Entre el drama i la comèdia

Divendres 17, l’Auditori Municipal Miquel Pont va acollir la representació d’Avui no ploraré, la darrera proposta de la companyia T de Teatre. Amb un repartiment format per Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla, Jordi Rico, Albert Ribalta i Àgata Roca, el muntatge arribava amb l’expectativa habitual que acompanya les creacions d'aquesta companyia, que és tot un referent de l’escena catalana contemporània.

L’obra, escrita i dirigida per Nelson Valente i traduïda per Sergi Belbel, planteja una comèdia amb rerefons familiar que gira al voltant de la Llum, recentment sortida d’una clínica psiquiàtrica. El seu retorn a casa, i el retrobament amb les seves germanes, desencadena una trobada carregada de tensions latents, secrets i frustracions acumulades. L’escenari d’aquest retrobament, un sopar que havia de celebrar l’alta mèdica, es converteix ràpidament en un camp de batalla emocional on afloren addiccions, fracassos i silencis incòmodes. La irrupció de l’Oltra, una amiga excèntrica escapada de la clínica, accentua encara més el to hilarant de la vetllada.

Avui no ploraré vol ser una reflexió sobre la necessitat de rebel·lar-se contra allò que fa mal, una reivindicació del trencament amb les dinàmiques familiars asfixiants. Fidel a alguns dels trets característics de T de Teatre, com el treball coral i una certa quotidianitat en els diàlegs, el muntatge opta aquesta vegada per allunyar-se del vessant més esmolat i còmic que ha definit sempre la companyia i aquesta decisió juga en contra de la funció. L’obra no acaba de trobar el seu to: no és prou còmica per arrencar el riure ni prou dramàtica per sacsejar emocionalment l’espectador. El resultat és una sensació de desorientació que es manté al llarg de la representació, amb un argument que avança amb dificultat i i amb manca de consistència.

Els diàlegs, sovint previsibles, no aconsegueixen aportar segurament el dinamisme ni l’enginy on haguessin pogut arribar, i el ritme escènic se’n ressent. La tensió dramàtica sembla estancar-se fins a un desenllaç precipitat, que es resol a base d'uns personatges molt enfadats que criden, potser perquè busquen compensar la manca de progressió narrativa.

Malgrat la solvència interpretativa del repartiment, que defensa amb professionalitat uns personatges que demanaven més gruix, Avui no ploraré deixa una sensació d’una oportunitat desaprofitada. Li manca divertiment i una estructura dramàtica més sòlida que permeti que el conflicte respiri i evolucioni.

En resum, la nova proposta de T de Teatre apunta cap a un terreny interessant, però no acaba de fer el pas per consolidar-lo. Entre la comèdia i el drama, l’obra queda suspesa en una indefinició que allunya l’espectador d’una representació plenament satisfactòria.