maxresdefault_617x412
La historiadora Mireia Capdevila mostra una de les peces exposades al Museu Nacional d’Art de Catalunya, que ella comissaria. ||MNAC
22/09/2021 Cultura
L’art que es va salvaguardar durant la guerra

La castellarenca Mireia Capdevila i Francesc Vilanova són els comissaris de la mostra expositiva de contingut històric

Marina Antúnez

Museu en perill! Salvaguarda i endreça de l’art català durant la guerra civil  és el títol de l'exposició que es pot visitar al Museu Nacional d’Art de Catalunya i que comissarien la historiadora castellarenca Mireia Capdevila Candell i Francesc Vilanova Vila-Abadal. "És el fruit d'un projecte de recerca i investigació", diu Capdevila, que ha fusionat quatre institucions: MNAC, Fundació Carles Pi i Sunyer, Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i Memorial Democràtic.

 

La voluntat de l'exposició és la d'explicar al gran públic què va passar amb el patrimoni d'art català durant la Guerra Civil. La mostra fa un recorregut cronològic que parteix de la creació del museu, l'any 1934, que aleshores es va dir Museu d'Art de Catalunya, i segueix amb els desplaçaments que es van fer per salvaguardar aquest patrimoni artístic. "És un episodi de país, molt poc conegut, de la cultura catalana en uns moments de crisi absoluta", apunta Capdevila. En aquest sentit, es vol posar l'accent en la primera política de salvaguarda del patrimoni encapçalada pels responsables de la Generalitat republicana. 

 

El fundador Joaquim Folch i Torres va ser qui, l'any 1934, va crear el museu, institució que es va convertir en el primer dipòsit de salvaguarda, l'estiu del 1936. "Amb l'esclat revolucionari tot salta pels aires i a corre cuita cal salvar aquest art que és un patrimoni d'alt valor cultural", afegeix la historiadora. L'evolució cronològica d'aquests desplaçaments - itineraris està condicionada pel front de la guerra. L'estiu de 1936, amb els primers incidents de la crema d'esglésies, "es veu clarament que cal actuar". El servei de patrimoni artístic, en el sí de la Generalitat, es posa en marxa, en un procés de salvament. Quan Barcelona deixa de ser una zona segura, les obres es traslladen, cada cop més al nord. "En aquest segon itinerari, l'església de Sant Esteve d'Olot es converteix en el dipòsit més important d'obres d'art". Més tard, les obres passen a la Jonquera i, en última instància, a territori francès. 

 

Els desplaçaments es fan en camions, "sota cap condició de conservació artística com avui coneixem", però s'aconsegueix salvar obra pública i també col·leccions privades. El gruix d'aquestes obres ha aconseguit retornar al lloc d'origen. "Folch i Torres parlava d'un milió d'obres d'art", afegeix Capdevila, tot i que es fa difícil certificar la xifra amb les dades que es tenen del 1937. Les obres d'art inclouen pintures, escultures, ceràmica, broderies, numismàtica, vidrieres, etc. Són de tipologia diversa i també de cronologia molt extensa, des del romànic i gòtic fins a objectes ibers, asiàtics i contemporanis (coetanis a l'època). "El material fotogràfic ens dona constància de com es van fer aquells trasllats"

 

Paral·lelament a l'exposició - que inclou no només les obres d'art sinó també material primari com cartes, documents que acrediten els desplaçaments, cartografia, cartellisme, etc - també s'han programat diverses activitats paral·leles. En aquest sentit, l'exposició s'emmarca a la programació 'Guerra i ciutat' i s'han pensat visites en línia, una jornada acadèmica oberta el dia 14 d'octubre i un seminari al febrer "per explicar què va passar, no només a Barcelona, sinó a cada comarca", diu Capdevila. 


 L'exposició es podrà veure al MNAC fins al 27 de febrer de 2022. 

 

Arribada de les obres d'art romànic a París (1937). || Arxiu Nacional de Catalunya

Arribada de les obres d'art romànic a Paris, 1937 || Foto: Arxiu Nacional de Catalunya

Comparteix
M'agrada
Comentaris