Honorar la història i el patrimoni

Sentir la història. Mirar la història. Degustar la història. Les Jornades Europees de Patrimoni, celebrades aquest cap de setmana, han permès una aproximació al passat de Castellar des de diferents punts de vista. 
La proposta del Centre d’Estudis de Castellar - Arxiu d’Història era explicar l’evolució de la vila fins al municipi que coneixem avui dia a través de les seves masies, començant per les que formaven la vila romana fins a les masies medievals. 

Prop de 90 persones -dividides en dues sessions, dissabte i diumenge- van seguir aquest itinerari històric i patrimonial, acompanyades de les historiadores Ester Planas i Gemma Perich, per conèixer què és una masia i la seva genealogia. Una temàtica que per a l’entitat organitzadora ha estat un gran encert: “Apostem per conèixer què hi ha a casa nostra. Tenim un patrimoni molt important i sovint desconegut. I a més, és molt quantiós: A Castellar hi ha moltes masies i encara queden per descobrir. Creiem que les jornades han estat un èxit i volem donar les gràcies tant als participants com als col·laboradors”, va opinar la presidenta del CECV-AH, Marina Antúnez.

De l’estudi de les masies, no només es poden ubicar els primers assentaments, o saber per què el Castellar actual va créixer al voltant de la parròquia de Sant Esteve i no, per exemple, de l’església de Sant Pere Ullastre, sinó que a més, podem entendre maneres de fer actuals que hem heretat de segles passats: “Els capbreus de l’edat mitjana podrien ser la nostra declaració d’hisenda actual o les actituds masculines davant les dones. Repetim la història. Entrar en aquest món i conèixer la història és una manera d’estar més satisfet d’haver triat on vols viure, siguis de Castellar de naixement o perquè hagis vingut a viure”, va expressar la historiadora especialista en medieval, Ester Planas.   

A banda de conèixer que a la plaça Major ja hi havia civilització des de fa de sis mil anys o de la importància de masies com Can Torras, Can Boadella, Can Juliana, Mas Romeu, Ca n’Ametller, Can Casamada i Can Sant Pere, els participants van poder gaudir de les anècdotes amb què les dues historiadores anaven farcint les explicacions. Com, per exemple, la personalitat contundent de l’hostalera Victòria Bellver, els conflictes per l’aigua que hi havia entre Can Boadella i Can Torras, la construcció de les cases de Cal Metge per part de francesos assentats a Castellar o les propostes del castellarenc Francesc Ametller plasmades en el Decret de Nova Planta. 

Les Jornades Europees de Patrimoni són importants perquè la història, el patrimoni i la importància de preservar-lo arribi a tothom i ser conscient del nostre territori: “Hem volgut donar a conèixer sobretot l’evolució dels assentaments en el nostre territori. Que vegin que el nostre territori no va aparèixer abans-d’ahir ni tampoc va sorgir de manera espontània sinó que és l’evolució al llarg de les èpoques, les diferents societats que han anat apareixent. No han marxat unes societats per arribar unes altres, sinó que des de fa més de sis mil anys estan instaurades a Castellar i s’han anat mantenint i la població ha anat acceptant els diferents règims o organitzacions que han anat arribant. Per tant, aquí estem, des de fa molt de temps i a cadascú li ha tocat viure l’època que li ha tocat viure”, va manifestar la historiadora especialitzada en època moderna, Gemma Perich.
 

Tastar el patrimoni
Les propostes de dissabte i diumenge no van consistir només a passejar, visitar i aprendre sobre la història de Castellar a través de les seves masies, sinó que els participants, a més, van poder degustar la història. Dissabte, amb un tast de mongetes del ganxet, producte local cultivat justament a una de les masies visitades, a Can Casamada. Carles Calsina, xef del restaurant Garbí va preparar uns platets de mongetes del ganxet sortint de l’olla amb oli d’oliva, uns tomàquets amb ajoblanco de mongetes del ganxet i uns rovellons amb botifarra i escuma de mongetes del ganxet. Diumenge, l’itinerari va finalitzar a Ca n’Ametller amb un tast de vins a càrrec d’Adrià Garriga, responsable de la Masia La Muntada de Sant Llorenç i elaborador dels vins 5 Quarteres. “Estem tastant el patrimoni de Castellar, el vi, l’oli de Can Bogunyà i el pa de Can Viñas. A finals de 1800 el Vallès comptava amb 20.000 hectàrees de vinyes. El nostre projecte s’enfoca en buscar les varietats que d’aquella època honorant aquells pagesos que ens han portat a aquest present”. Durant la degustació es van poder tastar vins amb les varietats picapoll, sumoll i garnatxa. “El picapoll era molt coneguda i molt recordada per la gent gran de Castellar i amb aquest raïm fem el nostre blanc. El sumoll es va anar perdent per dificultats agrícoles, com de cellers i amb la tecnologia d’avui dia la podem recuperar per fer el nostre rosat. I per últim un ull de llebre i samsó, que potser no són tan estrictament identificades aquí, però que també es cultivaven. L’ambient és molt bonic i aquesta era de Ca n’Ametller és fantàstica per fer el tast”, va reconèixer Garriga.

De fet, si l’activitat es va poder finalitzar en aquest indret, és gràcies al fet que l’Engràcia Saló va decidir fa setze anys restaurar la Masia de Ca n’Ametller. “Jo soc de la Soleia, dona de camp i de bosc, i aquesta masia estava que queia, ens agradava molt aquest ambient i ens feia molta il·lusió poder restaurar-la. Al principi veníem els caps de setmana, però ara fa tres anys que ens vam instal·lar definitivament. I a part de la història el que m’agrada de viure aquí és l’entorn. Aixecar-me i veure La Mola, el Puig de la Creu i tota la panoràmica”, va compartir la propietària. 

El que potser no sabia l’Engràcia és que uns metres més enllà, gaudint de la passejada i del tast de vins, es trobava una dona que havia viscut a Ca n’Ametller abans que ella, la Mireia Verdaguer: “La meva germana i jo vam néixer aquí. Els meus avis eren els masovers. Vaig viure aquí fins als tres anys, però els meus avis hi van ser fins als meus dotze anys. Hi tinc molts records, per això he volgut participar de l’activitat per tornar a visitar la masia i que la meva filla la conegués”. La seva filla, també Mireia Verdaguer, va reconèixer estar encantada de tornar als arrels. “Em feia molta il·lusió perquè tant ella com els meus avis m’han explicat moltes històries d’aquí. La jornada ha estat molt interessant. M’ha sorprès la quantitat d’informació que està documentada, que tenim tan a prop i que desconeixem”, va concloure Verdaguer.