El de Castellar, és un dels jaciments de referència a Catalunya de l’arqueologia medieval
Ja són en marxa les excavacions arqueològiques a Castellar Vell. Són la continuïtat de les intervencions fetes en aquest emplaçament l’any 2000 i 2001, ara fa 23 anys. “Hem seguit on ens vam quedar, a la franja paral·lela a l’església, al sector nord”, diu Jordi Roig, l’arqueòleg d’Arrago S.L. a qui s’han encarregat aquestes excavacions, impulsades pel Centre d’Estudis Castellar - Arxiu d’Història, amb la subvenció de l'Ajuntament. Tot i que quedessin aturades durant tants anys, es preveu que les campanyes arqueològiques segueixin a partir d’ara en altres punts de l’emplaçament. Així es va acordar al ple de pressupostos per al 2024 -a l'octubre de 2023- una partida de 40.000 euros per a les properes fases d’excavació gràcies a l’acord que va promoure Junts per Castellar amb l'equip de govern.
La zona excavada aquest cop comprèn una superfície de 300 o 400 m2 d’extensió, espai on han aparegut una trentena de tombes medievals i unes 50 sitges subterrànies d’emmagatzematge que s’havien utilitzat per guardar el cereal. “Són d’èpoques diferents i successives”, afegeix Roig.
Un cop excavat aquest espai, es pot veure el reflex de 800 anys d’història. Les restes més antigues són del segle IX (època alt-medieval i carolíngia) de la Catalunya Medieval. Van anar evolucionant fins als segles XI i XII, “corresponents a la sagrera de la parròquia”. S’ha de tenir en compte que les esglésies romàniques dels segles X i XI no estaven soles, aïllades, “sinó que eren més complexes, amb construccions adjacents, coberts, sales de premsa, magatzems, cases”. Anteriorment, l’assentament era pagès o d’instigació comtal. Els primers assentaments daten del període després de la conquesta islàmica. “Es van ocupant aquests sectors d’assentaments de famílies”. La parròquia, al segle X, ja és un lloc d’enterrament de tot el terme.
Castellar Vell era un dels principals emplaçaments alt-medievals de Catalunya “i va ser un dels primers que es va començar a excavar”. Tenia una gran superfície, que s’estén pel Puig de Castellar, des de la font de Sant Antoni, “on van sortir unes sitges i un fossat defensiu”, fins a l’altre extrem, tot densament ocupat.
Era una zona molt rica, ho demostra l’alta densitat de sitges trobades. “I era un lloc defensiu, per la situació mateixa on s’assenta el jaciment”. En aquest sentit, la localització era un lloc estratègic, tallat per barrancades de forma natural. “L’emplaçament, doncs, era força inaccessible”.
En les diverses excavacions fetes a Castellar Vell, ja s’han trobat 197 enterraments, “un conjunt molt elevat de població”. A nivell antropològic, aquesta densitat és molt interessant perquè permet conèixer prou bé el tema de les dietes, l’estat de salut, la mortalitat dels habitants de l’època, “un estudi que ja és objecte de moltes tesis”.
Castellar Vell es converteix, així, en una de les necròpolis més complertes de Catalunya, és un jaciment arqueològic reconegut i amb un potencial molt alt.
A la imatge, una de les sitges i una tomba excavades a Castellar Vell. || M. A.
“S’havia excavat l’interior de l’església de punta a punta i l’espai de les graelles, el potencial està per descobrir”, afegeix Roig. El que s’ha excavat ara ha permès trobar nombroses restes, com anelles de ferro, restes d’escòria, “i això ens informa que s’estava explotant el ferro , hi havia ferreries”. Això explicaria l’emplaçament a Castellar Vell i no en un altre lloc. En aquest sentit, al 980, hi ha un aflorament de mineral de ferro, també a Sant Feliu del Racó. “Combinant l’arqueologia i la documentació es poden entendre moltes coses”.
Els habitants van seguir a Castellar Vell fins al segle XVIII, quan ja es comencen a fer unes disposicions del veïnat al nucli de Tolosa, que havia anat creixent en diferents masos. “Castellar, doncs, es crea en època moderna, el nucli actual no té origen medieval, com Sabadell”.
La zona de Castellar Vell quedarà desamortitzada, van desmantellar l’església, “es van treure les rajoles i coberta, portals, arcs i elements estructurals”, per dur-los a la nova església, avui ja desapareguda per l’actual monumental, del segle XIX.
