Nascut a Barcelona, va anar a classes de guitarra a Santa Perpètua i ara, des de fa uns mesos, viu i assaja a Castellar del Vallès. Aquest 2020 ha publicat el disc ‘Evil hunts me’
· A què et dediques?
Sóc músic, amb tot el que això comporta. Toco, composo, faig classes, de tot. Toco la guitarra i també cantant. Sobretot, toco música afroamericana, on he trobat el meu espai per poder expressar-me.
· Quan t'hi vas iniciar, en la música?
Des dels 16 o 17 anys, que vaig començar a tocar la guitarra elèctrica. A poc a poc em vaig anar ficant en allò que m’agradava. També el pop, com Radiohead, Pink Floyd, etc. Tinc una dualitat, però és que al final tot és el mateix perquè tot té una música d’arrel, que és el blues.
· Per què la guitarra elèctrica?
Doncs no ho sé ben bé, em va atraure. el so. Potser també influit pels discos que el meu pare escoltava de jove, i que de rebot escoltava jo també, de Jimmy Hendrix, per exemple.
· Vas començar sol?
Sí, en solitari i de forma autodidacta, a casa meva. Després ja vaig començar a anar a classes a Santa Perpètua amb el Pepe Gómez, que era bastant bo en aquest estil. I també he passat pel Taller de músics. Cantar sí que és de forma autodidacta. No sóc cantant professional però com que sóc compositor penso que no hi haurà ningú que canti millor les teves cançons que tu mateix.
· Saps escriure música?
Sí, porto molts anys estudiant música. He fet també musicologia a la UAB. Però he volgut desenvolupar més la part creativa, no tant la racional. Saber llegir músia és una eina molt útil però crec en la música sense haver-la d’escriure, perquè és allà, en el nostre imaginari. Escric cançons en castellà i anglès. Vaig treure un disc el gener d’aquest any i gairebé tot és en anglès. Ara n’estic preparant unes en català.
· Com es diu el disc?
Es diu ‘Evil hunts me’ i el vaig començar a escriure quan vaig estar a Toronto, on vaig viure dos anys. La meva idea era fer-lo en anglès perquè hi estava molt ficat, allà. Però crec que si tu vols treure la teva essència has de fer -ho en l’idioma que penses.
· De què parla el disc?
Parla d’una part molt humana, que és compartida. Tothom vol fer el que és correcte però sempre hi ha alguna cosa que ho impedeix. La frontera entre el que és correcte i el que no ho és. Tenia ganes de plasmar-ho en un concepte sonor.
· Quin estil té el disc?
Una barreja de tot, des del blues del Mississipi fins al pop fosc. L’he gravat amb guitarres acústiques, harmòniques, algun violí, és a dir, notes discordants al blues més ortodoxe. A mi és el que m’agrada també, perquè ja està tot inventat. El disc es pot trobar físicament a Castellar, al 7 Stars. També es pot escoltar a Spotify i es pot contactar amb mi i l’envio.
· Fas concerts?
Sí, en faig. Ara mateix no els porto de cap manera perquè no es pot. Però sóc més aviat un músic d’estudi, m’agrada cuinar a foc lent. Estar a l’estudi, provar, gravar, tornar a gravar, etc. Amb la pandèmia, al principi, vaig ser molt productiu, van sortir un parell de cançons, però tampoc ha estat una etapa gaire diferent. Les millors cançons surten en un minut.
· La teva música ha evolucionat?
Sí, jo vaig començar a tocar la guitarra i el meu objectiu era arribar a tocar-la bé. Però vas estudiant, estudiant, i vas escollint el teu camí. Va arribar un moment que tenia una necessitat de composar. I mires a veure quin tipus de cançons surten. Aquí va sortir la meva part més eclèctica. La meva és una música sense etiquetes.
