Els germans Masó han coordinat la publicació ‘Relats muntanyencs de joventut’, de l'escalador, espeleòleg i muntanyenc castellarenc
Josep Maria Torras va excel·lir com escalador, espeleòleg, excursionista i esquiador. I també com atleta. El castellarenc moria el 6 de maig de 2020 deixant un llegat immens de quaderns sobre les seves gestes que, ara, els germans Masó han recollit en un llibre.
Es tracta de l’obra pòstuma de Torras, signada per ell mateix. “Ja el teníem idealitzat, i el vam conèixer personalment l’any 1994, durant una trobada al Cavall Bernat”, diu Albert Masó. “Al cap d’una setmana ja sortíem a escalar junts”. Va començar una amistat que no es perdria.
Un cop mort, van tenir notícia dels quaderns que escrivia Torras, minuciosament, de la seva activitat de muntanya, “i hem fet la coordinació del llibre recopilant els textos, triant, transcrivint-ne alguns, i els hem agrupat en quatre grans temes”: l’excursionisme, l’escalada, l’espeleologia i l’esquí.
Torras també tenia una gran col·lecció de fotografies de l’època i “moltes eren coincidents amb els seus escrits de joventut, dels anys 1940 fins al 1956”. Els germans Masó també van seleccionar algunes d’aquestes fotos, les van netejar i polir. “Són inèdites, fetes amb la seva càmera”.
El llibre inclou mapes confeccionats per Torras. “Amb 18 anys o menys ja feia uns mapes molt acurats”. En aquest sentit, afirmen que “Torras va ser un gran muntanyenc, en tots els sentits”.
A nivell personal, els Masó destaquen el positivisme de Torras, “sempre veia el cantó bo i no tenia por de res, ni cap al final, quan pràcticament no s’hi veia”. I apuntem que sempre era imprevisible. “I tenia una ironia fina, com el seu company de cordada, Joan Nubiola”. Com a llegat, tots dos van deixar una via que porta els seu nom, la Torras - Nubiola.
Pel món excursionista, el llibre és el reflex d’una època, sobretot, de la postguerra. “Com es vivia a Catalunya, la gran influència de la religió, els mitjans precaris de transport, pobles que ja no existeixen, un altre clima”, apunten els Masó.
Josep Maria Torras va coincidir amb escaladors que han estat pioners a Catalunya, com Sorolla, Balcells, Anglada, i també a través dels seus escrits podem reconèixer llocs del muntanyisme d’aquella època. Per exemple, va documentar l’acte de col·locació de la primera pedra al refugi Lluís Estàsen, al Berguedà i també va fer foto del moment històric. “Torras era un gran comunicador, va fer molts articles ,ponències, tractats, i per a nosaltres, el llibre és una manera de fer-li un homenatge”. Els germans Masó destaquen que el llibre no hagués estat possible sense la col·laboració de l’Anna Maria, dona i companya de muntanya del Josep Maria, i la resta de la seva família.
El castellarenc Martí Llobet va conèixer el J.M. Torras amb 10 o 12 anys, pel món de les curses. “Ell ja era gran però corria, i físicament era molt singular”. Quan va començar a escalar, en un manual dels pioners de Catalunya parlaven d’ell. “El primer cop que vam fer cordada amb ell va ser pujant el pessebre a la Castellassa i, de fet, va ser la roca que més vam pujar junts”. Llobet destaca que Torras era “una persona molt apassionada de les coses, molt tossuda, perseverant, i sempre tenia un estil propi, a contracorrent de la tendència, un personatge singular”.
Era molt sociable, “tothom havia passat per casa seva a fer-li consultes perquè era una Enciclopèdia”. Amb Nubiola van escalar 50 anys junts, “eren una parella molt divertida, contestataris”. No feien escalades excessivament difícils , buscaven la simplicitat, la senzillesa.
J. M. Torras, desembre de 1951, al coll entre la Monja i el Bisbe (Montserrat). || COL·LECCIÓ JOSEP Ma. TORRAS HOMET
