L'Alcavot Espai Cultural va oferir aquest espectacle el cap de setmana, a més d'una proposta de relats, el divendres
El passat 12 de gener, L’Alcavot Espai Cultural va oferir un espectacle titulat ‘Quartet Microrelatista’, a càrrec de Pere Herrero, Beatriz Díaz, Ariadna Herrero i Miguelángel Flores.
L’acte es va convertir en una gran festa literària, ja que el conjunt d’escriptors i escriptores van desplegar una fantàstica bateria de petites joies literàries que van embadalir el públic.
Amb una presentació austera , un rere l’altre, mantenint una successió ordenada fins al final, van anar llegint microrelats propis enginyosos, divertits i reflexius.
El públic, que va omplir la sala de L’Alcavot, es va mantenir molt atent, amb l’aprovació total, ja que tots dos autors i dues autores van oferint els seus textos contrastant la seva particular manera de conrear aquest gènere de literatura breu.
Quatre veus parlant de l’amor, el desamor, la guerra, la maternitat, el feminisme, etc, quatre estils damunt de l’escenari en una vetllada farcida d’històries mínimes, que tenen en comú la passió per la paraula. La literatura és una peça important de la programació a L’Alcavot i, dies com aquest, demostren que hi ha públic per a repetir-ho.
D’altra banda, els dies 14 i 15 de gener, es va programar ‘Cartes a Mahalta’, amb Bruna Feliciano i Josep Maria Roviralta. Aquesta proposta teatral, a cavall entre la lectura dramatitzada i el teatre convencional, treu a la llum les cartes que es van escriure Mercè Figueres i Màrius Torres, dos amants literaris, al sanatori de Puig d’Olena entre 1936 i 1942.
Els actors van presentar una proposta trencadora, situant l’acció al mig del públic que gaudia de la proposta, a banda i banda. Això va permetre als assistents sentir-se molt més a prop dels personatges, immersos en un intercanvi dialèctic.
A la sessió del diumenge, es van exhaurir les entrades. Aquest fet obre la possibilitat que, en un futur proper, hi hagi una reposició de l’obra, segons apunten els organitzadors.
Roviralta i Feliciano van fer una interpretació intimista que convidava a la reflexió. La posada minimalista de l’escena va ajudar a la concentració dels intèrprets i la potència i sensibilitat dels textos i la bona actuació dels protagonistes van arribar al públic.
