'Músics italians'. Roma. Aquarel·la sobre paper - Cedida
Redescobrint el pintor Josep Juliana
L'artista va néixer a Castellar del Vallès l'any 1844 i va pintar bona part de la seva vida a Roma, lloc on fins i tot va muntar un negoci
Marina Antúnez
Josep Juliana Albert va néixer a Castellar del Vallès l'any 1844, quan el municipi encara es deia Sant Esteve de Castellar. El pintor és encara avui un clar representant del realisme post romàntic, sempre motivat pel rococó francès i la pintura holandesa de gènere.
La data de la seva mort és incerta, ja que si bé algunes fonts marquen que va morir l'any 1890 hi ha un document que demostraria que l'any 1896 participaria en l'Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona amb l'aquarel·la El amor en el pozo. Per tant, seria lògic pensar que la seva mort se situaria més enllà de 1896. En tot cas, sembla ser que moriria a Sabadell.
Juliana es va formar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i al taller del pintor Josep Serra Porsons (1828-1910). Allí es va especialitzar en la realització dels tableautins, paraula d'origen francès per a referir-se a quadres petits. Aquest fet està relacionat amb la influència rebuda de Jean-Louis-Ernest Meissonier.
Poc després, Josep Juliana va marxar a Roma per perfeccionar la seva formació a l'Acadèmia Chigi, un dels centres més concorreguts de la ciutat. "Devia tenir recursos econòmics perquè , en aquella època, estudiar art no era una cosa massa habitual", explica el periodista i director adjunt de La Vanguàrdia Enric Juliana, descendent del pintor castellarenc.
Josep Juliana va viure molt temps a Roma, "on tenia una botiga de material de pintura i dibuix, a la Via del Babuino, un lloc molt cèntric", segueix Juliana. Actualment hi ha una botiga de moda, "molt propi del nostre temps, també". Molts dels motius de la pintura de Josep Juliana són italians, temes costumistes, on s'aprecia un interès per la figura humana i els personatges populars. La de Juliana és una pintura "que recorda a Fortuny, eren contemporanis".
Pintava, sobretot, aquarel·la i "en algunes subhastes encara es pot trobar obra seva, i al Museu d'Art de Sabadell hi ha una petita sala dedicada a ell i tenen una biografia molt interessant". En total, el MAS conserva 11 obres de Juliana, tres d'elles, es poden veure a l'exposició per manent i la resta formen part de la reserva. Com a curiositat, "vaig conèixer una família de Sant Cugat que també és originària de Castellar que té un quadre de J. Juliana".
Família de Josep Juliana || Del germà de Josep Juliana "en sé alguna cosa ben interessant", afegeix l'Enric. Domènech Juliana Albert era un dels germans del pintor i va marxar a Astúries amb un veí seu que es deia Masaveu, també de Castellar, en l'època en què a Astúries s'estava desenvolupant la revolució industrial amb el carbó. "I van fer fortuna, tant que Masaveu va passar a ser una de les famílies més riques d'Espanya i va crear una banca, i Juliana va arribar a tenir unes drassanes, Astilleros Juliana". Tan és així que, "és més probable que hi hagi més persones amb el cognom Juliana A Astúries que no pas a Catalunya".
ENRIC JULIANA || periodista. Actualment, treballa com a director adjunt del diari La Vanguàrdia. El seu cognom, poc comú a Catalunya,té un origen castellarenc. Pel que ha pogut esbrinar, els seus besavis i el seu avi, Enric Juliana com ell, van néixer a Castellar del Vallès. Fa tres anys va venir un estiu a conèixer la masia Can Juliana, que era propietat dels seus avantpassats, i va trobar-lo un lloc molt interessant. Tot i que sap poc del pintor Josep Juliana, sí que té ocnstància que era de bona família i que va pintar i viure molts anys a Roma. L'Enric ha adquirit dues aquarel·les del pintor: en una, s'hi veu un guàrdia suís i, a l'altra, un cardenal.