Deures d'estiu als Jardins del Palau Tolrà

Les sabates amb tacons han entrat a l’imaginari col·lectiu com un dels símbols universals de la sensualitat. A dalt de l’escenari, que els vuit artistes, tant homes com dones, calcin aquest fetitxe, és com a mínim una declaració d’intencions. També ho és el nom de l’espectacle, Eròtic Giust. A més, emmarcat en les Nits d’Estiu, va aterrar en un escenari indubtablement romàntic, uns Jardins del Palau Tolrà embolcallats per la foscor creixent del capvespre.

Eròtic Giust és un espectacle amb molt caràcter, d’una personalitat única, que incorpora prosa i poemes de temàtica eròtica. El nom de l'obra, ideada per Marcel Casellas, fa referència al giusto-sil·làbic, un sistema rítimic arriscat que caracteritza les cançons. Els textos, que són introduïts mentre la música es fa amb el timó de l’obra artística, es presenten davant del públic, cantats o recitats, i ressegueixen escenes quotidianes amb glopades d’irrefrenable passió. 

Cinturó, fora. El primer botó de la camisa, descordat. I el segon, també. L’americana surt disparada. Miguel Gómez, mentre interpreta una de les cançons, provoca que a una àvia se li escapi una rialla nerviosa per sota el nas. Després de la seva aparició a l’escenari en mode diva, una vegada la música ja ha arrencat, fent-se esperar, no només injecta veu, sinó també carisma a Eròtic Giust.

L’artista va acompanyat d’una cuirassa musical que aporta el caràcter xiroi que necessita l’espectacle: Quim Boix (flabiol, tamborí i gralla), Magalí Sala (violí), Ivó Jordà (gralla i tarota), Marçal Ramon (acordió diatònic), Francina Mercadal (trombó), Iu Boixader (contrabaix) i Pere Olivé (percussió). Però, indubtablement, l’ànima d’Eròtic Giust està composta pels poetes i lletristes que hi ha darrere dels textos, com Jaume Ayats, Miquel Desclot, Pep Albanell, Jaume Arnella i Assumpta Margenat.

A les cançons i als poemes, el desig i el deler s’alternen. Les lletres, tot i l’explicitat, no transgredeixen l’elegància de ser un espectacle per a no escandalitzar a ningú. Tanmateix, l’erotisme de la poesia fa voleiar la imaginació i, de seguida, pots començar a pescar imatges i desitjos que suraven, imperceptibles, pel cap. Entre els Jardins del Palau Tolrà, hi havia qui, de tant concentrat, semblava que parava les orelles i retenia deures d'estiu per fer a la nit.