El volum és una antologia de la lírica clàssica japonesa
El traductor Miquel Desclot acaba de publicar En coixí d'herba, una antologia de la lírica clàssica japonesa, amb edicions Proa. "Aquest llibre, bàsicament, va ser escrit a finals dels 80, principis dels 90", diu Desclot. En aquest sentit, és una antologia que no ho volia ser. "Jo no tinc tota l'antologia a 'abast, però el que m'ha arribat ja ho és, de fet, una antologia". Va ser, justament, durant els anys 80 que Desclot es va posar a llegir la poesia oriental, la xinesa, que havia traduït a l'anglès Arthur Waley, "que va fer unes traduccions precioses de la poesia xinesa, també de japoneses".
Marià Manent i Josep Carner van fer adaptacions al català de poesia xinesa, a partir d'aquestes traduccions de Waley. "Vaig tenir ganes de continuar amb la poesia japonesa i vaig seguir comprant llibres, i prenent notes". Així, Desclot va traduir de l'anglès, el francès i l'italià fins a un miler de poesies japoneses. Algunes es van publicar a la revista ArtiLletres de Josep Ramon Recordà, i d'altres es van publicar sota el títol Per tot coixí les herbes, amb l'editorial Proa. "Aquesta va ser una idea treta de les poesies japoneses, ja que sovint els poetes anaven en pelegrinatge pel país i havien de dormir a on els atrapava la nit, a l'herba".
En català tenim adaptades les formes bàsiques de la poesia japonesa, la tanka o waka, o l'haikú. La mètrica de la tanka és amb versos de 5-7-5 / 7-7, que Carles Riba ja va adaptar d'aquesta manera, tot i que en català siguin versos femenins i que, per tant, puguem comptar com a tetrasíl·labs i hexasíl·labs. En japonès, l'accent tònic no existeix. L'haikú fins i tot fa una reducció fins a quedar-se els tres primers versos de la tanka, i apareix en un moment en què el budisme zen té més importància". La forma de la poesia japonesa consta de 31 síl·labes. "Hi ha concentrada una visió del món i de l'instant molt suggerent, subtil i refinada". Els trets més comuns són la contemplació de la natura, d'una forma gairebé mística. És per això que, a occident, "la poesia japonesa va actuar com una cura d'austeritat". Intensitat i no excés, brevetat versus extensió.
El llibre inclou tot el material que va adaptar Desclot. "Hi he afegit algunes poesies que havia trobat en llibres nous també, i recullo fins a 170 autors". Tots els poetes i poetesses que es recullen són clàssics, des del segle VIII fins a alguns dels segle XX. A més, també hi trobem dos pròlegs. El primer, d'Àngel Crespo, és d'un poeta castellà ja desaparegut, molt savi, "que m'havia prologat dos llibres, un d'ells, el que ja havia publicat amb el primer recull 'Per tot coixí les herbes'". L'altre pròleg és de Jordi Mas López, un professor de la UAB que coneix i ha traduït la llengua japonesa. "La meva traducció és de segona mà, perquè parteixo de l'anglès, el francès i l'italià, però ell ho fa directe". En aquest llibre, Mas ha dedicat unes paraules a Desclot.
La poesia japonesa comença el segle VIII encara molt influïda per la poesia xinesa. En aquell moment, encara eren poesies llargues. "Però es van aficionant a la forma més curta, a la tanka". Pel què fa al contingut, la poesia japonesa és molt subtil. "Pot ser intensa, complexa i profunda, però com que és breu és molt concisa, suggerent i llegidora", diu Desclot. La poesia japonesa també és feta per moltes poetesses i, de fet, "la història de la novel·la japonesa és, bàsicament, obra de dones".
