The Penguins va portar l’espectacle infantil ‘Ballant sobre la lluna’ a l’Auditori, aquest dissabte
Poques vegades l’Auditori havia quedat tan remogut. Si recomanablement hi predomina el silenci, només trencat per inoportuns estossecs i soroll de caramels que no es volen desembolicar, aquesta vegada la intenció era una altra. Pocs espectacles són com el de Reggae per Xics, un concert revulsiu per als més petits.
Canalla saltant de la butaca per abocar-se a primera fila. Nens i nenes ballant, cantant, abraçant-se, corrent, responent a xiscles els estímuls de l’escenari. Alguna criatura, dempeus a les cuixes dels seus pares per veure-hi millor. I, sobretot, moltes boques badades.
L’espectacle ‘Ballant sobre la lluna’ és cosa de The Penguins, i bateja alhora el quart disc del grup. Proposen un viatge musical a bord de la nau RPX-4 fins al planeta Garbey per, després, tornar al planeta Terra. L’estació d’enlairament, aquesta vegada, va ser l’auditori Miquel Pont, que va quedar ple de gom a gom de petits astronautes per acompanyar l’aventura de la banda. La gasolina del periple, les cançons infantils del nou àlbum i alguns dels clàssics de Reggae per Xics. El moment més esperat, quan va sonar “Tira pel dret”, el tema estrella del grup. The Penguins van conjugar diferents estils, com ara la cançó Calypso a base de ritmes jamaicans per moure malucs; Ska, per moure braços amunt i avall sense parar; rocksteady; i, evidentment, encomanadís reggae.
“Aquest espectacle és per un públic de 0 a 99 anys!”, exclamava un dels deu membres del grup. Encara que qui millor s’ho estava passant era el públic infantil, l’espectacle fa gaudir a qualsevol amb un bon dipòsit enèrgic. The Penguins són incansables, arrenquen el concert i es mantenen en sisena marxa fins al final, sense afluixar. El combo feliç amb el qual la banda va posar el llacet a l’espectacle, a més, va ser infal·lible: Paff el drac màgic, Napoleó tenia cent soldats o Tinc un avi. Sens dubte, però, el grup va ficar-se la canalla a la butxaca amb El tren pinxo de Banyoles, cançó amb la qual va encapçalar una conga que va resseguir tota la sala.
En aquest trajecte sense fre de mà, la seva habilitat camaleònica va ser un recurs per mantenir l’atenció: canviaven de vestuari un tema rere l’altre, infiltrant-se temàticament a dins les cançons. Ulleres de sol, cascos de ciclistes, una disfressa de drac. Una vegada va acabar el concert, el grup va demanar al públic que saludessin com artistes. Perquè, de fet, van ser imprescindibles per l’espectacle. Després d’aquesta gran festa, qualsevol espectacle que passi per l’Auditori haurà de fer molts mèrits per no semblar un funeral.
