Oriol Pla esvalota i conmou el públic de l'Auditori amb el monòleg Gola
D'Oriol Pla sabíem que és un gran actor i l'havíem vist molt en culebrots i sèries de plataformes. Aquesta setmana ha estat notícia per haver aconseguit el prestigiós guardó Emmy Internacional pel seu paper a la sèrie Yo, adicto de Disney +. També coneixíem que prové d'una família d'artistes; no en va amb tota la seva família va representar Travy, tot un homenatge als orígens teatrals de la seva nissaga familiar, els Pla-Solina. Però ara Oriol Pla s'atreveix a Gola a un monòleg reivindicatiu de l'actor i del personatge que crea.
Després d'un llarg inici demanant disculpes als seus pares, a l'Institut del Teatre, als envejosos i un llarg etcètera pel que estava a punt de fer i que segurament superava les seves expectatives del que ell seria capaç de crear, Pla va començar a encadenar situacions còmiques, exercicis de ball, de mim, treballs de text, acrobàcies, números de clown i tot representat amb una elasticitat prodigiosa que feia veure que estàvem davant d'un actor-personatge hiperactiu, amb ganes d'aprendre i d'agradar als altres. A l'escenari, només una màquina de vending que després s'ompliria amb un carro que el mateix Pla portaria simulant un cavall. I dalt del carro, Pau Matas Nogué - que també ha creat i dirigit el muntatge juntament amb Pla- interpretant música en directe que dialoga amb l’acció escènica. Posteriorment, Pla va entrar a l'escenari un arc d'escalada, aquella atracció infantil típica dels parcs infantils dels anys 70, que Pla utilitza per demostrar, un cop més, una agilitat i un control físic excepcionals.
L’escenografia és mínima, però suficient per emmarcar el desplegament del personatge: Un bufó que no para d'engolir aliments, com una metàfora de la voracitat creativa i també de la necessitat d’omplir buits -propis i aliens- a través de l’espectacle. A mesura que avança l'obra, ens adonem que el personatge creat per Pla no para de fer coses per no passar desapercebut, simplement té la necessitat gairebé compulsiva de ser vist. La gran virtut de Gola és mostrar-nos la fragilitat d'un artista i veure la pressió que pateix per seguir estant dalt de tot.
