La pintura, una eina pedagògica

La pintura és una eina pedagògica que, segurament, no sempre es valora prou. "De les activitats extraescolars, és l'última opció", reconeix el pintor castellarenc Enric Aguilar, i afegeix que, "per a mi, és de les més importants perquè ajuda a créixer interiorment, a agafar seguretat en un mateix i reforça l'autoestima". L'art també ajuda a afrontar la por a equivocar-se. "Molts nens tenen pressió i queden frenats; aquí, els llancem perquè no tinguin por". De vegades, "gràcies a les equivocacions surten coses molt interessants".

Aguilar és pintor i professor de pintura de nens i nenes des de P4 i P5 fins a adults. "Sóc llicenciat en Belles Arts i això de fer de professor va venir sol", afirma. Quan va muntar el seu propi taller hi va haver gent que li va preguntar si faria classes, i va començar. "La d'ensenyar, és una feina molt vocacional, t'ho has de passar bé, sinó, no funciona".

L'habilitat de ser creatiu és, en part, innata, molts nens tenen curiositat, "però també depèn dels hàbits que els pares inculquin als seus fills". Hi ha dos hemisferis al cervell; el dret, que és el matemàtic "i que es pot educar", i l'esquerre, que és el creatiu i interrelaciona idees. "Dibuixar bé és una tècnica que es pot aprendre, però això no vol dir que el nen que dibuixa bé sigui més creatiu ni millor".

Aguilar ensenya el ventall de procediments pictòrics que existeixen, les tècniques més adequades per als infants que té. "Els pastels, els "Pentel" i els llapis són molt adients; en canvi, les ceres i les "temperas" ja les coneixen de l'escola". L'artista també els ensenya a fer les seves pròpies pintures, treballant amb pigments, tècniques per fer textures... Treballen amb música tranquil·la, per facilitar la concentració.

La pintora castellarenca Blanca Gibert també fa classes de pintura per als més petits des de fa 20 anys i encara té la mateixa il·lusió. Té alumnes a partir dels 3 anys. "La meva idea és que comencin a dominar el material i a entendre els processos bàsics: netejar els pinzells, aprendre a fer els colors secundaris, tenir cura del material, dominar el traç i acabar bé els quadres", diu. Utilitza, principalment, pintura acrílica perquè s'asseca al moment i, quan són petits, tenen necessitat de fer-ho ràpid. "Treballem el paisatge i el retrat i, com no, l'abstracció més pura".

La pintura, apunta Gibert, estimula la creativitat, la comunicació, la sensibilitat i augmenta la capacitat de concentració i d'expressió dels infants. "Amb la pintura, disminueixen les pors i l'ansietat", afirma la Blanca. És a través del pinzell que els nens expressen les seves inquietuds, "alhora que desenvolupen els seus gustos estètics i un perfil artístic propi".

A mesura que els alumnes es fan grans, Gibert els comença a obrir un ventall de possibilitats. "Utilitzem tot tipus de materials: carbonets, ceres, aquarel·les, pastels, gouache". S'introdueix la perspectiva, fan quadres guiats i creen des de zero, "cosa necessària per anar agafant el seu estil; els nens es sorprenen de les meravelles que fan".