La companyia mallorquina Baal, amb el recolzament del Teatre Principal de Palma, protagonitza l'espectacle
MiraMiró és l’espectacle que l’Auditori Municipal Miquel Pont acull aquest diumenge, a les 12 hores, amb el guiatge del Teatre Principal de Palma i la companyia Baal. La proposta és de dansa i s’acompanya d’animació de vídeo, unes projeccions creades per Adri Bonsai, que va ser guanyadora del Goya 2018 pel curtmetratge Woody & Woody.
El muntatge, ideat per Gaspar Morey i Catalina Carrasco de Baal, i que compta amb el suport econòmic i logístic del Teatre Principal de Palma, “té com a punt de partida l’obra de Joan Miró, fill predilecte de l’illa”, diu Morey. A Mallorca, hi ha l’Associació Miró i l’equip va demanar permís per tirar endavant l’espectacle a partir de les obres. “La feina va ser triar, de tota la immensa obra que té Miró, 5 obres seves”.
Amb un bon equip de gent, format per la coreògrafa i directora artística Catalina Carrasco, Aina Pascual a la creació i interpretació, etc., van donar forma a aquest viatge.
El llenguatge és dansat, “no teatral, ni lineal, ni narratiu”. No hi ha text, només un moment puntual de veu, però és irrellevant. Conté un fort component de fantasia, “i no es dona res mastegat, però sí que té moltes coses per veure, els nens s’hi enganxen”, afegeix Morey. I no només els nens, sinó que també agradarà als adults.
MiraMiró es va estrenar l’any 2017 i ja ha fet més de 100 representacions. Mai ha deixat de funcionar perquè és molt visual. Poder col·laborar amb el Teatre Principal de Palma “ens ha permès poder disposar de grans espais per assajar, necessaris per a la nostra disciplina, que és la dansa”. També compta amb una banda sonora, una música creada expressament per Kiko Barrenengoa, ideal per als petits. Els ballarins actuen sincronitzats amb la videoprojecció de Bonsai, que tenen tota l’estona de fons. Com que l’obra del pintor Joan Miró és molt inspiradora, ha estat fàcil encaixar-ho tot.
Baal va néixer entre el 2012 i 2014, amb la Catalina i el Gaspar al capdavant. Per als seus projectes, compten amb altres artistes i col·laboradors. Sovint tenen públic amb discapacitat psíquica “i la màgia que et dona és brutal”. També són molt activistes amb qüestions com el col·lectiu LGTBIQ+. De fet, l’espectacle anterior, Crotch, utilitza nous llenguatges escènics com la dansa, el teatre i la performance per reflexionar sobre la identitat de gènere.
Amb el primer muntatge, Travelling to nowhere va rebre el premi a Millor Espectacle de Recerca Teatral CENIT 2014. Ja tenen en marxa el projecte Ginoide, amb un robot d’aspecte femení, dissenyada principalment per a l’ús sexual. Nana es crea segons els cànons estereotipats de cosificació de la dona, imperants a la nostra societat neoliberal, en què el consum marca les regles que els nostres cossos, reals o no, deuen complir.
