Un retrat del Garcia Lorca gaudidor

Coincidint amb el Dia d’Andalusia, aquest dissabte a les 18 hores, el BRAM! s’ha animat a programar la pel·lícula Lorca en La Habana, un documental que rastreja l’estada del poeta universal andalús a Cuba durant la primavera de 1930 i l’empremta que va deixar en la seva vida i la seva obra, així com la gran estimació que li tenen els cubans. “El riu Guadalquivir neix a Cazorla, però desemboca a l’Havana”, diu José Antonio Torres, un dels codirectors del film, citant paraules de l’altre director Antonio Manuel. Amb aquesta imatge tan plàstica, Lorca en La Habana vol també mostrar el pes cultural que ha tingut per a Andalusia ser la porta d’entrada i sortida amb el Nou Món gairebé fins al segle XIX, un fet que Lorca va saber apreciar durant els més de tres mesos que va viure a Cuba on va poder rastrejar l’origen del son cubà a Santiago de Cuba per connectar-lo amb matisos de la música andalusa.

Però el documental no només investiga la figura del poeta que anys després acabaria sent un dels màrtirs de la Guerra Civil espanyola, també va a la recerca “del Federico que volia gaudir de la vida després de passar una gran crisi emocional a Espanya”. A Cuba s’ho va passar bé, va escriure poc i es va alliberar en certa manera de l’Espanya casposa de l’època i va poder sortir de l’armari. “Hi troba un espai semblant a Andalusia però on pot ser lliure, i allà és immensament feliç. Fins i tot li escriu a la seva mare que, si es perd, el busquin a Andalusia o a Cuba”, explica Torres.

De Lorca se n’ha parlat i escrit molt, però no ha estat una personalitat que hagi generat grans obres audiovisuals. Sobretot perquè la qüestió que més rius de tinta ha fet córrer ha estat la seva mort violenta a una cuneta als afores de Granada tot just en esclatar la Guerra Civil, l’agost del 1936. “Per què se l’ha tingut segrestat en aquest martirologi? Segurament per l’interès a mantenir aquell Federico que van afusellar”, es pregunta i es respon el director de Lorca en La Habana, que amb aquest documental reivindica la figura d’un poeta i artista “gaudidor, d’esquerres i homosexual”.

Lorca en La Habana, per cert, té una vessant castellarenca perquè, tal com recorda el seu director, l’empresa local GAPSA ha participat en el seu finançament ja que des de fa anys manté importants vincles solidaris amb Cuba i amb l’Amèrica Llatina. “És un model de relació entre el cinema i la indústria, i estic encantat amb la manera de fer de GAPSA. Són uns ambaixadors perfectes i els estem molt agraïts”, comenta Torres.  || j. g.