de la FCF amb la disputa de dues competicions amb els equips de Copa Catalunya amb un nombre de partits que només va permetre rodar els equips de manera molt curta. El Castellar va quedar tercer de quatre equips d’un grup que no es jugava res, ni ascens ni descens. Actualment, l’equip de Quim P. Alarcón torna a lluitar per a evitar el descens de categoria en el grup 3 i començarà el 2022 amb un balanç de 3-7, en 10è lloc, d’una lliga de 12 equips.
El cas de l’hoquei també va ser digne de menció: amb la millor plantilla de la seva història comandada pels germans Oriol i Ferran Garcia, provinents del FC Barcelona, l’equip va veure com l’aturada s’emportava al seu màxim exponent a una categoria professional. L’Oriol va fitxar pel Shum Maçanet com a principal reforç per a retornar a Ok Lliga. La represa va ser bona, però l’equip va quedar fora de la lluita per l’ascens per només un punt. A hores d’ara, els de Ramon Bassols són líders del seu grup i principals favorits per assolir l’ascens de categoria. El club grana també va fer un canvi de directiva i Roger Benet és el nou cap visible de l’entitat, que vol enlairar-se definitivament cap a categories més competitives.
En atletisme, els veterans segueixen sent el punt més fort del Club Atlètic Castellar, on Xavi Planas, Montse Rodríguez, Antonio Bono o Karim Cabeo són els més destacats, assolint diferents èxits pel club verd. La feina de la base està donant els seus fruits, amb grans actuacions de joves com Gina Torres, Paula Pi, Paola Clermont, Laia Romero, Jan Casamada, etc.
De fora del club, però també castellarencs, la principal promesa és el fondista Martí Bertran que va ser campió de Catalunya de pista coberta en els 1.000, 3.000 i 4x300 relleus i va participar en dues fases finals del campionat d’Espanya. El retorn de Jordi Torrents després de gairebé tres anys i mig, amb una 10a posició en la Cursa dels Bombers va ser una altra fita a remarcar en l’atletisme, on Josep Obrador segueix -sota els colors de la UA Lleida- donant titulars en la marxa màster, on ha renovat els títols nacionals una vegada més.
En motociclisme no va ser el millor any, amb Carmelo Morales acabant el campionat d’Espanya de Superbike lesionat i fora de la lluita pel títol, que va ser pel portuguès Ivo Lopes. Max Sánchez també va tenir un any per a oblidar en l’equip gironí de l’ETG de Superbike Junior, una gran esperança inicial que es va capgirar en malson i on els resultats no han arribat amb una moto molt inferior del que s’esperava. El més destacat va ser el retorn a MotoGP de Dani Pedrosa després de gairebé tres anys, aconseguint una 10a plaça en el GP d’Estiria, sent la millor KTM classificada.
Sobre quatre rodes, Albert De la Vega ha tornat a revalidar el títol de campió de Catalunya de muntanya en categoria 2 i de la Copa Challenger Lluís Costa i diu adeu al seu Peugeot 206 GTI per afrontar nous reptes.
Per acabar, Georgina Garcia ha estat pràcticament tot l’any en blanc per culpa d’una lesió que la va obligar a passar pel quiròfan i a hores d’ara es recupera per a tornar més forta en aquest 2022, que esperem sigui l’any de la defintivia normalitat esportiva.
