Una altra manera de llegir Venècia

Hi ha ciutats que es visiten i n’hi ha que s’acaben habitant, encara que sigui a estones. Per a Joan Vilardebò, Venècia pertany a aquesta segona categoria.

Després d’una dotzena llarga de viatges i d’haver-hi passat, en total, prop de cinc mesos, l’autor acaba de publicar Venècies meves. Coses, persones i passejades (Tushita Edicions), el seu setè llibre de viatges. Aquest cop, ens convida a mirar la ciutat italiana des d’una perspectiva íntima i allunyada dels circuits més convencionals.

Lluny de plantejar una guia turística, Vilardebò proposa una obra literària que neix de la necessitat d’entendre per què Venècia exerceix sobre ell una atracció tan persistent. “Cada vegada que sentia la crida de tornar-hi pensava que havia d’entendre què era el que m’atreia tant”, diu l’autor.

D’aquesta reflexió en sorgeix un llibre que, tal com indica el subtítol, parla de coses, persones i passejades, però sobretot, d’una manera de viure la ciutat.

Vilardebò reivindica una Venècia que sovint queda amagada darrere la postal. “Intento entendre aquella Venècia que no es veu, la que defuig dels grans edificis monumentals”.

En aquest sentit, en comptes de posar el focus en els monuments més coneguts, l’autor ens convida a descobrir els carrers tranquils, la roba estesa als balcons, la botiga que fa pasta fresca, les petites botigues de barri o els gestos quotidians dels venecians. “És la Venècia de peu de carrer que es visita de forma gratuïta; no has de passar per taquilla per conèixer-la”.

Per a Vilardebò, una de les grans lliçons que ofereix la ciutat és aprendre a aturar-se. “Badar és de les coses que Venècia m’ha ensenyat més i aleshores hi pots trobar coses que ni sabies que buscaves”.

L’obra també parla dels reptes que afronta la ciutat ara i de cara al futur, especialment per la pressió turística. Tot i reconèixer que Venècia continua sent “una ciutat única a l’univers”, l’autor admet que la massificació condiciona profundament la vida quotidiana dels seus habitants. “Els humans ens hi sentim molt bé. La pega és que n’atrau tants que acabem complicant la vida tant als qui hi viuen com a nosaltres mateixos”.

Com fa habitualment Vilardebò als seus llibres, si la primera part és més literària i la que bada, com diu ell, la segona meitat del llibre recull diverses passejades per la ciutat, amb recomanacions de racons, restaurants i itineraris, però sempre amb la voluntat d’anar més enllà de la simple orientació pràctica. “No és una guia de viatge únicament, és un llibre per llegir-lo”. Intencionadament, no ha volgut incloure recomanacions d’allotjaments perquè Venècia, en aquest moment, és un lloc on el preu d’una habitació fluctua molt i on sovint s’esgota de seguida. “Dependrà de l’època de l’any en què hi anem, de l’antelació amb la que fem la reserva, etc”.

En definitiva, però, en aquest nou llibre Vilardebò no pretén explicar què és Venècia, sinó ajudar cada lector a construir-hi el seu propi vincle. “He fet una guia que et pugui ajudar a descobrir la teva Venècia”.

El desig de l’autor és senzill, que qui s’endinsi en el volum Venècies meves pugui aprofundir una mica en el coneixement de Venècia i entendre millor les sensacions que desperta aquesta ciutat irrepetible.

L’epíleg és un bon resum del llibre: “Per a tothom qui la coneix i l’estima, i molt especialment, per a qui la desconeix”.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara