La directora de cinema Anna Maria Bofarull es va posar en contacte ja fa temps amb l'actriu castellarenca Montse Germán "i em va proposar un paper protagonista a la seva primera pel·lícula de ficció", Sonata per a violoncel. La Júlia és una viloncelista que viu per la música, aïllada del món. Té la vida social i familiar molt abandonada. Un dia li diagnostiquen una greu malaltia que l'obliga a aturar-se.
Germán va fer una primera lectura del guió i de seguida va veure clar que acceptaria el paper: "Era un repte perquè al personatge li passen coses per dintre". A més, s'hi afegia un requisit, "jo havia d'aprendre a tocar el violoncel, això era seductor", unes nocions bàsiques que confegissin credibilitat al personatge de Júlia. "Vaig fer classes de cello durant 6 mesos amb l'Anna mora, violoncelista i esposa de Lluís Claret, també un gran cellista", explica Germán. Com que el violoncel és un instrument que demana corporalitat, es toca fent servir tot el cos, "a l'Anna li permetia explicar com es pateix la fibromiàlgia" sense fer servir massa diàlegs. "És una pel·lícula amb molts silencis i amb molta música clàssica", comenta Germán.
Germán es va adonar que "la fibromiàlgia és una malaltia molt desconeguda i poc identificada com a tal, al voltant nostre hi ha gent que la pateix i no ho sabem". L'actriu es va interessar per saber on comencen els dolors, va deixar-se assessorar per l'Associació Catalana d'Afectats per la Fibromiàlgia i, sobretot, es va capbussar al guió de Bofarull que coneix la malaltia "perquè la mare de l'Anna pateix fibromiàlgia des de ben petita, per això que l'Anna en va voler fer una pel·lícula, per parlar-ne a través del llenguatge que ella domina, el cinema", aclareix Germán.
Sonata per a violoncel és un llargmetratge amb una protagonista clara, que s'acompanya d'altres personatges interpretats per Juanjo Puigcorbé, Marina Salas, Jan Cornet, "tot i que la Júlia és la que aguanta aquesta pel·lícula", confessa Germán.
Els escenaris són molt importants: "No m'equivoco si dic que hi ha prop de 30 localitzacions, entre els quals Espot, carrers de Barcelona, Tarragona, Reus, Berlin, casa meva, la platja, diversos auditoris", etc. "La pel·lícula ens fa reflexionar sobre la importància de connectar amb un mateix i amb el món des d'un lloc sa". A la pel·lícula de Bofarull, la malaltia obliga a Júlia a replantejar-se el seu jo. "El final queda obert".
