En el marc de les Jornades Europees de Patrimoni el Centre d’Estudis de Castellar presenta un projecte de converses
Enguany, el Centre d’Estudis de Castellar - Arxiu d’Història participa en les Jornades Europees del Patrimoni conjuntament amb l’Ajuntament. Aquest cop, el material parteix d’un projecte independent que s’hauria d’haver presentat per Festa Major, però que es va haver de cancel·lar per culpa de la pandèmia. El Centre d’Estudis presenta un projecte ideat pel dissenyador local Carles Martínez Calveras que vol donar veu a diversos caràcters castellarencs a través d’una sèrie de converses audiovisuals. Aquest dissabte, a les 12 del migdia, es projectarà a l’Auditori Municipal un tast de les primeres 8 entrevistes realitzades fins ara. “Són converses intimistes que entre altres coses poden servir per fer una radiografia del que és Castellar avui, què ha estat i potser el què serà”, diu Martínez.
En total, es volen fer 50 converses, tot i que en aquesta primera fase s’arribarà a les 14. “De moment, n’hem gravat 8, ja”. D’aquestes vuit, dissabte se’n veurà un teaser d’uns 15 minuts. Aquests primers caràcters són els de Gener Martí, Cristina Herranz, Jordi Uyà, Margarida Gubern, Mar Hernàndez, Pere Joan Ventura, Carme Hosta i Òscar Vila. “Tothom té històries interessants, però hem optat per aquelles persones reconeixibles, que hagin estat implicades en la vila, les entitats, la política i que crèiem que podrien expressar-se bé davant d’una càmera”, afegeix Martínez.
Els autors del projecte són, a més de Martínez a la direcció i entrevista, Magda Farré (guió i entrevista), Quim Pascual (imatges i edició) i Manel Macià (imatge i edició).
Aquest projecte neix pel plaer de conversar de forma distesa amb persones castellarenques que expliquen les seves experiències personals en àmbits com la cultura, la història, la geografia, l’associacionisme, el lleure, les relacions, etc. “Els hem fet algunes preguntes genèriques i comunes i d’altres més concretes i personals per intentar conèixer les persones que ens envolten i les seves històries particulars que en el fons també són les nostres”, comenta Martínez.
L’entrevista està formada per diferents apartats. En aquesta estructura s’hi inclouen, d’una banda, les preguntes personalitzades per a cada entrevistat en què, a part de respostes concretes, també se’ls demana lectures de fragments de llibres, cançons o altres que els puguin definir com a persones. D’altra banda, “se’ls fan preguntes més genèriques sobre la vila i la vida”. En total, són uns 25 minuts d’entrevista per a cada castellarenc i castellarenca.
Segons defineix el Centre d’Estudis de Castellar, el resultat és una eina audiovisual de participació social que, d’una banda, tindrà un recorregut popular i que es podrà gaudir com a entreteniment o com a font per conèixer moments i situacions particulars o col·lectives i que, de l’altra, podrà ser utilitzada per investigadors per fer l’anàlisi de patrimoni etnològic del municipi i la seva societat.
Cada conversa s’ha fet en un espai referenciat i simbòlic per a l’entrevistat tant en llocs públics com privats. “Així, també expliquem el territori com a part important de la nostra població”, afegeix Martínez. Aquesta localització es mostra globalment al principi de cada vídeo, se’n fa una breu ressenya i s’explica per què s’ha escollit.
Les entrevistes s’emetran, un cop per setmana, a través d’una web creada expressament, www.caracterscastellarencs.cat, i podran ser consultades en obert tants cops com es vulgui. També es difondran els continguts de forma fraccionada per Instagram, a caracters_castellarencs.
A banda de l’experiència de les converses, els seus continguts són una eina extensa de vivències, reflexions i dades històriques que ajuden a entendre i conèixer el municipi i la gent que hi viu.
S’ha intentat aconseguir un ritme àgil i que, a banda d’enriquir l’espectador amb informació útil i interessant, no es caigui en la monotonia i sigui atractiu per a qualsevol tipus de públic tot i que el resultat és més de reflexió que d’entreteniment. S’han alternat les entrevistes de gènere masculí i femení per mostrar un retrat global de la societat castellarenca. També es busca una alternança d’edat per intentar captar millor la realitat del municipi.
El projecte compta amb el suport del Centre d’Estudis, l’Ajuntament i l’Institut Ramon Muntaner i hi ha col·laborat el Programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
