La pandèmia ha condicionat la temporada esportiva de tots els atletes i equips castellarencs, que en general l’han salvat amb solvència
Tots els àmbits han quedat malmesos durant el 2020 per culpa de la pandèmia de la Covid-19, en què l’esport amateur ha estat un dels més perjudicats socialment. Ara mateix ens pot semblar llunyà el divendres 13 de març, el moment en què la temporada 2019-2020 es va acabar de cop, just en una prèvia de cap de setmana molt interessant per als diversos clubs i entitats de la vila.
Tot i el tancament total de l’esport i la finalització de les temporades en curs, el resultat final no ha estat del tot dolent per als primers equips castellarencs, ja que en la major part dels casos, la solució final a la temporada inacabada ha satisfet els interessos de les entitats castellarenques. Potser la pitjor part esportiva —que no econòmica— se l’han empassat els atletes individuals, que no han pogut mantenir el ritme físic adequat i que han arribat a finals d’any amb una preparació física insuficient per les mesures restrictives adoptades. En aquest àmbit podem separar el 2020 en dues parts: la primera i la segona onada, ja que en ambdues la situació i les conseqüències han estat diferents.
En el cas del futbol, la UE Castellar va començar manant al grup VI de Tercera Catalana, una divisió a què es va veure abocat l’equip després de la caiguda lliure des de Primera Catalana amb dos descensos consecutius. Un equip refet per lluitar per l’ascens el va consolidar com l’equip més potent de la categoria, amb Rodri de referent a l’eix de la defensa i amb Marc Estrada com a màxim anotador de l’equip. Acabar líders després de 23 jornades i a sis punts del principal rival, l’Olímpic Can Fatjó, va garantir a l’equip de Juan Antonio Roldán de poder gaudir d’una plaça a Segona per a la temporada 2020-2021, de la qual només han pogut disputar un parell de partits. L’equip havia configurat una molt bona plantilla, que encara no ha pogut demostrar el gran potencial que s’espera d’ella i resta a l’espera d’una decisió per part de la Federació Catalana, en vista de la impossibilitat de començar el cap de setmana del 9 i 10 de gener, com estava previst.
Diverses joves durant un entrenament de voleibol al pavelló Puigverd, en una imatge de fa tres mesos. El sènior A femení de vòlei del FS Castellar va aconseguir l’ascens a 3a Catalana || Q. Pascual
Sense deixar el futbol, el tècnic castellarenc Xavi Calm va abandonar la disciplina del Birmingham City per motius personals i posteriorment va enrolar-se en el cos tècnic de l’Atlètic Balears, on ara mateix marxa en sisena posició del subgrup A del grup V la Segona B. D’altra banda, Marc Cabestany va aconseguir la salvació automàtica com a màxim responsable del CF Igualada, després de capgirar la dinàmica negativa de l’equip. Actualment, una ratxa de cinc derrotes i un empat han trencat el gran inici de temporada i l’equip ocupa la vuitena plaça al subgrup A del grup V de Tercera Divisió.
Deixant la gespa i fent el salt a les pistes, l’FS Farmàcia Yangüela Castellar va jugar amb el descens durant tota la temporada passada. L’equip dirigit per David Civit no va trobar en tot l’any el seu estil i l’equip va anar donant tombs entre la zona mitja-baixa de la taula, fins a caure per 4-6 en la darrera jornada i quedar-se a només un punt del descens. L’aturada va acabar amb el patiment de l’equip, que durant l’estiu es refeia de dalt a baix, amb el retorn a la banqueta de Rubén Jiménez, que, tot i perdre peces clau de l’equip com Quim Juncosa, aconseguia acoblar un grup nodrit de gent de la casa, que va iniciar la temporada amb una potència espectacular, golejant a domicili per 2-7 el Parets —un dels candidats a l’ascens— i empatant a casa amb el Malgrat. El retorn d’Aleix Navarro a l’equip, després de la truncada aventura a l’Europa de l’est per culpa de la pandèmia, ha estat la notícia més destacada d’un conjunt que tampoc va poder demostrar la seva entitat a les pistes.
En el món del bàsquet, ningú donava gairebé res per la permanència del CB Castellar a inicis d’any, després d’un cop de timó en el projecte esportiu del club. Amb Quim P. Alarcón a la banqueta, substituint Raúl Jodra —de qui va ser segon la temporada anterior—, el projecte esportiu es nodria de gent de la casa i de jugadors amb experiència, amb la idea d’enfortir la qualitat de la base. Amb un començament molt difícil, l’equip groc-i-negre va aconseguir acoblar-se a l’inici del 2020 i aconseguia capgirar la dinàmica en la segona volta, i quedava a només una victòria de sortir de la zona de play-out. Una gran victòria a Castellbisbal (75-81) va marcar el final de la temporada, amb què finalment aconseguiria la permanència automàtica. El bàsquet ni tan sols va tenir l’oportunitat de començar la Lliga a l’octubre.
L’hoquei va ser un altre dels equips que no va poder complir els objectius. Després de descendir la temporada anterior, la 2019-2020 havia de ser la del retorn a Primera Catalana, però les coses no van sortir com estaven planificades i l’equip va viure en la zona mitja fins a l’inici de la pandèmia. El club grana va donar un cop fort a la taula durant la pretemporada, amb un equip molt renovat i anunciant el retorn dels germans Oriol i Ferran Garcia a la disciplina del club, procedents del Girona d’OK Lliga i del FC Barcelona B d’OK Plata. Amb ells a l’equip, la lluita per l’ascens és obligatòria, però l’equip només ha pogut demostrar el seu talent en dos partits.
En vòlei, l’FS Castellar va acabar la Lliga amb el sènior A femení manant a la taula, un resultat que els va garantir l’ascens de categoria a Tercera Catalana, on van anar acompanyades de l’equip infantil, que també va aconseguir pujar a Primera Catalana. Després de només tres jornades de la 2020-2021, les noies taronges ocupen la tercera posició del grup A.
Pel que fa a l’atletisme, La Corriols del Vallès del CA Castellar va ser l’últim gran esdeveniment esportiu a la vila del 2020, disputat una setmana abans del primer confinament. La quarta edició del duatló de carretera del DimensionTri disputat a mitjans de febrer va ser l’altre acte esportiu de renom de l’any que hem deixat enrere, en què els germans Godoy van aconseguir la victòria. El total de campionats amateurs van ser cancel·lats, així com els regionals i nacionals de categories inferiors, i es va perdre per complet la temporada atlètica. Només Josep Obrador va obrir una escletxa de llum, ja que a finals d’any va aconseguir un bronze als 10 km marxa del campionat d’Espanya Màster 45.
En l’esport individual professional, la normalitat també es va veure alterada inicialment, tot i que abans de l’estiu es van reprendre la major part de les competicions. Pel que fa al tenis, paradoxalment, Georgina Garcia ha viscut un dels seus millors anys, ja que s’ha recuperat de la caiguda lliure i ha tornat a guanyar diferents tornejos que li han tornat a garantir l’entrada al top 200 mundial i la classificació per als Grand Slam. També quedarà per a la història la simpàtica entrevista de la castellarenca a la cadena COPE, en què no va parar de riure durant més de 10 minuts.
La UE Castellar va aconseguir l’ascens automàtic després de dominar a 3a Catalana. || A.San Andrés
En motociclisme, només una lletja maniobra de Román Ramos en la segona i definitiva cursa al circuit de Jerez va poder evitar un nou títol de campió d’Espanya de motociclisme a Carmelo Morales. Tot i ser envestit pel rival, el castellarenc va tancar una bona temporada en què ha sumat dues victòries i ha recuperat les sensacions al Cardoso Racing després d’un 2019 per oblidar.
El cas oposat el representa Max Sánchez, que després de les primeres curses va haver d’abandonar la categoria de Moto4 per falta de competitivitat de la seva moto, ja que durant el confinament va créixer més del que s’esperava i l’increment de pes el va allunyar dels llocs capdavanters. El pilot ja ha anunciat que aquest 2021 participarà en el campionat d’Espanya de Superbike 300 amb l’equip ETG.
Seguint en motociclisme, la mà de Dani Pedrosa s’ha deixat notar i els de Mattighofen l’han tornat a renovar com a pilot provador, després d’un any que els austríacs recordaran a MotoGP, en què han aconseguit un total de tres victòries amb l’equip oficial i el satèl·lit.
Tancant el capítol de motociclisme, Eric Rubio s’ha proclamat campió de la Lliga Catalana de motocròs en categoria MX65, a més de ser tercer en el campionat regional de Castella i Lleó —on a causa del confinament no va poder disputar totes les curses— i la pròxima temporada disputarà el campionat d’Espanya en la copa YZ 65 bLU-cRU Cup.
En automobilisme, el copilot Arnau Parera va començar la temporada de manera molt il·lusionant, amb una victòria en el Ral·li Memorial Abel Puig, primera prova puntuable per al Volant RACC 2020, un dels certàmens de promoció més prestigiosos del país. El castellarenc va copilotar Daniel Dalmau, però el campionat no va tenir continuïtat i les grans esperances van quedar en res.
En ciclisme, Oriol Alcaraz no va poder aconseguir el triplet català per una caiguda en la cursa de ciclisme en ruta a Súria, on va acabar tercer, però tanca una temporada excel·lent en què ha estat campió de Catalunya de BTT i de contrarellotge en carretera. La gran esperança del ciclisme nacional farà el salt al CC Besaya-Bathco càntabre, un dels millors equips de base d’Espanya.
En BMX, els germans Morillo van ser de nou protagonistes amb la victòria del Sergio i el subcampionat de l’Ian en el campionat de Catalunya, mentre que en els campionats d’Espanya va ser l’Ian qui es va proclamar campió en cadet i subcampió en cruiser, amb una plata en aleví del seu germà Sergio.
Tot i haver passat el que probablement serà l’any més estrany de la història recent de l’esport, el 2021 fa oposicions per ser el següent, ja que de moment els esports no tornaran a disputar-se el mes de gener, tal com s’havia proposat en les diverses federacions esportives. Tot fa entendre que l’anul·lació de les temporades serà la solució que hauran de prendre la major part de federacions d’esports d’equip, ja que la falta de temps evitarà la disputa d’una manera més o menys normal de les competicions.
