'LÒscar i la senyora de rosa' és, sens dubte, un viatge en una muntanya russa emocional - G.Plans
'LÒscar i la senyora de rosa' és, sens dubte, un viatge en una muntanya russa emocional - G.Plans
10/04/2019 Cultura
No tens excusa per no anar-hi

‘L’Òscar i la senyora de rosa’, una obra de TIC Escènic, repetirà els dies 13 (21.30 h) i 14 d’abril (18.30 h) a la Sala de Petit Format de l'Ateneu

Guillem Plans

S’hi va per innumerables motius, al teatre. Per buscar una contraprestació intel·lectual, per entreteniment, per sensibilitat amb la cultura. Per tot una mica, normalment. I anar al teatre és, també, predisposar les teves emocions, exposar-se a ser sacsejat per una història.

 

‘L’Òscar i la senyora de rosa’ és, sens dubte, un viatge en una muntanya russa emocional. Una obra que et situa davant d’un mirall per mesurar la teva capacitat de sentir a flor de pell, de commoure’t. El protagonista és un nen de 10 anys que està ingressat a l’hospital perquè li queden pocs dies de vida. Allà coneix una senyora gran, la Iaia Rosa, amb qui trena una relació afable, molt íntima. Des de l’atalaia de l’edat, ella comprèn perfectament els estats anímics de l’Òscar, les seves dèries i les seves pors. Però lluny d’adreçar-s’hi amb condescendència paternalista, es converteix en la seva amiga.

 

 

DSC 0735 1

La Iaia Rosa és un personatge amb tocs humorístics, però sobretot entranyable - G.Plans

 

 

Durant uns dies, la Iaia Rosa l’encamina a fer voleiar la imaginació, gràcies a la qual l’Òscar, des de l’hospital, viu aventures farcides de vida, tot i el seu estat greu de salut. Els diàlegs entre ells dos no són gens gratuïts, estan plens d’intel·ligència, de sinceritat, de tendresa. I les petites dosis d’humor que contenen endolceixen la durícia de l’obra, fan que a estones sigui divertida i actuen de paracaigudes perquè sigui colpidorament suportable. Amb paraules senzilles parlen de temes complicats, com la malaltia, l’amor, la mort, Déu i la vida. L’espectador, de propina, se n’enduu les reflexions.

 

Tot plegat se’ns explica epistolarment. Anys després que els dies d’hospital hagin transcorregut, una amiga de l’Òscar es troba amb la Iaia Rosa i li llegeix les cartes que ell havia escrit, dirigides a una espècie de Déu que no acaba de comprendre. Són precioses, innundades de la innocència que caracteritza la infantesa.

 

 

 

DSC 0752 1

La història és explicada epistolarment, a través del personatge de la 'Peggy Blue' - G.Plans

 

 

Aquesta joia de la companyia TIC Escènic és cosa del dramaturg castellarenc Jeroni Oller, director del muntatge, que ha traduït i adaptat l’obra del francès Éric-Emmanuel Schmitt. I compta amb tres fantàstiques interpretacions, que omplen de veritat els papers. Són Mònica Mimó fent de Iaia Rosa, Berta Rubio encarnant Peggy Blue (l’amiga que llegeix les cartes) i Olga Torrent, d’Òscar.

 

Al teatre, s’hi va per moltes coses. Però és que, en aquest cas, part de la recaptació d’aquesta brillant obra és solidària, i es destinarà a la recerca contra el càncer infantil. Ara sí que ja no tens excusa per no anar-hi.

 

 

 

DSC 0793 1

D'esquerra a dreta: Berta Rubio, Olga Torrent i Mònica Mimó - G.Plans

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris