Una tesi de la Universitat del País Basc aporta noves dades del poblat visigot descobert a la plaça Major l’any 2005
El 16 de desembre del 2020, l’arqueantropòloga Maite Iris García Collado, de la Universitat del País Basc (UPV), va presentar i defensar la tesi doctoral sobre patrons alimentaris de l’època medieval, comparant exemples de Catalunya amb d’altres zones de la Península, en concret, el País Basc, Madrid i Toledo.
Al seu estudi, García inclou la necròpolis del segle XI dC que es va descobrir l’any 2005 a la plaça Major de Castellar del Vallès. “Tant a nivell local com estatal, el jaciment visigot de la plaça Major de Castellar és un referent per a assentaments d’aquest període”, apunta Jordi Roig, arqueòleg castellarenc responsable de l’excavació que es va dur a terme en aquell moment.
La tesi de García contempla una mostra àmplia d’individus, necròpolis i cementiris. L’objectiu de l’estudiant era poder fer un estudi rigorós de patrons alimentaris i tipus de dieta que tenien a l’època.
Ja fa temps que Roig i García es coneixen, i que ja han col·laborat en diverses ocasions. Roig havia fet el doctorat a la univeritat del País Basc, per exemple. García sabia que a Castellar del Vallès hi havia aquest important jaciment, que s’havia excavat, i va fer l’anàlisi (d’estroncis, isòtops, etc.) de les restes òssies conservades. No només les de Castellar sinó també d’altres jaciments de Catalunya. D’aquesta manera, a la seva tesi, podria documentar els patrons alimentaris de l’època medieval en aquest territori. A les excavacions de Castellar “es van trobar fins a 22 tombes”, que estan custodiades als dipòsits de la Generalitat, a Cervera. Altres restes són al Museu de Girona o a l’empresa de Roig, Arragó, a Sabadell.
Els estudis que ha fet García aporten dades analítiques per determinar els patrons alimentaris i també desvelen si pot haver algun vincle de parentiu entre les restes que es van trobar a la plaça Major. “Aquest tipus d’estudi és bastant pioner, no s’havia fet mai a Catalunya”.
La tesi de García es publicarà en breu al web de la Universitat del País Basc i serà accessible per a tothom. De moment, un cop presentada la tesi, s’ha convertit en doctora. Si es considera oportú, també se’n publicarà un llibre.
El poblat visigot de la plaça Major “es va trobar en molt bon estat de conservació i es va poder conèixer quasi la totalitat del jaciment”. Això no és habitual, apunta Roig, ja que rarament es troben totes les parts. Normalment, hi ha el cementiri, magatzems, etc, però aquesta vegada hi havia “zona d’hàbitat, zona funerària i de necròpolis, i zona productiva, amb els forns i tallers”, diu l'arqueòleg.
Un jaciment encara desconegut
Aquesta singularitat del poblat visigot de la plaça Major, que estigui tot complet, fa que aquesta descoberta sigui excepcional, “i malgrat tot, la pròpia gent de Castellar no sap que té un jaciment visigot de primer ordre a nivell peninsular”. Dins els circuits científics i professionals “la gent encara n’està una mica al cas”, però a nivell local, de Catalunya o estatal “no s’ha fet difusió ni la publicació dels treballs”, apunta Roig, que reconeix que seria fonamental recollir el que es va descobrir en un llibre, “que ja tenim bastant preparat, que és el jaciment romà i medieval de la plaça major a Castellar de l Vallès. De l'època prehistòrica a l'època medieval”. Aquest podria servir de base documental de les restes, perquè si no, "totes les coses que es facin sobre aquell resultat queden descontextualitzades".
L’Ajuntament de Castellar del Vallès tenia el compromís de fer un llibre, tríptics, opuscles, i fins i tot, una exposició explicativa, però “han passat quinze anys i allò s'ha anat deixant i ha quedat oblidat”. Roig hi segueix treballant, ja que està acabant una tesi en què una part de l’estudi també és aquest jaciment. A nivell de recerca, també hi segueixen treballant.
En el seu moment, les excavacions arqueològiques es van limitar als espais on es feia obra. La zona de la plaça Major, on hi ha el sortidor i l’enllosat de pedres, no es va mirar, segueixen a la reserva. “És molt possible que sota els bancs on la gent s’asseu a llegir el diari hi hagi restes d’algunes sepultures visigodes”, segons Roig. Hi ha prou indicis per pensar que encara queden unes quantes tombes per a descobrir. En aquest sentit, Roig explica uqe les restes urbanes només es troben quan es fan obres. "A vegades tens indicis, ho pots intuir", però fins que no s'aixeca el sòl no se sap amb seguretat. "La principal feina dels arqueòlegs és, de fet, l'arqueologia urbana". L'altre tipus d'arqueologia, com per exemple la d'Empúries, Olèrdola, Ullastret, la fan sobretot les universitats. I en campus d'estiu, etc.
La plaça Major, unes obres amb història
El jaciment de la plaça Major de Castellar del Vallès es troba a la plaça Major del municipi. És on l’Ajuntament de Castellar va desenvolupar un projecte de remodelació urbanística integral de la plaça, amb la construcció d’un aparcament subterrani, l’any 2005. És concretament en aquest espai de l’aparcament on es va fer la intervenció arqueològica preventiva. Aquesta àrea està delimitada per la carretera de Sentmenat a l’est, el passeig de la plaça Major al nord, el carrer Torras (amb l’edifici del Mercat Municipal i l’Auditori) a l’oest, i el carrer Colom al sud.Tota aquesta zona de la plaça Major esdevenia un indret d’expectativa arqueològica, d’una banda pel fet d’estar ubicada en el centre històric de la vila, i de l’altra, per la presència de restes arqueològiques d’època prehistòrica i d’època romana tardana i visigòtica localitzades a l’indret dels horts de Can Torras, a tocar de la plaça Major.
