Més univers literari de Josep Lluís Badal

L’escriptor ripolletenc i professor de l’INS Puig de la Creu Josep Lluís Badal presenta dos dels seus últims llibres, aquest divendres 18, a les 19 hores, a La Centraleta. Una d’elles és Xirp ((Lleonard Muntaner, Col·lecció DeBiaix), una novel·la amb una història dura que parla de la innocència, “dels que són víctimes innocents d’una cosa que ni entenen”, diu Badal. El motiu és una violació. “Després, hi ha tot el procés i la connexió amb tota una constel·lació de víctimes al llarg de la història”. És una narració en prosa, però alguns dels capítols són escrits en vers.

Amb col·lecció de “L’Arca” d’Animallibres publica la novel·la La branca més alta de la melancolia, que també presentarà divendres. En aparença, és un llibre infantil, “però jo els veig com a llibres per a tothom; hi ha més realisme a parlar dels unicorns, per exemple, que en molts telenotícies”. És un llibre que parla de la melancolia, la dels nens, la dels adults, “aquest territori poc estimat i en canvi tan fonamental, tan arrel”.

A la presentació a La Centraleta, Alba Fuentes l’acompanyarà. “Va ser alumna meva fa molts anys, un dels tres o quatre alumnes que he conegut  amb més talent natural per a la poesia”. Amb el temps, i a través d’una amistat comuna amb l’escriptora castellarenca Natàlia Cerezo. “Ens hem retrobat, i és clar, les converses sobre llibres i vida han tornat a aparèixer!”

Badal no sabria dir quant temps ha estat per a gestar les obres perquè, senzillament, per a ell “la literatura és una manera de veure les coses, de viure... Una obra es va gestant alhora que el cos de l’escriptor viu i envelleix”. En tot cas, totes dues novel·les parlen de nens petits. “Totes dues, crec,  van néixer fa molts i molts anys, quan jo era petit”.

En cap dels llibres de J. Lluís Badal no hi ha una intenció educativa, “espero que el que hi hagi sigui literatura, una connexió, a través de l’art, amb la realitat”. Una realitat no filtrada per la faula hegemònica, oficial, assevera Badal.

Aquests dos llibres, i per extensió, la literatura de J. Lluís Badal, no són per a un públic infantil o adult. “No sé si hi ha tipus de literatura, fora de la bona i la dolenta”.  La dolenta, segons l’escriptor, et dona el que esperaves i és divertida. La literatura et posa unes ulleres noves. “És apta per a qui vulgui llegir, despullar-se de paraules i entrar en el llenguatge de la literatura, que crec que s’acosta més al de la vida que el de les paraules”.

Li demanem si creu que és un escriptor prolífic i ens diu: “Escric quan en tinc ganes, que això sol ser gairebé cada dia. Si comptes que escrivim una novel·la sencera per WhatsApp cada setmana, i en llegim una altra, comptant caràcters, no crec que sigui l’escriptor més prolífic. Hauries de veure alguns dels meus alumnes!”

Els llibres es poden adquirir a les llibreries de Castellar. “Sempre m’hi he sentit molt a gust, i m’han tractat exquisidament, teniu molta sort, amb els llibreters!”.