La companyia Farrés Brothers va protagonitzar, diumenge, una obra que s'explica amb llengua de signes i parlada
Diumenge, l'Auditori Municipal va acollir El silenci d'Hamelín, un muntatge de The Farrés Brothers que va comptar, aquesta vegada, amb la interpretació amb llengua de signes de l'actriu Olalla Moreno. La companyia demostra que també el teatre inclusiu es pot fer un lloc entre el públic familiar. La companyia combina, magistralment, la llengua de signes i parlada i ho fa per explicar al públic el que va passar amb el conte d'El flautista Hamelín, quan dos germans van ser gairebé atrapats per la hipnòtica flauta del flautista, recuperat del popular conte dels Germans Grimm.
Si fem memòria del conte original, el flautista es va endur totes les rates d'Hamelín a canvi d'unes monedes d'or - en aquest cas, ja eren euros! - que li havia promès l'alcalde per fer la feina. Però aquest, un cop resolt el problema de la plaga, no va complir la seva paraula i no va voler pagar al flautista el que li havia promès. Així que el flautista, ben enfadat, va endur-se, a so de flauta, tots els nens i nenes de la ciutat d'Hamelín, i la ciutat va quedar-se sense infants.
A la proposta de The Farrés Brothers, la Clara és la germana del Bruno i és sorda. La disminució de la sordera es converteix en un avantatge que ni ella mateixa sap conscienment que sigui. Gràcies al fet que no hi sent, podrà salvar els seus amics i el seu germà. Gràcies a aquest fet també ella podrà demostrar que les persones tenim moltes maneres de fer-nos entendre i que, sense ser imprescindible el so, també podem parlar i comunicar-nos. A la història també hi apareix un tercer personatge misteriós, un flautista que resulta ser el flautist d'Hamelín, que penedit, vol tornar per arreglar les coses. La Clara, al principi, no voldrà saber-ne res però, a poc a poc, s'aniran proximant. Aquest flautista del segle XXI que ens proposen els germans Farrés ens apareix modernitzat, és un discjòquei, i participa també narrant la història, ara amb llengua de signes, ara parlant, perquè el públic no perdi el fil de res del que s'explica.
Si bé és cert que no és un muntatge pensat per a les primeres edats i que és ple de simbolismes d'un llenguatge del tot teatral, amb gran importància del gest, The Farrés Brothers aconsegueixen fer una narració finíssima, on ningú es perd cap detall, i la història s'explica delicadament i amb tota mena de detalls, fins i tot a l'hora d'organitzar i manipular tota l'escenografia, molt ben pensada per a simular els diferents escenaris que van explicant-se a l'argument, a la ciutat d'Hamelín.
'El silenci d'Hamelín' és més que una obra. És tot un aprenentatge, una lliçó de vida. Quan s'acaba, ens adonem que no només hem gaudit d'un bon muntatge i que ens hi hem emocionat sinó que també hem après alguna coseta més de la llengua de signes, el valor de l'amistat, la fraternitat i hem entès que la paraula donada té molt valor. Ha estat un aprenentatge compartit, no només per als infants, sinó també per als adults que els acompanyen. Aquesta obra s'entén, i tant, de totes les maneres possibles. Amb el so, amb les mans i, amb el que és més important, amb el cor. Tan de bo n'hi hagués més, d'obres així.
