El projecte serà gestionat per l’Associació per a la promoció d’espectacles de Castellar del Vallès
A Castellar del Vallès s’està gestant un nou projecte cultural: l’Espai Cultural L’Alcavot obrirà les portes al mes de novembre a la carretera de Sentmenat, 58. L’impulsor del projecte, Gabi Ruiz, explica que “ja fa temps que tenia la idea, i ara fa uns mesos m’hi vaig tirar de cap, quan em vaig prejubilar del Banc Sabadell, on he treballat 45 anys”.
L’Alcavot neix de la necessitat de dotar el municipi d’un espai de creació, desenvolupament i oferta de propostes culturals, un espai on ubicar-hi produccions teatrals, recitals, exposicions, cursos i tallers, monòlegs, concerts de petit format, sessions de contes, activitats d’esplai, reunions, “tot el que tingui a veure amb la cultura, exceptuant les festes particulars, nocturnes o concerts de música si són nocturns”, afegeix Ruiz. El polifacètic actor i clown ja estava col·laborant activament en projectes teatrals com Egmont, El retaule del flautista, la companyia 3 Homes Grossos de Sabadell, i L’Alcavot Teatre, companyia d’espectacles infantils que va sortir de La Xarxa amb Sergi Gil, de La Taca.
L’Espai Cultural L’Alcavot es gestionarà a través d’una entitat sense ànim de lucre, la que també gestionava La Xarxa, l’Associació per a la promoció de l’espectacle a Castellar del Vallès. A la junta s’hi han sumat Jeroni Oller, Rosa Fité, Sergi Gil, Josep Maria Roviralta, Carles Rovira, Àngels Font, Dolors Ruiz i Gabi Ruiz. Hi participen les companyies TIC Escènic i Alcavot Teatre.
“Buscàvem un espai polivalent que ens permeti assajar i fer altres activitats, i compartir-les amb altres entitats”.
L’Ateneu de Castellar no servia perquè l’espai és municipal i no sempre pot estar disponible. Ara, “un equip coordinarà les sol·licituds que arribin d’entitats i persones que vulguin fer ús de la sala”.
Aquest nou espai és diàfan, sense columnes, de 150 m2 i té capacitat per a unes 80 persones. “És un espai perfecte perquè s’hi poden encabir molts tipus d’activitats culturals diferents”. Es dotarà d’un entarimat modular mòbil i cadires plegables, que es puguin posar i treure fàcilment.
Pel que fa a la programació, aquesta serà bàsicament d’autoproducció, desenvolupada per la mateixa companyia de l’associació. Ja hi ha previst representar-hi Màsters, El retaule del flautista, Egmont, Paraules encadenades, a més de sessions de contes, exposicions temporals, tallers i mostres de dansa i altres activitats d’interessats, no només de Castellar, sinó també d’altres poblacions del territori. També s’hi podran fer intercanvis amb altres companyies de fora, “fent obres allà i que puguin venir després aquí”. En cada cas, s’arribarà a un acord entre l’associació i les persones interessades a disposar de l’espai, ja sigui durant un dia o bé durant un període determinat.
“També tindrem un projector, no per fer-hi pel·lícules però sí per projectar documents audiovisuals”. Per exemple, s’està gestionant la projecció de la Colla de Sabadell Estem voltats de pocavergonyes. També es volen fer cafè teatre, però puntuals. Servirà entre setmana de local d’assaig per a diversos projectes teatrals. “Hi haurà equip de so i també llums led”.
L’espai és privat i, per tant, s’ha d’assumir un lloguer. Amb l’objectiu d’assolir l’autofinançament mitjançant una programació cultural continuada, també és imprescindible una inversió inicial i un manteniment del lloguer. Per aquest motiu, s’ha pensat una fórmula de macro i micromecenatge. En aquest últim sentit, es vol que l’aportació sigui retornada als mecenes en un màxim de 2 anys, el 2024, a comptar des de la data d’inici de pagament del lloguer, que serà el gener del 2022.
Per al micromecenatge s’han previst aportacions menys quantioses, des de 25 euros fins a 100, i que donen dret a obsequis, abonaments, sopars, invitacions, etc. “També volem que els comerços puguin col·laborar, per exemple, apadrinant una cadira o quelcom similar”, detalla Ruiz.
Etimologia d’‘alcavot’
La paraula alcavot remet al teló que substituïa el de boca, el principal i més gros a l’escenari d’un teatre “i es feia servir per fer un canvi d’escena ràpid, per avisar el públic que encara no s’havia acabat l’obra”.
