Mig segle del film ‘Castellar, 1970’

Fa 50 anys es va estrenar Castellar, 1970, un documental de 111 minuts dirigit per Josep Vidal, membre del GRUP 3, al costat de Joan Sellent  i Salvador Juliana.  Es va poder veure per primer cop a l’Ateneu el 18 de setembre de 1971. El 17 de novembre del 2001 es va reestrenar a l’Auditori Municipal en motiu del 30è aniversari de la primera projecció del film. En aquesta ocasió, es va passar la cinta en format digital - amb les dificultats que havia suposat preservar la cinta original magnètica de qualsevol efecte de radiació - i s’hi va incloure un preàmbul on s’explicava “per què es va fer el film i qui vam ser els qui el vam fer”, explica Josep Vidal, que recorda que la idea va ser del GRUP 3, “el Sellent, el Juliana i jo, que treballàvem al Banc Sabadell”.

El pintor Xavier Caba també va participar al documental, i en aquest sentit, els va ajudar a fer el guió. “Recordo que, quan muntàvem la pel·lícula, improvisàvem el guió a sobre el muntatge”, afegeix Vidal. Els mitjans de l’època eren precaris, en comparació amb els que vindrien després. 

També va participar al documental el conegut Tonet Pintor, que en realitat es deia Antoni Girbau. “Ell va introduint comentaris humorístics al documental, tenia molta gràcia” i era un personatge que tenia gran èxit al teatre de Castellar. A Castellar, 1970, el Tonet Pintor apareix en una obra que es va fer, dita La clau.

La pel·lícula es va rodar en format Súper 8. “M’havia comprat la càmera especialment, ja que jo encara filmava en 8 mil·límetres”, diu Vidal, qui va proposar als seus amics “fer un No-Do de Castellar durant un any”. I aquest any seria el 1970.  

Cecili Mussons es va ocupar de la banda sonora. “Tot i que es filmaven imatges i es narraven perquè la càmera no captava el so i tot havia de ser mut”, sí que es van buscar unes músiques que s’anaven posant. I en alguna ocasió l’equip va gravar amb una gravadora el so d’ambient “i el Juliana va entrevistar a un dels qui cantaven El Cant de la Passió”.

L’estrena de Castellar, 1970 va tenir un gran èxit. La televisió encara era en blanc i negre “i la gent tenia ganes de veure coses en color”, i s’hi sumava el fet que eren coses de Castellar. Es van fer dos o tres passis de la cinta, amb mitja part. “Hem de tenir en compte que el projector era petit i hagués explotat, tanta estona funcionant”. A més, hi havia una gran gentada i la parada al mig es feia quasi necessària. “Veien el que els d’una certa edat  van viure a l’època”.

Per exemple, al documental surt l’últim any que es va fer l’envelat a Castellar. “Aquell mateix any es van començar a fer les obres del Mercat i de la nova plaça”.  També surt el mercat d’un dissabte qualsevol al carrer de Torras “i el carro de les escombraries que encara anava amb un tractor”, comenta Vidal. També s’hi recupera la Festa dels avis, “pujant pel carrer Major cap a l’església”, un concert, les ballades de sardanes a la Rabassada, les caramelles infantils, l’Estevet, el Ball dels Quintos, els pessebres, el Ral·li de la Llana, un circuit infantil de la SEAC “on hi apareix el fundador de l’entitat, Simeó Caba”,  el partit de futbol de Festa Major, l’alcalde Llorenç Casas revisant les obres, “i la piscina que havia fet la República a la plaça Major i que es va tapar aquell any”. Fins i tot es va captar un accident d’un camió carregat de patates, que es va estampar a la plaça Calissó.

^{Caramelles infantils, extretes del documental 'Castellar, 1970'.}

La dificultat tècnica era evident. “Filmàvem la pel·lícula, després l’enviàvem al Monistrol de Sabadell, que l’enviava a la Kodak”. Al cap de 15 dies rebien de nou la pel·lícula “i veies com havia quedat”. Vidal diu que artísticament ni visual el documental no té interès perquè ara es pot gravar més i millor, “però sí que té un interès documental”. Algunes còpies del documental segueixen custodiades a l’Arxiu Municipal.

^{D’esquerra a dreta, Cecili Mussons, Joan Sellent, Xavier Caba, Josep Vidal i Salvador Juliana (a la foto falta Tonet Pintor). || J. V.}