La Feria d'Abril, ambaixada de la cultura andalusa

Un esplèndid esperit festiu va encomanar d'alegria l'Espai Tolrà en la setena edició de la Feria d'Abril que se celebra al poble. Engalanades, acolorides i llampants, noies de totes les edats van lluir vestits llargs i acolorits fins als talons, amb els cabells recollits per una immensa flor i arracades balancejant-se al ritme de la música. Verds, roses, grocs i rojos. Amb estampats folklòrics, amb pics o llisos. L'elegància va prendre forma de diversos models i vestidures. Assistents i balladors es van convertir en ambaixadors de la cultura andalusa, que va quedar perfectament conjugada amb la castellarenca.


La Feria d'Abril va néixer l'any 1847 i va anar creixent fins a esdevenir una gran festa popular. A Castellar la popularitat de la festa va a l'alça i ja se n'ha celebrat exitosament la setena edició, superant la concurrència any rere any. Grups de Sabadell, Terrassa, Santa Coloma i Tarragona van col·laborar a garantir l'èxit de la celebració. "Ho fan amb molt gust i, fins i tot, demanen per venir", explica la Montserrat Da Silva, responsable de l'Associació Casa Andalucía - Aires rocieros castellarencs, una entitat reconeguda per la Junta d'Andalusia que es mou impulsada per la màxima que "la cultura no té fronteres".


Des de les més menudes, algunes amb només tres anys, fins a les més expertes veteranes van pujar a l'escenari, amb una immensa pompa i ostentant els passos de ball perfectament assajats. No és qüestió d'edat sinó de sentiment. La Lorena Saura, professora castellarenca de la Casa de Andalucía, que guiava apassionadament les noies des d'una cantonada de l'escenari, explica la il·lusió que aquesta festa suscita en el poble: "Es viu amb molta alegria. És una tradició cultural, ja que moltes famílies van emigrar aquí i tenen arrels d'Andalusia". A molts quilòmetres de les festes que se celebren allà, l'entusiasme es va contagiar al poble, amb poc a envejar de les celebracions que es fan arreu.


A la festa es representen les vuit cultures de les vuit províncies andaluses, cadascuna amb una identitat pròpia i una tradició particular. La Montserrat explica els orígens de la relació cultural entre Barcelona i Andalusia: "El fill del comte Ramon Berenguer es va enamorar d'una dona d'Almeria, es van casar i van tenir descendència, d'aquí va néixer un fort agermanament cultural".


Però a part de les ballarines, els ballarins i les actuacions de cant, un incomptable nombre de persones vingudes de diferents comarques van ser durant el cap de setmana a la Sala Gran de l'Espai Tolrà, que es va guarnir per a l'ocasió. Fins i tot, un grup nombrós d'assistents es va atrevir a ballar, amb diferents ritmes i versions. Clàssiques i modernes, amb passos improvisats i d'altres més treballats. Dissabte, de 17 a 19 h, per poc més d'un euro, el combinat estrella del pinxo i la beguda va triomfar. La música no va parar de sonar, també quan es van omplir les taules i els assistents van gaudir del tiberi que es va servir a la sala: pica-pica, vins andalusos, receptes típiques i tapes populars. La festa no només es va concentrar a l'escenari, encara que fos l'epicentre de la celebració.

El diumenge 30 d'abril, l'acte més seguit de la Feria d'Abril va ser la cavalcada andalusa recorrent els carrers de la vila, acompanyat de gales acolorides i, evidentment, de la música folklòrica que teixeix d'alegria aquesta identitat cultural.