El músic presenta deu cançons de rock’n’roll amb segell propi
El músic castellarenc Manel Rovira publica un nou disc, Rockanrolesco, un treball amb deu cançons pròpies que arriba després d’un procés de creació llarg i ple d’entrebancs.
El treball ja es pot escoltar a les plataformes digitals i recupera l’essència rock’n’roll que ha caracteritzat l’artista al llarg de la seva trajectòria. “El 2019 ja teníem el disc preparat per gravar, amb unes 24 cançons maquetades, però entre la marxa d’un membre del grup i la pandèmia tot va quedar en guaret”, diu Rovira.
Inicialment, el projecte s’havia de gravar amb la banda Petit & Comité, però la sortida del guitarrista Quim Aguasca just abans de començar les sessions i els canvis posteriors dins del grup van frenar el procés. “Ens vam quedar una mica penjats. Després va venir la pandèmia i tot es va aturar”. Prèviament, Rovira compartia projecte amb els músics de com a P.I.K i van anar-se reformulant amb el temps.
Malgrat això, Rovira assegura que la necessitat de publicar el material es va anar fent més forta amb els anys. “Va arribar un moment que pensava: He de gravar això per ser feliç, tinc trenta o quaranta cançons i no poden quedar a l’ordinador; han d’estar fora perquè qui vulgui les pugui escoltar”.
El resultat final és un treball heterogeni que recull gravacions de diferents moments i formacions. Tres dels temes es van enregistrar en directe a l’estudi Nicolau Estudis de Dosrius amb la formació original, mentre que d’altres provenen de sessions d’assaig gravades al seu propi estudi.
A més, tres cançons han estat produïdes amb la nova banda amb què treballa actualment, Los Artistas Invitados, amb la col·laboració de músics com Quique Gómez.“Totes les cançons són meves, però quan les portava als assajos cadascú hi posava el seu talent”. En aquest sentit, afegeix que “sempre m’he envoltat de músics fantàstics; jo simplement faig les cançons i ells les desenvolupen”.
Entre els temes del disc destaca el single Tupés, chalecos y botas de tacón, una peça de rockabilly inspirada en l’ambient d’un antic bar de Sabadell on es reunien els rockers de la seva generació. “És la nostàlgia d’aquella època”. La cançó va ser gravada al seu estudi amb la participació de diversos músics amics, entre ells, David Romera. El disc també inclou una adaptació en català del tema Fire de Bruce Springsteen, titulada Cremes, que el germà del músic havia traduït fa anys.
Rovira continua reivindicant el directe com l’essència del seu projecte musical. “Si vaig a un bolo i la gent no canta ni participa, penso que ha estat un mal concert, el que busco és que la gent s’ho passi bé. Són concerts de birra i cors”.
