Els Catarres: “Fem un repàs de totes les nostres cançons...

Els Catarres actuen a la Festa Major de Castellar aquest dissabte, a les 21 h, a la plaça de la Fàbrica Nova.

· Èric, què us agradaria que s’endugués el públic després del concert a Castellar?
És una gira de segon any de Paracaigudistes, que és el de “sense drama”. La cançó “Diumenge sense drama” no parla directament de la Festa Major però sí que té molt aquest esperit d’aquest diumenge de Festa Major, en què has passat unes nits molt boges i llavors arriba aquest diumenge de recolliment i de mirar enrere el que has viscut, amb qui ho has viscut i de la manera que ho has viscut. I la gira es basa en aquest esperit. Estem fent un repàs de totes les nostres cançons per fer ballar i cantar la gent des del principi fins al final. És un concert que sempre acaba amunt, que genera més i més, i que acaba amb una explosió final divertida. I, a més a més, hi ha una sorpresa al mig.

· ‘Paracaigudistes’ parla de fer el salt, d’assumir aquests riscos, de viure canvis. Quin ha estat el salt més important que heu fet com a grup en aquests anys?
Jo crec que el canvi més gran va ser al principi de tot, que vam decidir deixar les feines. Va ser molt boig. Amb perspectiva, ara mateix no sé si ho faria perquè no va ser fàcil. Vam deixar les feines i fèiem concerts en què tampoc cobràvem gaire diners, era una mica precari. Però vam pensar que si no ho fèiem al 100%, no ho podríem fer. Aquell va ser el salt més gran que vam fer a la piscina. La gent es pensava que tenint una cançó que sonava a la ràdio ja podies viure d’això. Res més lluny de la realitat. Aquell primer any va ser molt dur econòmicament. I el fet que continuéssim, que féssim un segon disc i tal, també és una mica un miracle. A partir d’aquest segon disc ja vam començar a viure. Sí que es pot viure d’això i sí que podem tenir una vida, però la insistència i el salt de fe que hi va haver al principi jo crec que és homèric, la veritat.

· I ara mireu enrere, després de 15 anys de trajectòria. Què ha canviat en la vostra manera de viure els concerts?
Jo et diria que ens fa més il·lusió, però és una il·lusió diferent. Ho encarem des d’un gaudi més serè i més profund. Al començament et fa molta il·lusió que et vingui a veure gent, és una cosa a la qual ara estem acostumats. En aquell moment era inaudit, sortia d’una forma molt més efervescent, més boja. Cada dia era una festa. I ara ho veig d’una manera molt més tranquil·la i ho gaudeixo molt més. Cada concert l’intentem gaudir moltíssim. Veiem els petits detalls que són diferents d’un poble a l’altre, intentem assaborir-ho molt més.
I crec, sobretot, en la serenitat de 15 anys de carrera, i que ens hem fet més grans, ho intentem veure d’una altra manera.

· Les vostres cançons acostumen a transmetre optimisme, però també parlen de la fragilitat, dels dubtes, de les relacions humanes. Busqueu aquesta autenticitat?
Suposo que depèn del context del concert. N’hi ha que són més de festa i que són simplement anar a passar-ho bé. Hi ha altres grups que et proposen experiències més profundes, en el sentit que te les emportes a casa o que t’acompanyen en moments de felicitat, però també moments de dubte o de tristesa. Nosaltres intentem ser una mica de tot. La nostra experiència a escala de concert és molt energètica, dona optimisme, intentem portar un equilibri i intentar mirar la vida a través d’aquest prisma de l’optimisme i de la positivitat.

· Una Festa Major és un lloc ideal per unir diferents generacions, i d’això Els Catarres en sabeu molt.
Sí, això és molt curiós. En alguns concerts veig nens petits, de sobte, nens que tenen 6, 7, 8 anys, cantant les cançons que quan ells van néixer feia 5 o 6 anys que havíem escrit. Em sembla bastant extraordinari que estiguin cantant aquestes cançons, i això diu molt dels pares, que han portat música en català a casa. I això em fa feliç de cara al futur, perquè sí que és veritat que quan nosaltres anem a tocar a les places de Catalunya, depèn de l’horari que fem, hi ha famílies, pares, els avis, el jovent del poble, un microcosmos de la societat.

· Com porteu l’estiu de concerts? Em sembla que teniu feineta, oi?
Hem fet molts concerts, i els que ens queden, i mira que el setembre normalment és un mes que va de baixada. La veritat és que estem molt contents que sigui així, perquè, ostres, el fet que a cada poble que anem, a cada ciutat, vingui tanta gent a veure’ns cantar, després de més de 15 anys de carrera, que ja ens ha vist tothom 300 vegades... I segueixen venint. No tinc res més que paraules d’agraïment per a tothom.

· Coneixeu Castellar del Vallès? Què espereu trobar-hi quan vingueu aquí?
T’he de dir que no el coneixem personalment. Tot i que el Vallès és una de les zones de Catalunya –els que fem concerts ho sabem– on la gent ho viu més, o expressa més emoció als directes, s’expressa i et retorna tot allò que hi poses. I això és molt guai.
Sempre que toquem al Vallès és com garantir que ens ho passarem molt bé. Ens fa encomanar una alegria marca de la casa.

· Si haguéssiu de definir el moment que viuen ara mateix Els Catarres, quin seria?
No sé quin moment vivim exactament perquè aquestes coses sempre es veuen a posteriori. És al cap d’uns anys que reflexiones i penses que aquella era l’època frenètica i que aquesta ens calmarà. Jo crec que ara Els Catarres estem en un moment molt tranquil, molt maco, en què hem aconseguit un equip de persones que treballen superbé, que la vivim com una família, perquè és una família triada. Passem moltes hores tots junts, i tant els músics com l’equip tècnic ens avenim molt entre els companys. És molt bonic, ens ho passem molt bé, ens divertim molt. És una feina, sí, però quan anem a treballar ja ho sentim, que anirà bé. Estem en un moment de serenor i molt divertit.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara

Els Catarres: “Fem un repàs de totes les nostres cançons per fer ballar i cantar”