El batec de la cultura popular de Castellar

Ràdio Castellar - L’Actual  va programar un debat sobre la cultura popular a l’Auditori Municipal, dimarts passat, a les portes del 44è Aplec de Castellar Vell. La xerrada, moderada per la periodista de L’Actual Marina Antúnez, va comptar amb la presència de quatre representants d’algunes de les entitats més significatives de Castellar del Vallès. En concret, amb Antoni Castillo, president del Ball de Bastons; Meritxell Tantinyà, balladora del Ball de Gitanes; Just Cidoncha, president dels Castellers de Castellar, i Alba Cardona, membre de junta de l’Esbart Teatral de Castellar.

El debat va desenvolupar-se al voltant de sis grans blocs: La participació de les entitats en les festes; la relació de les entitats amb les institucions, els joves i la paritat a les entitats, la formació interna i pel poble, la incursió al món digital, i el futur.

Sobre la participació que algunes entitats duen a terme en actes festius oberts a la ciutadania, com l’Aplec de Castellar Vell que celebra diumenge 19 de maig, el representant del Ball de Bastons, Antoni Castillo, va comentar que l’Aplec permet “que la cultura popular dins aquests actes es doni a conèixer”. 

Tantinyà, del Ball de Gitanes, va recordar que l’Aplec la fa retornar a la infantes. “Era un d’aquests moments que encetava la primavera, significava trobar-se fora de l’escola amb els pares i els amics, i veies totes les entitats que s’aplegaven i condensaven tastets d’un dia molt especial”.

Per la seva banda, Cardona va apuntar que falta recuperar l’essència, que ha quedat trencada els últims anys per la pandèmia, “les entitats són les que donen sentit a l’Aplec”. Cidoncha, dels Capgirats, reconeixia que és un goig “arribar allà a i trobar-nos fa molt caliu”.

Castillo va apuntar que el Ball de Bastons “té el seu propi estil, coreografia i tarannà, no és còpia de cap altre”. El mateix passa amb el Ball de Gitanes, que és genuí dels Vallesos. “Barreja balls tradicionals d’Europa de l’Est, d’Aragó, de Madrid, amb els nostres punts de ball”.

Sobre la paritat homes i dones, i la participació dels joves, al debat va quedar palès que a les entitats balladores hi ha més presència de dones, mentre que als Castellers de Castellar i Esbart hi ha més peritat. “A mi el que m’agrada és que hi hagi transversalitat”, deia Tantinyà, que afegia que “al Ball de Gitanes tenim la sort que la colla de solters, de joves, és les més nombrosa, mentre que de petits anem més curts”. Castillo destacava que ballar bastons “és com anar amb bicicleta, dominant els passos bàsics no hi ha perill”.  Pel què fa a l’ETC, que actualment compta amb les seccions de Gegants, Diables, on hi ha també el grup infantil Les Espurnes, els Tucantam Drums i el grup de Teatre, “som una entitat força transversal, i als Tucantam drums hi ha força gent jove, tot i que a l’entitat hi ha un espai d’edat que costa d’omplir, de gent que era jove i ara ja té fills”. 

Les entitats presents al debat van valorar positivament el recolzament de les institucions, en concret, que l’Ajuntament estigui al costat de les entitats, però es va coincidir que “falten espais que donin marge als grups de cultura popular a poder desenvolupar-se d’una manera molt més efectiva”, apuntava Cardona. Els Capgirats, tot i disposen de l’Espai Tolrà per als assajos, adequat amb una xarxa de més de 1.000 kg, comparteixen espai amb el voleibol i amb altres entitats. El Ball de Gitanes assaja a la Sala Blava i el Ball de Bastons també ho fa ara a l’Espai Tolrà. Els Tucantandrums de l’ETC actualment s’han de trobar per assajar al polígon. “S’ha donat prioritat al tema esportiu i es fa difícil combinar les dues coses”. En aquest sentit, Cardona apuntava que “s’ha de tenir present la casuística de cada entitat i si es vol que la cultura popular segueixi s’ha de sentir recolzada”.

Moment de la gravació del Debat de cultura popular de Ràdio Castellar. || ÀNGEL LLOR

Alba Cardona (ETC) i Antoni Castillo (Ball de Bastons) durant el debat de Ràdio Castellar. || A. LLOR

El món digital i les entitats

La difusió de les activitats de cultura popular a través de les xarxes socials i al món digital s’ha fet cada cop més necessària i habitual. En aquest sentit, Cidoncha va dir que  “estem molt contents perquè tenim un equip jove amb aquest tema, portem les xarxes bastant bé”. Tantinyà apuntava, però, del perill de la “digitalització forçada, que no tot ha de ser que quxedi perfecte i amb un ‘feed bonic’, no tots els esforços han de ser per un vídeo sinó perquè la gent faci colla i gaudeixi”.

El Ball de Bastons reconeix que la incursió al món digital encara és una assignatura pendent i l’ETC constatava “que en l’últim any hem millorat força, ara totes les seccions tenen el seu propi Instagram, relacionat amb el general, i ho portem bastant al dia”.

Sobre el futur de la cultura popular es respira optimisme, amb el recolzament del públic. “Malaguanyat el dia que no en tinguem”, deia Cidoncha. Cardona creu que “la cultura és i serà, potser no de la mateixa manera però si nosaltres fem una bona transmissió del que sentim a les generacions futures, la cultura popular seguirà”.

Tantinyà va declarar que les entitats “ens movem entre l’evolució i progrés, i l’autenticitat i mantenir les arrels, és una línia molt fina que no ens ha de fer perdre l’essència”.