Eloi Creus: “És el testament literari de Sandro Penna”

· Què inclou el llibre de poesies ‘Si la vida sabés l’amor meu’, de Sandro Penna?
És la poesia que Penna va deixar triada i que ell més valorava, per sobre de totes perquè, de fet, en va fer moltes més. 159 d’aquestes poesies les va deixar per la posteritat, el llibre és el seu testament literari. 

· Quins temes retratava Penna?
Penna va ser un dels poetes més importants del segle XX a Itàlia, sens dubte.  Fins avui no se l’ha recuperat gaire perquè era homosexual. Parla de l’amor cap als nois, i això a Itàlia és una novetat perquè era un país molt homòfob, i també parla dels trens i les estacions, i del mar, té una gran fixació amb el mar. La poesia era el seu refugi, en un món tan torturat. 

· Quin és el context històric en el que escriu i com el vas descobrir?
La seva vida va estar marcada per l’opressió del feixisme mussolinià primer, i pel catolicisme inherent d’un país com Itàlia, després. El fet de saber-se diferent feia que tingués una depressió molt profunda, ell era pessimista de mena i depressiu, però en canvi, la seva poesia era lluminosa, escrivia sobre un amor nostàlgic i trist però sempre des d’una serenor molt bonica. Ell va escriure el que volia escriure, amb independència del que volguessin escriure els altres amics i companys poetes i independentment del que li pogués passar i no va formar part de cap capelleta. Jo el vaig descobrir l’any 2019, durant el meu doctorat a Bolonya, tot i que la traducció més intensa la vaig fer l’any 2022. 

· Com descriuries el llenguatge poètic de Penna?
És curiós perquè, a diferència del que s’estava fent en aquells moments a Itàlia, on predominava l’hermetisme i paraules complexes, ell redueix al mínim la varietat de registres, quasi fins al monolingüisme. T’ensenya a fer poesia amb el mínim de recursos possibles i això, és clar, és una dificultat afegida pel traductor perquè has de quadrar la rima i el vers sense recórrer a un llenguatge més elevat perquè ell no el fa servir. Cal optimitzar els recursos. Es converteix en un gran repte.

· Quins versos fa servir?
Ell utilitza versos mètrics. No rimats, gairebé mai rima, però són versos mètrics, formes clàssiques. 

· Per què has titulat el llibre ‘Si la vida sabés l’amor meu’?
Ell ho va publicar amb el títol Poesies però aquí no el coneixem i no em servir, un títol tan genèric. El títol Si la vida sabés l’amor meu és un dels versos de Penna que s’inclouen al volum i em sembla que és un gran títol perquè és una invitació al lector, com dient-li: vine a descobrir aquesta poesia, que la vida no m’ha volgut conèixer. 

· Què en sabem, de la vida personal de Sandro Penna?
Va viure una vida molt desgraciada. Tenia depressió crònica, se sabia diferent i no ho sabia portar. No va poder mantenir relacions personals sanes, tenia molts amants i relacions tòxiques. No mantenia les feines, de fet, va fer de marxant d’art, de venedor d’embotits, i va viure en la indigència. Es va deixar morir sol. 

· En canvi, era reconegut, oi?
Sí, és curiós, no va voler formar part de cap cercle però va ser festejat per poetes de generacions anteriors i posteriors. Montale, Ungaretti Saba. i els més joves, com Pasolini. Va guanyar els premis de poesia més importants del país però aquesta permanent insatisfacció no el va fer estalviar, al contrari, vivia miserablement. 

·  Quin llegat literari ens deixa, Sandro Penna? 
A Itàlia se’l té per un dels grans poetes però, a l’escola, no s’estudia. No és per la qualitat literària sinó, probablement, perquè era gai. Per a mi, és un dels tres o quatre grans poetes italians de l’època contemporània i no se li ha fet prou justícia, ni a Itàlia ni, sobretot, aquí. També ens passa amb tota la literatura italiana.  Penna és una primera espasa de la literatura europea.

· Personalment, quina opinió en tens, de la poesia de Penna?
És un autor que m’estimo molt perquè la seva poesia m’encanta. Per tant, no només em semblava que s’havia de recuperar per justícia històrica sinó que, a més, la seva poesia em commou molt.