L'escriptora i guionista castellarenca publica la novel·la 'Los tres nombres de Ludka' (Ed. Planeta)
L’escriptora i guionista castellarenca acaba de publicar la novel·la ‘Los tres nombres de Ludka’ (Ed. Planeta), on narra la història d’una nena polonesa de 9 anys que arriba a Barcelona acompanyada de més d’un centenar de nens polonesos, molts d’ells, segrestats pels nazis alemanys i sotmesos a un procés de germanització durant la Segona Guerra Mundial. En parlem amb ella:
· En què t’has basat, per escriure ‘Las tres voces de Ludka’?
Es fonamenta amb un fet real que va passar a Barcelona. El consolat a Barcelona del govern de Polònia a l’exili, que l’any 1946 és a Londres perquè el país, després de la Segona Guerra Mundial, va ser comunista, i també la Creu Roja Internacional fan possible que 130 nens que estan en camps de refugiats a Salzburg vinguin a Barcelona. Franco ho admet perquè el Vaticà va mediar entre el govern polonès i el govern de Franco, tots dos molt catòlics. Aquests nens han estat profundament germanitzats durant la Segona Guerra Mundial, són nens d’aspecte àrid, que van ser robats.
· Em consta que sempre et documentes molt, com ho has fet?
Tot va començar durant la pandèmia, a partir d’un article que José Luis Barbería havia publicat al diari El País, al maig de 2008, on explicava els fets dels nens que havien estat acollits a Barcelona, després d’haver estat segrestats pels nazis alemanys. Arran d’aquest reportatge, a finals del 2008, molts d’aquests nens van venir a Barcelona, ja eren avis de més de 70 anys. L’Ajuntament de Barcelona va editar un llibre (en català, castellà i polonès) recollint diversos articles que explicaven aquests fets. Tot això em va servir per arrencar, i després vaig seguir documentant-me amb la premsa. També vaig anar a la Torre Marsans, que és on va passar tot i que abans es deia Torre de Vallcarca. També al carrer d’Anglí, on hi havia una de les cases d’acolliment, i també vaig anar a Polònia, després de la pandèmia. És molt diferent de com era als anys 50, és una ciutat reconstruïda, després del desastre de la guerra.
· Quins personatges apareixen a la novel·la?
Hi ha tres veus que construeixen la novel·la: la Ludka, una nena polonesa de nou anys que va ser segrestada amb tres anys, que ha viscut molts inferns i que arriba a Barcelona, juntament amb altres nens polonesos. No vol parlar, fins que es troba amb l’Emma, que és una nena catalana de nou anys - com la Ludka -, amb qui forjarà amistat. I la Isabel, que és el tercer puntal de la novel·la, mare de l’Emma. Ludka és el nom que li va donar la seva mare alemanya, esposa d’un capità de les S.S. Nowak és el seu cognom, molt comú a Polònia. Som a l’any 1946, no es pot parlar ni llegir en català. La Ludka també ha perdut la seva llengua original. M’interessava aquest paral·lelisme. També hi ha personatges secundaris, com l’avi de l’Emma (el Simó) que era mestre la República, i l’àvia Teresa. A l’Emma, el seu avi li ensenya les paraules que no sap què volen dir en català, a través d’un joc. Són fonamentals, aquests avis, perquè són els elements que em permeten mostrar què és la postguerra aquí.
· Inclous un personatge real, quin?
Sí, Wanda Morbitzer Tozer, una amiga de la dona del cònsul. Va ser la mare espiritual d’aquests nens. Però em costa ficcionar un personatge real. Vaig contactar amb la Cristina Tozer, filla de la Wanda, que ha certificat tot el que dic. Era un personatge interessantíssim. Però d’una persona real no pots inventar-te coses, almenys, jo no en sé, perquè en una novel·la has de ficcionar, crear tensió dramàtica.
· És una novel·la de ficció?
Sí, i basada en fets reals. Jo tenia moltes ganes d’escriure sobre una altra època. Ja ho havia fet una mica a La noia de la mitjanit, però sempre escrit des de la contemporaneïtat. Em venia molt de gust el repte de viatjar en el temps. Els meus pares es van casar l’any 1949 i se’n van anar a viure a Barcelona. El meu pare era taxista i la meva mare cosia per les cases, com fa el personatge de la Isabel, la mare de l’Emma. Tenia ganes d’escriure com es vivia la quotidianitat a la postguerra, però encara em faltava un tema important. La meva agent literària és polonesa i li va semblar molt bé que tirés endavant amb aquest fet real com a motor de la novel·la, i que em situava a l’època que a mi m’interessava.
· Quin és el tema principal?
El desarrelament. Ho defineix molt bé la Ludka, al final de la novel·la: “Érem com petits arbres amb les arrels al vent que no sabíem d’on veníem i que no sabíem on anàvem”. És una història escrita en primera persona, però mirant enrere, perquè l’Emma i la Ludka ho escriuen com a dones grans. Es van conèixer amb 9 anys, es retroben amb 19, i el 2008 en tenen més de 70. La Isabel ja és morta però s’hi referencien, quan recorden el passat. Hi ha molta amistat, però també misteri perquè hi ha espies. Una mica de tot.
· Quins altres temes toques?
Sempre tenint en compte el desarrelament com a eix vertebrador, veiem que la Ludka retroba el seu lloc al món gràcies a l’amor i a l’amistat amb l’Emma. I gràcies al cant. La música és l’art sublim i suprem, toca directament l’ànima i fa emocionar, és l’art per excel·lència perquè mou les emocions d’una manera indescriptible.
· En el drama que expliques, qui són els damnificats?
Són els nens, són els que perden més, a qualsevol guerra. Estan construint tot el seu món i la guerra els hi nega. Serà una mancança que arrossegaran tota la vida. Val la pena ser conscients que hi són, les guerres.
· Què n’has après, de la novel·la?
He après a relativitzar. Retornar al passat és adonar-te del que tens en el present, i retornar a l’any 1946 és molt dolorós, t’ho asseguro. M’ha ajudat a entendre en quin món vivim ara, he après dels personatges, a posar-te en persones que no són tu.
· I què en pot aprendre, el lector?
Jo desitjo que agradi la història i que enganxi. Que ajudi a augmentar l’esperit crític i desperti consciències. Que puguem aprendre una mica d’història i que entretingui. El món és molt gran i variat i hi ha gent que s’ho està passant molt malament. De fet, és el que jo demano quan llegeixo un llibre, que em faci reflexionar.
· On podem trobar el llibre?
Des del passat 18 de gener, i en castellà, a les llibreries d’arreu, publicat per l’editorial Planeta. Anna Carreras n’ha fet la traducció, jo l’he escrit en català, Sortirà en català amb l’editorial Columna cap al mes d’abril o maig.
