Membres de la Colla de Sabadell (a l’esquerra, Joan Oliver) a punt per pujar al campament de la font del Saüc. || CEDIDA
Membres de la Colla de Sabadell (a l’esquerra, Joan Oliver) a punt per pujar al campament de la font del Saüc. || CEDIDA
11/01/2019 Cultura
100 anys de la Colla de Sabadell

El castellarenc Anton Carbonell, del Col·lectiu Pere Quart, ens parla d’aquest històric grup sabadellenc

Marina Antúnez

Sabadell reivindica aquest 2019  el centenari de la Colla de Sabadell organitzant diverses activitats relacionades amb aquest col·lectiu. En aquest sentit, s’ha creat la Comissió 100 Anys de la Colla de Sabadell, que s’encarregarà de coordinar el projecte. La comissió engloba diverses entitats: Òmnium Cultural, el Col·lectiu Pere Quart, Can Capablanca, La Barbaria i l’Ajuntament de Sabadell, a més de persones a títol individual. L’any porta el lema “Estem voltats de pocavergonyes”, el mateix que la Colla exhibia  al que van anomenar Casino dels Senyors.

 

La Colla de Sabadell era un grup heterogeni d’intel·lectuals i amics, fills de casa bona, que durant la segona dècada del segle xx van ser un motor de la cultura catalana. Eren Joan Oliver (Pere Quart), Francesc Trabal, Armand Obiols (pseudònim de Joan Prat), Antoni Vila Arrufat, Ricard Marlet, Miquel Carreras, Lluís Parcerisa, Josep M. Trabal (germà de Francesc Trabal) i Joan Garriga. Escriptors, pintors, gravadors, periodistes, farmacèutics, crítics artístics, advocats, caricaturistes... “L’actualitat de la colla és la voluntat que tenien de modernitzar la cultura catalana, de posar-la al dia i donar-li protagonisme”, apunta Anton Carbonell, del Col·lectiu Pere Quart.

 

Feien un humor provocador “i van aconseguir un distanciament crític envers tot: la cultura, les tradicions, els costums, etc.”, diu Carbonell. El seu objectiu no era criticar la burgesia sense solta ni volta “sinó amb la intenció que la burgesia fos il·lustrada i fomentés la cultura, la promocionés”.

 

L’acte fundacional de la Colla va tenir lloc al campament que es va muntar el juliol de l’any 1919,  a la font del Saüc, gairebé al capdamunt de Sant Llorenç del Munt. La Colla va sortir de Matadepera amb un ase carregat d’estris estrambòtics i Joan Oliver i Vila Arrufat duien enlairat un bastó amb una barra de pa. “Van vestir-se d’excursionistes i van acampar com si fossin gitanos, va ser un acte intencionadament provocador. Imagina’t, que fills de la societat sabadellenca més refinada fessin això”.  Allà van compondre i cantar cançons i romanços que tenien molta gràcia.

 

La Colla de Sabadell va engegar l’Associació de la Música de Sabadell l’any 1920. “Sabadell acolliria músics d’alt nivell, els millors del moment”, afegeix Carbonell. Volien descentralitzar la cultura de Barcelona i per això alguns dels de la Colla van anar personalment als pobles de Catalunya per explicar la iniciativa de l’Associació. El 1924, van crear Edicions La Mirada, en una trobada que van fer al Marquet de les Roques. L’editorial es va estrenar, “com no podia ser d’altra manera”, amb un títol d’acudits il·lustrats,  de Francesc Trabal.

 

Des del 1923 van escriure articles al Diari de Sabadell, fins al 1928. “Agafen l’humor per posar-ho tot en qüestió, i fan seccions tan reveladores com la ‘De cara la paret’ de Trabal, van fer  crítiques impagables”, crítica social, política, costumista... A partir de l’any 1928,  “molts d’ells se’n van a Barcelona a fer la carrera literària, a donar-se a conèixer, tot i que la Colla segueix sent coneguda arreu”.  

 

La Colla de Sabadell sempre va estar molt implicada en les institucions de la República. Sobretot, Oliver, Trabal i Obiols “demostren un gran compromís amb la causa republicana”. Quan s’acaba la Guerra Civil, per aquesta actitud compromesa amb la República, “es veuen obligats a marxar a l’exili”.

 

Vincles amb Castellar

La relació de la Colla de Sabadell amb Castellar és, sobretot, a través de Joan Oliver (Pere Quart), que tenia propietats a la vila. “A Ca n’Oliver ens consta que hi havien fet concerts, per exemple”.

 

D’altra banda, la Colla de Sabadell, especialment Armand Obiols, carreguen contra Joan Arús. “Es riuen de la seva poesia en diversos escrits al Diari de Sabadell”. Arús era d’una generació anterior, de la colla més conservadora de la literatura sabadellenca del moment, “una mica jocfloralista i molt formalista, però no de dretes radical com s’ha dit, sinó pacificador, volia l’entesa”. Tot i la burla a Arús que sobretot fa Obiols, quan el castellarenc mor “Joan Oliver li dedica un article preciós a la revista Quadern i el reivindica com a poeta”.

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris