Els joves i les tradicions catalanes

Catalunya disposa d’un teixit cultural molt important. El 29% de les entitats de cultura popular catalana es van crear abans del 1980. La cultura de Catalunya es reuneix, sobretot, en la zona metropolitana, la qual representa el 48% en total. S’ha fet un recorregut pel Vallès Occidental per conèixer joves que participen en entitats de la cultura popular i, en concret, ens aturem a Castellar del Vallès per conèixer més detingudament les colles i els joves que les formen i que lluiten per fomentar la tradició catalana.

A l’aplec de Castellar Vell celebren una trobada tradicional i cultural popular. L’ermita que disposa Castellar Vell va ser la primera església del poble i des del 1979 es fa aquesta celebració al davant. En aquesta trobada fomenten tota mena d’activitats culturals, entre elles els castellers. Es van constituir fa més de 200 anys, al segle XVIII ja se’n troben referències.

El 2010 els Castells van passar a ser patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la Unesco. El primer castell documentat és de l’any 1770 a l’Arboç. Allà parlem amb Irene Nogueres, de 23 anys, des del març és a la colla castellarenca de castellers, els Capgirats, i a la colla de la Universitat Autònoma de Barcelona. La Irene creu que cada cop hi ha menys participació en tradicions catalanes, i participar és el granet de sorra que farà que no s’acabin perdent.

A Castellar del Vallès també descobrim a la colla castellarenca dels bastoners. Són una entitat que es dedica a la preservació de la dansa tradicional de Catalunya. El seu objectiu és “formar balladors i balladores per mantenir viva aquesta tradició al nostre poble”. Per a Laia Capdevila, que fa 5 anys que balla a la colla, és essencial que ens apuntem a entitats locals d’activitats tradicionals perquè si no s’acabaran perdent i Catalunya perdria la seva essència. Irene Capdevila és un altre exemple de joves que des de ben petits van començar a participar en colles i a hores d’ara encara segueixen la tradició. 

Al segle XX van arribar al poble uns joves de Granera i l’any 1924 van formar la primera colla bastonera del poble. Però l’origen a Catalunya del ball de bastons es remunta a l’any 1558 el qual, tot i que no hi ha un acord d’una data concreta entre estudiosos, aquell any va ser la primera notícia als Països Catalans de bastoners. La colla bastonera de l’any 62 estava formada per 8 nois i fins a l’any 1976 no es van incorporar les noies amb les quals la colla va passar a ser de 16 balladors i balladores.

A les diferents actuacions ens trobem amb un dels balls més tradicionals dels pobles catalans, el ball de plaça o també conegut com a ball de gitanes. És una dansa tradicional, sobretot, en la zona del Vallès, però també s’hi pot gaudir a altres indrets com el Penedès o al Camp de Tarragona. La primera referència escrita que tenim en la història de Catalunya és l’any 1767, pel farmacèutic Miquel Draper, d’una ballada que va tenir lloc a Sant Celoni. 

Aquesta dansa està arrelada a Castellar del Vallès des del 1975 i moltes generacions han passat per les colles. A la colla actual descobrim la Meritxell i la Montserrat. Ambdues ballen des dels tres anys ball de gitanes a Castellar, tradició en la qual no volen deixar de participar ara per ara. Segons elles, “no només és important per a les tradicions sinó per a les persones”. Anar a actuacions, ajuntar-se amb tots els companys, conèixer gent nova, són uns dels motius que fan especial el seguiment de les tradicions de Catalunya.

Tot i que a Catalunya fa anys que va perdre nombre de participacions en tradicions i colles, el nombre de joves és elevat. La diversitat de colles, d’edats i de persones és el que ha fet d’aquest recorregut un camí amb molta diversitat i riquesa. Gràcies als protagonistes hem conegut molt més del món dels balls, la música i els aplecs que encara són vius a Catalunya, diferenciant-la i enriquint-la. 

Carla Da Silva

*Castellarenca estudiant de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)