La premiada proposta teatral A.K.A. va fer trontollar emocionalment els alumnes en més d'un moment
A.K.A. (Also Known As) és una producció de Flyhard Produccions / Sala Flyhard. Es va presentar divendres a la Sala de Petit Format de l'Ateneu en doble sessió, una al matí i per a joves de Castellar, i l'altra al vespre, oberta a tothom, amb les entrades exhaurides. A la sessió del matí, hi van assistir alumnes de 3r d'ESO de FEDAC Castellar, 4rt d'ESO d'El Casal, i 1r i 2n de Batxillerat de l'INS Puig de la Creu. En sortir de l'espectacle, hi va haver aplaudiments sonats i un comú denominador: "Espectacular", van dir els joves.
L'obra està protagonitzada per un sol actor, l'Albert Salazar, un jove professional de vint-i-pocs anys que ara puja a l'escenari per donar forma al Carlos, un noi de 20 anys que ens explicarà la seva història des que en tenia 15, i que ens farà viure intensament tot el que la societat li ha ofert i tret, tot el que ha hagut de traspassar pel fet de ser adoptat i de pell fosca. L'obra posa sobre la taula temes tant actuals com la xenofòbia, l'adopció, la sexualitat, l'amistat... temes que els joves ràpidament identifiquen i que ens identifiquen a tots. "M'ha agradat molt, i tracta temes molt actuals que ens toquen als joves", deia un alumne que va assistir a la representació.
A més de tractar qüestions tan properes als adolescents, el muntatge - dirigit per Montse Rodríguez - és original també per la posada en escena. Un sol actor i el públic que es mira l'espectacle des del mateix escenari. Abans de començar l'obra, el públic ja ho veu, que no tot passarà com acostuma a passar en una obra, que el públic seu, que s'apaguen els llums i que comença l'espectacle. I és que quan comencen a entrar, primer els professors, es troben el mateix actor que els rep i els convida a seure a les butaques. Això fa bona pinta... el que vindrà a continuació, encara més.
Albert Salazar, el primer, seguit de la directora d' A.K.A. i alguns professors que acompanyen els joves alumnes. || M. ANTÚNEZ
L'obra està pensada per ser vista des de tres costats, amb cadires ben bé a tocar de l'actor, a banda i banda. "Hi ha hagut molta connexió amb el públic de l'escenari, i veure com un sol actor pot interpretar, tenint-nos tan a prop", deia una altra alumna. I una tercera afegia que "l'actor transmetia moltes sensacions i sentiments". I tots els joves coincidien en subratllar que ha de ser molt difícil per un sol actor fer-ho tot sol, en forma de monòleg, interpretar tants personatges. De fet, d'entre el públic, l'actor assenyala personatges concrets, com l'amic Martí, el pare, la mare, la profe de mates, la Clàudia,.. Interpel·la el públic i el fa partícip del que li està passant. En més d'un moment, el públic trontolla emocionalment amb el protagonista, i identifica el patiment en primera persona.
Una part del públic seia al mateix escenari on l'actor va actuar. || M. ANTÚNEZ
És indiscutible que el text que proposa Daniel J. Meyer està pensat i repensat, i que és complexe per tot el que vol dir i diu. A.K.A. ens convida a reflexionar sobre les relacions entre persones nascudes en llocs diferents i com això, sumant-hi la pressió de l’entorn familiar i social, pot afectar a les seves vides. Un cop més, l'art se'ns mostra com a necessari i útil, també, per abordar qüestions morals que ens faran avançar - o no - com a societat.
També és indiscutible que l'actor Albert Salazar - Carlos, en el paper del personatge - broda el text i en sap treure tot el suc. D'ell, el públic beu totes les seves pors, les seves il·lusions, les seves inquietuds, les seves frustracions... Se sent en pròpia pell com s'hagués pogut sentir el protagonista. Segurament, i per sort, sense haver viscut tot el que li passa al Carlos però empatitzant amb el que li passa. I tenint ben present que podria molt ben ser el que li podria passar a un company de classe, a un amic d'infantesa, a un membre de la família, a qualsevol de nosaltres, si les circumstàncies no anessin cap a on tenim pensat. No és estrany, i ens fa feliços, que l'actor hagi rebut el premi Max a millor actor protagonista, merescudíssim.
El Carlos és adoptat, i a més, té la pell fosca. És un noi de 15 anys com qualsevol dels que en aquesta funció matinal hi ha de públic. Però és un jove que veu com la societat el rebutja. Cerca la seva identitat, vol reafirmar les seves arrels "sóc d'aquí, em sento d'aquesta terra"", diu el personatge. Però la societat és tossuda i té por d'avançar cap a segons quina igualtat. A.K.A. també té un gir inesperat. Que no tenim cap intenció de desvetllar. Una espurna, - un sola opinió que qüestioni la bondat - pot fer trontollar la resta. I quan es tracta de posicionar-se èticament, qui és capaç de tirar la primera pedra. Al capdavall, les mentides també poden ferir de mort fins al cor que més batega.
