Diumenge 9, el Centre d’Estudis Castellar - Arxiu d’Història va dur a terme les Jornades Europees de Patrimoni en aquest indret emblemàtic del municipi
Aquest passat diumenge, 9 d’octubre, Castellar del Vallès va celebrar les Jornades Europees de Patrimoni amb un acte de caràcter històric organitzat pel Centre d’Estudis de Castellar – Arxiu d’Història, amb la col·laboració de l’Ajuntament, dels Amics del Puig de la Creu i de l’ADF, l’activitat es va concentrar al matí, al Puig de la Creu.
Una setantena de participants van formar part activa de la proposta, ja fos com a inscrits a l’itinerari proposat o bé com a conductors i coordinadors de les diverses iniciatives que es van dur a terme.
De bon matí, es va pujar a peu fins a l’ermita del Puig de la Creu, pel camí dels bombers. Un cop a dalt, la gent va poder esmorzar fins a iniciar, a les 9.30 h, la primera part de la proposta històrica. La historiadora Ester Planas va explicar que “està demostrat que la comarca era un conjunt de comunicacions i camins, un pas entremig de la Catalunya central” però que no es té cap referència que el cim del Puig de la Creu fos un punt estratègic perquè no se n’ha trobat documentació.
Cap al segle XII, “hi ha constància que existeix un oratori dedicat a Santa Maria i que està situat al lloc dit ‘de la Creu’ ”. Sembla ser que el primer que va existir va ser el topònim, des del 1142, quan Ramon de Giscafred “va fer testament i ja esmenta el Puig de la Creu com a ‘Mont de la Creu’”, del que n’era propietari. Era un propietari molt important, tenia molt territori.
Al segle XII, 1192, va entrar una gestió feudal al Puig de la Creu, primer, a mans laiques, i després a mans d’un poder feudal monàstic, el monestir de sant Cugat. El 1835 va començar la desamortització del patrimoni i el monestir va cobrar els censos i va gestionar altres persones per poder-ne obtenir beneficis.
Planas també va comentar la llegenda del drac de Sant Llorenç, que en realitat era una dragona (la Víbria), que van fer créixer a la muntanya i després van abandonar. El Compte Guifré el Pelós la va malferir i la bèstia va acabar morint al Puig de la Creu.
Per la seva banda, l’historiador Llorenç Genescà es va centrar en una de les tradicions que tenien lloc al Puig, que era la d’anar a collir farigola per Divendres Sant, o el dijous anterior. Era en aquestes dates “perquè coincideix amb la primera lluna plena de primavera i això feia que la farigola tingués els seus principis actius de floració òptims”. Floreix al mes de març i abril. “Farigola per Tots Sants, fresca per tot l’any”.
Genescà es va remuntar a l’origen etimològic de la farigola i va comentar que ja Joan Amades, al Costumari Català, recull que “per divendres Sant, collir farigola al camp”. La farigola, va explicar, servia com a medicina des de temps dels egipcis, i també s’ha fet servir en diverses civilitzacions per a protegir els malsons, “i s’ha trobat farigola en enterraments medievals”.
Els joves de Castellar, i també de Sabadell i poblacions veïnes, després del viacrucis que es feia Divendres Sant al matí, pujava al Puig de la Creu a recollir farigola. “Hi ha un article editorial de La Forja on el rector del moment fa una gran dissertació, molt preocupat”. I és que la gent jove volia pujar a passar-s’ho bé, no només a buscar farigola.
La següent a intervenir va ser la historiadora Gemma Perich, que va explicar que “l’església va anar acumulant una gran quantitat de terres, anomenades mans mortes, que no es podien vendre, només algunes, però el Puig de la Creu era difícil perquè era de difícil conreu”. Només era possible la falda de baix, propietat de Can Torres.
El govern desamortitzarà part d’aquestes terres perquè estava molt endeutat, deutes que venien derivats de les guerres del segle XVIII, la Guerra del Francès, les guerres carlines. “El puig de la Creu estarà a la venda a la segona desamortització que es fa, al segle XIX, l’1 de maig del 1855”.
Com que els pagesos no podien comprar les terres, el Puig no es va vendre fins al 1880. Durant aquest temps, va quedar en abandó total, que ja se sumava a la deterioració anterior. “Aquesta muntanya, aleshores, sumava 28 hectàrees, de les quals 8 eren terra erma i 5 terra rocosa, no era molt atractiva, doncs”. La compraria Jaume Pallarès Rufí, d’Esparreguera. Ell tenia una relació amb un senyor que es deia Manuel Domènech Viñals, un terratinent de Sant Sadurní d’Anoia que va heretar Can Viñals de Sentmenat, on Pallarès hi tenia l’amant. Aquesta, era la germana del senyor que va comprar el Puig, Antònia Pallarès Rufí. Manuel Domènech va quedar vidu i es va quedar amb l’Antònia Pallarès. Posteriorment Pallarès Rufí va vendre-ho al Francisco Vives.
Anys més tard, Josep Perich ho va comprar. Ell va restaurar el Puig amb uns merlets que imitaven l’estil medieval. “La gent va tornar a fer-hi excursions familiars, o altres, en recordança als vells temps”. Al 1949 va morir i la família es va vendre la finca, que van comprar els germans Borrell. Ja havien tingut la finca de Can Borrell. “Ells van fer la reconstrucció de la torre campanar”. Finalment, ho va comparar la família Martí, que és qui se n’ocupa encara.
Després de les explicacions al pati, l’arquitecte Josep Maria Massagué va fer l’aportació a l’interior de la capella i Gener Martí, l’actual propietari, va acompanyar el grup al terrat, on va destacar les bones vistes que s’hi veuen, “motiu pel qual la gent puja, perquè es pot veure el Montseny, els Cingles de Bertí, etc”.
A l’interior de la capella, l’arquitecte Josep Maria Massagué va parlar del valor de l’interior de l’espai, sobretot, va destacar que s’havia perdut molta pintura romànica perquè “la recuperació d’esglésies al Pirineu va fer que moltes esglésies quedessin despullades, la gent de Barcelona deixava la pedra vista i treien l’arrebossat i pintat”. Les pintures explicaven els evangelis, les escenes religioses, la majoria no sabia llegir i ho seguien amb les pintures, “com si fos un còmic”, comentava Massagué. I afegia que “l’arrebossat no deixa de ser una pell que vas modificant, que protegeix la pedra de les inclemències meteorològiques”.
L'arquitecte Josep Maria Massagué va parlar de les característiques de la capella. || CEDIDA
A la segona part de l’acte, la sommelier Clara Antúnez de La Gastronòmica va oferir un tast de vins de les varietats Picapoll blanc (DOP Pla de Bages), del celler Fargas Fargas; un Sagal negre (DOP Pla de Bages) de Collbaix, i un Sumoll negre de La Muntada, de la Vall d’Horta. El tast va anar precedit d’una contextualització breu de la importància de la vinya al Puig de la Creu, a càrrec de Joan Roura, membre de Recerca de la Pedra Seca, i es va acompanyar d’un tast de formatges de cabra La Roca del Cor de Can Padró i d’un pa amb oli de DOP Siurana. A les 13.30 h es va donar per finalitzada l’activitat, baixant a peu, de nou, cap al nucli urbà.
Gener Martí va posar l'accent a les bones vistes des del terrat del Puig de la Creu. || CEDIDA
La sommelier Clara Antúnez va oferir un tast de vins de proximitat a l'assistència. || CEDIDA
