Prèviament, Clara Sorolla va oferir un breu repertori com a telonera
Meraki és una paraula que prové del grec i que descriu alguna cosa on s’hi posa molta obstinació, creativitat o amor. Meraki és també el títol del darrer disc de la cantant i guitarrista Mabel Flores, que diumenge 4 de juliol va inundar la plaça d’El Mirador amb el primer concert de FemFestival, - amb el permís de Clara Sorolla, la guitarrista castellarenca que va fer de telonera -.
Mabel Flores arribava amb una proposta marcadament feminista. En directe, si una cosa vam notar els qui vam tenir l’oportunitat de gaudir del concert, és que Flores hi posa l’ànima i el cor, i reivindica la dona, es reivindica ella mateixa, i reivindica el dret a plorar i a estar tristes, però també el dret a riure i cantar, en definitiva, reivindica el dret a ser una mateixa, sense cotilles masclistes.
En una primera part del concert, Flores ens va atraure cap a la música més tranquil·la, la que ens manté assegudes gaudint de les melodies i que ens permet atendre les lletres que, com ja és habitual en ella, fan crítica social de caràcter feminista.
En una segona part del concert, el ritme s’accelera i apareixen estils musicals que transiten entre la rumba , el calypso , el merengue, la cúmbia, l’ska, i que ens mostren una Mabel despullada de prejudicis.
Venia en format trio, amb bateria i teclats, i ho feia fidel als seus principis. En un moment donat, interpel·lava el públic: “Qui és una dona incendi?”, fent referència al single que obre el seu nou disc i també al sentit que té aquesta declaració de principis, la de la dona valenta capaç de cremar allò que no vol.
El que cremava, però, eren els peus enganxats a terra i el cul a la cadira. Hi ha qui no es va poder resistir de ballar i ho va fer, oportunament als laterals de les cadires, fins que la nit va tancar definitivament el primer concert de FemFestival.
El públic va gaudir del concert de Mabel Flores al FemFestival. ||Q. PASCUAL
